JOAN CARLES REVERTER
CAP DE LA UNITAT DE TROMBOSI I HEMOSTASIA DE L'HOSPITAL CLÍNIC
“Em preocupa que la suspensió d’AZ generi recels injustificats”
La incidència en què s’ha produït aquesta trombosi, tingui o no relació amb la vacuna, és d’un cas per milió
Això no ens ha de fer tenir por ni perdre la confiança. Jo encoratjaria la gent a continuar amb els processos de vacunació
Després d’un parèntesi de nou dies i un cop avalada per l’Agència Europea del Medicament (EMA), que n’ha acreditat la seguretat, avui, dimecres, l’Estat espanyol reprèn la vacunació amb AstraZeneca, amb el topall d’edat ampliat fins als 65 anys. La suspensió ha creat un cert neguit entre la població, però tots els experts, entre ells el cap de la unitat de trombosi i hemostàsia del Clínic, Joan Carles Reverter, neguen que hi hagi motius de preocupació i en recomanen l’ús.
Tot i que l’EMA diu que la vacuna és segura, també deixa un marge de dubte perquè no acaba de descartar del tot la vinculació de la vacuna amb alguns casos de trombosi? Hem d’estar preocupats?
Jo m’atreviria a dir que no. No s’ha trobat relació directa amb les trombosis, però també recalquen que s’han trobat uns quants casos d’una trombosi molt inusual amb més freqüència del que s’esperava. De totes maneres, el nombre de casos és tan baix que no dona suficient per establir una relació casual.
Com de baixa és aquesta incidència?
Estem parlant de la probabilitat de tenir una d’aquestes complicacions d’una entre un milió de vacunats. Amb aquests números, demostrar que hi ha una relació causal és francament difícil, i en tot cas, el que és obvi és que el risc de tenir un problema d’aquest estil continua sent molt baix.
Vostè ha trobat justificada la interrupció, tenint en compte que s’ha reprès la vacunació sense unes conclusions absolutament definitives?
La interrupció va ser un tema de prudència. En el moment en què l’Agència Europea del Medicament va dir que anava a revisar perquè havia rebut informació d’alguns casos que cridaven l’atenció, com així va ser, era raonable pensar que valia la pena esperar. En qualsevol cas, no s’ha tractat d’una espera d’un mes o dos mesos. El gran problema que tenim amb la vacunació per aconseguir fer-la no és tant aquesta setmana, sinó el subministrament de dosis, que hauria d’arribar de manera més fluida. Més dosis permetrien fer més vacunació.
El preocupa que això generi desconfiança entre la gent. Una enquesta de fa dos dies conclou que més de la meitat de la població desconfia ara d’AstraZeneca...
Em preocupa que això generi d’una manera injustificada recels cap a la vacuna, que generi por a vacunar-se, quan la veritat és que és el millor que podem fer per eliminar d’una manera permanent el tema de la pandèmia. Cal tenir prudència en la interpretació, veure que realment els serveis de la farmacovigilància funcionen perquè s’han identificat problemes que passen en un entre un milió. Tot això no ens ha de fer tenir por ni perdre la confiança en les vacunes. Jo encoratjaria la gent perquè continuï amb els processos de vacunació tal com ho planifiquin les autoritats sanitàries.
L’EMA va dir que la informació sobre la vacuna aniria acompanyada amb unes recomanacions per als professionals. Se sap quines són aquestes recomanacions?
Dins del document hi ha una nota identificant els signes d’alerta i que es comenti aquesta possibilitat de casos de trombosi perquè s’estigui atent a les manifestacions que es puguin produir.
I fa referència a algun col·lectiu concret?
No, no identifica cap col·lectiu concret perquè el nombre de casos és tan petit que no permet identificar col·lectius.
Vostè en trauria algun amb la informació que tenim fins ara?
En aquests moments no tenim suficient alarma per eliminar cap col·lectiu.
Què li sembla que s’ampliï l’edat als 65 anys?
El motiu pel qual no s’han vacunat d’entrada els de més edat no era per pensar que aniria malament sinó per manca de dades, ja que en els assajos clínics que es van fer hi havia pocs individus de més de 55 anys. Actualment, com que hi ha molts països que això no ho han tingut en compte i han seguit vacunant persones de més edat i, a més, han ampliat els assajos inicials, doncs cada vegada s’està veient que la resposta dels pacients més grans sembla similar a la dels més joves. Com a mínim fins als 65 anys. Penso que probablement més endavant es podrà vacunar a edats més avançades. Però serà a mesura que es vagi fent i es vegi que funciona.
Pot explicar de forma senzilla què és una trombosi?
Una trombosi, així de forma general, és l’oclusió d’un vas sanguini amb un coàgul.
Quins tipus de trombosis hi ha?
N’hi ha diversos tipus, depenent de si és arterial o és venosa. També depèn de si és un trombe que es produeix al lloc o és arrossegat pel corrent sanguini i es converteix en un embolisme. Però la idea és que un coàgul està tancant un vas sanguini.
I dintre de les trombosis venoses, quines són les més comunes?
Les més comunes són les de les extremitats inferiors, que de fet representen més del 97% de les trombosis venoses. I hi ha una variant d’aquestes trombosis que és l’embòlia pulmonar, que és una complicació d’aquest tipus de trombosis a les extremitats inferiors.
Però la que ha provocat la suspensió de la vacuna, la trombosi dels sins cerebrals o trombosi cerebral, no pertany a aquest gran grup.
No, però hi passa exactament el mateix: es produeix una oclusió en el territori venós, però aquest cop en les venes de retorn del cervell cap a la circulació general.
Quina incidència té aquest tipus de trombosi?
És molt infreqüent. Està per sota de l’1% de les trombosis en general.
Afecta més dones joves. Sabem per què i en quina proporció? I
La trombosi venosa cerebral en concret afecta en la majoria de casos dones joves perquè epidemiològicament està molt relacionada amb temes hormonals. Es manifesta en dones en tractament hormonal i també es produeix en dones durant l’embaràs i, sobretot, en dones després del part. Però tampoc és exclusiu d’aquest col·lectiu. També n’hi ha en homes, alguns casos en dones grans. També alguns casos associats a hemopaties malignes… Ara, és cert que la majoria es donen en dones en edat fèrtil i en tractament hormonal.
Llavors les dones que prenen anticonceptius corren més risc a l’hora de posar-se la vacuna?
Tal com ha dit l’Agència del Medicament, atesa la diferència que hi ha hagut en els diferents països, l’heterogeneïtat dels grups i el fet que hi hagi més del doble de dones que homes que s’han vacunat fins ara a Europa, perquè hi ha més dones entre el personal sanitari i entre el personal docent, els col·lectius més vacunats, fa que sigui difícil dir-ho. El que sí que podem dir, per fer-nos una estimació del risc, és que la incidència en què s’ha produït aquesta trombosi, tingui o no tingui relació amb la vacuna, és d’un cas per milió.
Quins són els símptomes que provoca?
El que provoca és mal de cap, intens i mantingut. Normalment la vacuna pot donar mal de cap a algunes persones. Aquest mal de cap dura com a màxim dos o tres dies. Un mal de cap més persistent ja no és normal. A banda d’això, signes que poden indicar una possible trombosi són problemes visuals, visió borrosa, visió doble, alteracions visuals rellevants... O altres tipus d’alteracions neurològiques com ara la pèrdua de mobilitat d’extremitats, vòmits que no es poden aturar, etc. Acostuma a ser una simptomatologia força cridanera. És difícil que no s’arribi a un diagnòstic, de sospita com a mínim.
És molt diferent d’un ictus?
S’hi pot semblar. La clínica de l’ictus també és molt variada, depèn de la part del cos on sigui. Quan parlem d’ictus estem parlant de la pèrdua de mobilitat d’una extremitat o de mig cos. Aquest només és el més freqüent, però d’ictus que facin altres tipus de clínica, n’hi ha molts, amb una clínica molt variada.
El tractament en aquests casos és clar i la recuperació sembla que és bona. Tenim percentatges?
Com a norma general i dins d’aquesta trombosi dels sins venosos cerebrals, el tractament establert és introduir anticoagulació de la forma més precoç possible. Els resultats, si el tractament és precoç, acostumen a ser bons. En el sentit que la majoria dels pacients es recuperen, i la majoria també sense seqüeles. És veritat que hi ha un percentatge, una minoria de casos, que poden tenir seqüeles i fins i tot arribar a morir.
El codi ictus, molt implantat aquí, a Catalunya, garanteix que el sistema pot respondre en qualsevol moment a un cas d’aquestes característiques?
El codi ictus està pensat per a un altres tipus de trombosi, però evidentment entrarien dintre del mateix paquet. I el codi ictus, per l’experiència que en tinc de l’hospital, és que funciona molt bé.
Sabem ja com es desencadena aquest tipus de trombosi? Fa un parell de dies un estudi alemany plantejava la hipòtesi que els anticossos que genera la vacuna activin les plaquetes, que serien aquestes plaquetes activades les que desencadenarien els trombes... Quina és la seva opinió sobre això?
Això ve d’una nota que va publicar l’Associació Alemanya de Trombosi i Hemostàsia. Com a idea és interessant. Però no hi ha res demostrat. No hi ha dades actualment per poder dir que aquests tipus d’anticossos hagin aparegut enlloc. I en els casos que han fet la trombosi no em consta que s’hagi determinat. No tenim constància d’una relació causa i efecte. Si n’hi hagués, aquesta seria una possible explicació, però tampoc m’atreviria a dir que sigui l’única.
Una resposta immunològica excessiva podria també explicar la gran quantitat d’episodis trombòtics que es produeixen per la infecció de la Covid?
La Covid provoca trombosi en una freqüència molt superior de l’esperada. De fet, és una malaltia greu que té un component trombòtic. S’estan fent estudis per determinar-ne les causes, i costarà temps entendre quins són els mecanismes que provoquen aquesta hipercoagulabilitat. Sabem que s’assembla a altres coagulopaties per infecció viral, però també que és una mica diferent.
Quin tant per cent de les persones que estan a les UCI desenvolupen episodis trombòtics?
Varia depenent de la gravetat, però la incidència és alta. Poden arribar a tenir entre un 30 i un 40% d’episodis trombòtics en diversos territoris. També depèn de la gravetat. Com més greus estan, més possibilitat tenen de tenir trombes. I possiblement un percentatge molt alt dels que ingressen i dels que tenen dificultats respiratòries tenen coagulació dins dels pulmons. Encara que no sigui dins dels vasos sanguinis, sí dins dels pulmons.
Què hem après de la trombosi gràcies a la Covid?
Prou coses. Algunes relacionades amb quelcom que ens cridava l’atenció al principi, que era un paràmetre, el dimero D, que és un marcador de fibrina, d’un coàgul, que s’ha format i que s’ha desfet. Està en xifres molt altes en aquests pacients i es pot mantenir al llarg del temps, sense que això, encara que en la fase aguda sí que és criteri de gravetat, en els pacients que han estat donats d’alta vulgui dir res. I aprenem coses relacionades amb la immunotrombosi donat que la Covid és un cas d’hiperresposta immunitària.
Savi de l’hemostàsia
Nascut a Badalona fa 61 anys i doctor en medicina i cirurgia, Joan Carles Reverter és actualment el cap del servei d’hemoteràpia i hemostàsia de l’hospital Clínic i president de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia. Ha publicat més de 240 articles sobre hemostàsia en revistes internacionals i ha pronunciat més de 200 conferències. També forma part del grup d’experts de l’EMA i ha coordinat diferents guies clíniques tant a escala nacional com internacional. És, doncs, un savi en la matèria. I millor que ningú pot definir el que vol dir hemostàsia. “Significa coagulació i destrucció del coàgul. És tota la part de l’hematologia dedicada a aconseguir que la sang estigui en estat líquid dins del cos i es converteixi en una cosa sòlida quan en surt.” Ni massa líquida per provocar hemorràgies ni massa sòlida per provocar coàguls.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
