Societat

Mª EUGÈNIA GAY

Degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona

“L’advocacia s’implica per una Justícia forta per garantir drets”

La cultura jurídica catalana és pionera en el pacte i la mediació. La nova llei que preveu aquesta figura és una gran satisfacció
Sempre he defensat que el conflicte català s’ha de resoldre fora dels jutjats. Els polítics han de fer-ho amb un diàleg respectuós

En aquest primer any mastegant crisi sanitària per la Covid-19 a totes hores, amb un aterridor confinament domiciliari amb por a contagis i sancions, que ha afectat la salut personal, les relacions socials, familiars i laborals, l’advocacia catalana ha tingut un paper clau interpretant constants reials decrets i restriccions perquè no s’anul·lessin drets fonamentals a la ciutadania. Maria Eugènia Gay repassa els impulsos del col·lectiu, com a degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), els darrers quatre anys, i com a presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, des del juliol passat.

Amb la crisi de la Covid-19 s’ha garantit la salut dels advocats i els drets de la ciutadania?
Sí. Des que es va decretar l’estat d’alarma i es va preveure que continuessin els serveis essencials de l’administració de Justícia per aquelles causes que afectaven drets fonamentals, vam aconseguir un acord amb la direcció de Mossos i la jutgessa degana de Barcelona perquè s’usés la videoconferència per assistir a la comissaria les persones detingudes. Des del primer dia del confinament hem intentat garantir la salut i el dret de defensa, en aquesta situació excepcional de pandèmia. En la declaració judicial ja hi havia més mesures de seguretat, tot i que també es va permetre la videoconferència. Val a dir que la majoria d’advocats han seguit anant als jutjats.
I econòmicament, l’advocacia també pateix per aquesta pandèmia que ha aturat negocis i projectes?
No hi ha dades, per ara, que revelin un descens de la facturació en els despatxos de l’advocacia. Hi ha hagut àrees específiques amb una gran càrrega de feina, com són la laboral, la mercantil, també en família. Ara, la situació de crisi general afectarà la professió, ja que no hi haurà grans inversions ni moviments i hi ha famílies i empreses que en aquest context ara no poden assumir contractes subscrits. I, veient la ingent normativa dictada per les autoritats governatives per pal·liar situacions econòmiques per la Covid-19, des del col·legi hem intentat donar-hi resposta a través de formació continuada, gratuïta i específica en cada matèria de les que han estat regulades amb reials decrets. La comissió de normativa del col·legi ha impulsat mesures socials com ara protegir l’habitatge social i promoure la clàusula rebus sic stantibus, que ja s’aplica en altres països, com ara modificar contractes degut a les noves circumstàncies.
Alguna iniciativa més?
Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hem mantingut una íntima col·laboració amb el Ministeri de Justícia per la redacció de l’avantprojecte de llei d’eficiència processal que s’està tramitant i que prioritza la mediació i la conciliació i l’arbitratge. S’hi dona el protagonisme que l’advocacia catalana portàvem reclamant fa anys per resoldre controvèrsies, perquè abans d’anar a la via judicial s’acrediti que s’ha intentat una mediació. La cultura jurídica catalana sempre ha apostat per la mediació i hem estat pioners. A Catalunya sempre s’ha defensat la cultura del pacte, del diàleg, de la pau, i veure-ho reflectit en una llei, per als juristes catalans, és molt important. El Departament de Justícia també ha apostat molt fermament per la mediació, com també magistrats de Barcelona i del TSJC a Catalunya.
La mediació, però, no convenç a tota l’advocacia.
La mediació posa fi a un procés judicial, resol una controvèrsia, i per tant és justícia. És una frase que diu molt el magistrat Pascual Ortuño, i és certa. I els jutjats donen forma a l’acord assolit. La mediació permet a les parts participar molt activament en el conveni per resoldre les seves diferències. És un primer pas i alhora permet que s’executi aquell acord d’una manera més pacífica i real. És que pots tardar tres anys a obtenir una sentència, i després has d’iniciar un altre procediment per executar-la si no hi ha bona entesa. Com a advocada processalista amb vint anys a l’ofici, considero que la judicialització no posa fi al problema real i emotiu de la ciutadania i per això és necessària la mediació. Ajuda en l’acompanyament emocional, com ara en casos amb menors d’edat, de successions, de família. L’advocacia ha de traslladar a la ciutadania la importància d’aquesta figura de la mediació.
Ha estat una gran defensora de la igualtat entre homes i dones. Han aplicat un pla d’igualtat al col·legi, que ja no es diu “d’Advocats” sinó “de l’Advocacia”. Quina rebuda ha tingut als despatxos professionals?
La resposta ha estat d’unitat absoluta amb tota la societat civil. Volíem aglutinar en una sola veu i de la manera més transversal possible tots els sectors: l’econòmic, el social, el polític... L’advocacia és un garant històric dels drets fonamentals de la ciutadania. I sent la igualtat un dret essencial, des de l’advocacia havíem de poder liderar-ho i donar veu a tots els àmbits que representa la societat. Un dels principals propòsits va ser un pla d’igualtat, que vam batejar Cada dia és 8 de març, i vam promocionar plans d’igualtat en tots els despatxos de l’advocacia. Vam difondre les xifres: a l’advocacia hi ha un 20% de diferència salarial entre homes i dones. I també el sostre de vidre: la mitjana de sòcies en despatxos és d’un 17%. Veient aquestes dues desigualtats, volíem exposar-ho no només a l’advocacia sinó a tots els àmbits. Actualment, a l’advocacia, el 63% d’incorporacions són dones i representem el 53% de la professió. Per això han estat ben acollits els plans d’igualtat. A més, el col·legi ha adaptat tots els plans formatius a veure la perspectiva de gènere en totes les matèries, a usar el llenguatge inclusiu i a integrar en tota la formació la participació paritària dels ponents, paritària com la junta de govern que ens vam presentar al col·legi. I també hem fet una crida per buscar i mostrar el talent femení perquè ens fessin articles i valoracions de resolucions. Estem orgullosos del resultat i presumim d’un col·legi paritari. L’advocacia ha estat històricament una professió masculina i ara s’han revertit les xifres a les universitats i la carrera, i les institucions hem d’impulsar la igualtat. Les dones encara tenen la càrrega de les responsabilitats familiars i encara hem de lluitar contra aquests rols imposats.
En aquest sentit, l’advocacia catalana va acordar amb el TSJC un protocol de suspensions de judicis per maternitat.
Sí, som pioners a tot l’Estat espanyol. El vam signar el gener del 2020. En tant que la llei no ho recull, van acordar un protocol de suspensió de vistes per maternitat, paternitat, defunció de familiars, matrimoni, parella de fet i tractaments de fertilitat que requereixin hospitalització. És gràcies a aquestes bones i fluides relacions entre l’advocacia, la magistratura i el Departament de Justícia que s’enforteix l’administració de Justícia. El fet que tinguem una actitud oberta, transversal i plural amb tots els operadors ajuda a tenir una administració de Justícia més forta i eficaç. I si l’administració de Justícia és forta, podem garantir i defensar millor la ciutadania i els seus drets. Ara, a més, hem actualitzat el protocol amb un annex perquè es puguin suspendre les vistes en cas de Covid-19 d’un familiar. Les videoconferències també van ser un acord amb un protocol amb el TSJC. Ara es prepara una llei estatal per regular les suspensions.
Quina mesura destacaria per a les persones amb dificultats?
Doncs Catalunya també ha estat pionera en impulsar la llei de la segona oportunitat perquè les persones i empreses amb dificultats puguin liquidar els seus deutes i refer-se sempre que no hi hagi hagut una situació dolosa. A Catalunya, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació, dirigit per Núria Clèries, hem col·laborat força per formar un equip amb magistrats i altres professionals per estudiar i difondre l’aplicació d’aquest procediment.
Quin és el secret de l’Advocacia de Barcelona per assolir tants acords?
Al col·legi hem estat allunyats del poder però molt involucrats per millorar l’administració de Justícia, o ho hem pogut fer mantenint la llibertat i independència de la nostra institució. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, per exemple, va subscriure un conveni directament amb el Consell General del Poder Judicial per fomentar la segona oportunitat a tot el territori espanyol, just una setmana abans de la pandèmia. En ple confinament, amb la comissió del torn d’ofici també vam treballar plegats amb la degana dels jutjats Mercè Caso i el llavors cap dels Mossos, Eduard Sallent, per tal de poder habilitar videoconferències i assistir els detinguts a comissaria.
Les relacions entre el Departament de Justícia i el TSJC es van trencar la tardor del 2017. S’han refet ponts?
Les relacions han millorat, tot i que queda molta feina per fer. Insisteixo que la solució al conflicte català no és als jutjats sinó en la capacitat que han de tenir els diferents líders polítics d’obrir un diàleg participatiu, fluid i respectuós.
Catalunya necessita més jutjats?
Sí, ara estan col·lapsats, i també necessitem més jutges. La ràtio per cada 100.000 habitants és d’onze jutges a Espanya, mentre que a la resta d’Europa és de 20. I si això ho sumen a la cultura de la judicialització tan arrelada que hi ha aquí, el col·lapse és doble. Els jutges estan fent una tasca ingent i extraordinària, amb un compromís absolut, però ara a Espanya hi ha més de sis milions d’assumptes ingressats! Per causes de la Covid-19, el TSJC no preveu que els jutjats es puguin posar al dia fins l’any 2023, i segur que en breu hi haurà programat algun judici per al 2024. Cal destacar també que tenim uns jutjats a Barcelona pioners, que funcionen d’una manera molt efectiva i unifiquen criteris d’una manera molt àgil. Per exemple, els mercantils, i sobretot els de família, durant el confinament van aclarir amb rapidesa que en estat d’alarma no se suspenien els règims de visites entre els progenitors. Vam tenir moltes consultes de progenitors.
Cal crear més especialitzacions del torn d’ofici? La comissió de Dones Advocades en demana una de violència masclista, arran de la llei catalana 17/20 que preveu l’atenció a comissaria de les víctimes.
Ja tenim un torn d’ofici per a víctimes de violència de gènere, i l’acord amb el Departament d’Interior per poder atendre-les és també molt positiu. Volem impulsar un torn d’ofici de la segona oportunitat i un altre contra el tràfic de persones ja que l’esclavitud sexual a Espanya és molt elevada.
Ha continuat exercint, durant aquests quatre anys de degana?
Sí. És molt important que el degà o la degana no oblidi que la seva professió és l’advocacia i que ha de seguir vivint-la. El que més m’ha agradat és que els companys i companyes m’hagin reconegut que m’he integrat. I també faig formació de la meva especialitat, el dret de família. El contacte directe i personal que he mantingut amb força advocats i advocades de Barcelona em satisfà, que hagin vist la importància del col·legi defensant-los i que això hagi revertit en benefici dels drets de la ciutadania.
I què queda pendent?
Contribuir a la digitalització de l’administració de Justícia. Portem anys reivindicant una inversió decidida i valenta de les administracions públiques per modernitzar la justícia i que doni resposta a les necessitats actuals i resolgui el col·lapse que arrossega. Això només s’aconsegueix reivindicant d’una manera ferma i decidida. Una administració de Justícia forta, sòlida i moderna, implicarà que l’advocacia pugui exercir amb millors garanties la defensa de drets de la ciutadania, i aquesta veurà que el servei públic que és l’administració de Justícia és eficient i àgil. Des de l’advocacia ens hem implicat en tenir una justícia forta per garantir els drets.

“Reivindicativa”

Maria Eugènia Gay es defineix com una persona “reivindicativa” i alhora “conciliadora”, i força activa. En aquests anys al capdavant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona no li han caigut els anells per posar-se davant una pancarta per demanar millores als jutjats socials de Barcelona, com tampoc per inaugurar multitud de sessions de formació en línia, ideades per la seva junta, buscant les veus més expertes. Gay va mostrar el seu caràcter en el polèmic Sant Raimon de Penyafort, arran del discurs del president Torrent sobre els presos polítics, i ella va insistir que calia acabar l’acte per respecte als advocats a qui, cada any, se’l dedica un homenatge en complir 50 anys en la professió. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i màster en mediació, Gay continua ferma la cursa d’obstacles, tant a Barcelona com a Madrid, amb el repte de dignificar la justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les famílies del centre d’educació especial els Àngels de Palamós critiquen “manca de recursos” a l’edifici

Palamós

La gent gran i els joves seran els que tindran més seqüeles en la salut mental derivades de la Covid

barcelona

L’Hospital de Bellvitge prova lectors oculars per a què els pacients d’ELA es puguin comunicar

Barcelona

Educació preveu que les famílies puguin tornar a entrar als centre educatius el proper curs

Barcelona

Un estudi amb més de 700.000 pacients permet establir l’edat d’inici dels diferents trastorns mentals

barcelona

Dades estables, malgrat un augment d’ingressos i un repunt dels indicadors

barcelona

Ja es permeten les reunions socials de més de 10 persones

barcelona

L’oci nocturn torna a l’activitat a mig gas a l’espera que es flexibilitzin les condicions d’obertura

barcelona

Gironí, empresari, home de teatre

girona