Societat

GLÒRIA CASALDÀLIGA

Presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga

“L’aproximació de Francesc va fer feliç el bisbe Pere”

A São Félix hi ha un arxiu que té més de 250.000 documents, de gran valor per a la memòria històrica de les seves causes
Balsareny, el poble on va néixer, ha de ser l’espai físic de referència del bisbe Pere a tot Catalunya i a tot Europa

El dia 16 de febrer, coincidint amb l’aniversari del naixement del bisbe Pere Casaldàliga, que n’hauria fet 92, la seva família i l’Associació Araguaia amb el bisbe Pere van presentar, per YouTube però des de la Llibreria Claret, la Fundació Pere Casaldàliga. En la presentació de la nova entitat es va projectar un vídeo on nens i nenes de l’escola de Balsareny, el poble natal del bisbe, i nens i nenes brasilers de São Félix, on el religiós s’hi va estar 52 anys, uns en català i els altres en portuguès, uns a la vora del riu Llobregat i els altres a la vora del riu Araguaia, van recitar poemes del bisbe català, un dels principals representants de la teologia de l’alliberament.

Amb quina idea l’heu fet, la fundació?
La fundació neix de la voluntat de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga, que fa 32 anys que es va constituir per donar a conèixer les causes del bisbe Pere, i de la família. Mentre el bisbe Pere va ser viu, la feina de l’associació va ser fàcil perquè ell ens anava orientant, ens guiava i ens suggeria els temes de què havíem de tractar... Amb el seu traspàs ens hem sentit orfes, ens ha quedat un gran buit i ara veiem que ara cal més que mai continuar donant a conèixer les seves causes i el seu llegat.
I què fareu?
A part de donar suport a la feina de l’Associació Araguaia, que en cap cas desapareix, continuarem la tasca de sensibilització sobre les causes del bisbe Pere amb campanyes, trobades, conferències, etcètera. Però hi ha un tema molt important: preservar el seu llegat, la seva obra, tant l’escrita com la feina que va fer. S’ha de tenir en compte que a São Félix do Araguaia, on va viure 52 anys, hi ha un arxiu que té més de 250.000 documents que són de gran valor per a la memòria històrica de les seves causes: la terra, els indígenes, la teologia de l’alliberament, les dones... Per sort, aquests últims anys ja s’havia començat a fer una digitalització d’aquest arxiu i una gran part ja està digitalitzat, però encara queda molta feina, també per organitzar. A la fundació ens proposem donar suport perquè aquest arxiu es completi i pugui continuar funcionant perquè tothom que hi estigui interessat el pugui consultar.
L’arxiu es quedarà al Brasil?
Sí, és clar, però com que estarà digitalitzat aquí en tindrem una còpia. La idea és que São Félix do Araguaia sigui el lloc on hi hagi el llegat físic del bisbe Pere. Allà quedarà l’arxiu, allà hi ha la casa on va viure, plena de símbols i de la seva història, que intentarem que es converteixi en un petit museu. També allà hi ha el Santuari dels Màrtirs, que es va construir en el lloc on hi havia hagut una comissaria de policia i on va ser assassinat el 1976 el pare João Bosco, jesuïta, a qui van confondre amb Pere Casaldàliga. En aquest santuari cada cinc anys es fa la Romeria dels Màrtirs, que és on es recorda a tots aquells que han deixat la vida lluitant per les causes de la terra i els drets dels indígenes.
I a casa nostra què farà la fundació?
Pensem que aquí hem de fer molta feina per divulgar les causes del bisbe. Tenim un arxiu familiar on es guarden les cartes del Pere des de l’any 1940, que va entrar al seminari, fins que va morir, l’agost de l’any passat. Des de la fundació compartim la idea, que ha sorgit a Balsareny a través d’una comissió, que Balsareny, el poble on va néixer, ha de ser l’espai físic de referència del bisbe Pere a tot Catalunya i a tot Europa.
Hi ha algun projecte ja?
A Balsareny un dels projectes més avançats és la ruta Les petjades del bisbe Pere, on s’assenyalaran diferents llocs emblemàtics o coneguts d’ell mentre va ser a Balsareny. A cada lloc s’hi posarà un petit monòlit i una poesia; cada un faria referència a alguna de les seves causes i la gent, a través del codi QR, les podria conèixer i aprofundir-hi. En l’àmbit educatiu, a l’escola de Balsareny es va fer una exposició sobre el bisbe Pere perquè els infants poguessin treballar la seva figura i tot el que va defensar, i ara estudien la seva poesia de cara a Sant Jordi.
L’exposició és la que vau fer l’Associació Araguaia el 2006, quan al bisbe Pere se li va atorgar el Premi Internacional Catalunya?
La mateixa, que en el seu moment va recórrer més d’una trentena de pobles de Catalunya. En l’aspecte educatiu la nostra idea és donar suport a iniciatives i projectes per tal que es puguin explicar la vida, l’obra i les causes del bisbe Pere a tots els nivells: des dels infants – ja hi ha algun conte que ho explica i hi ha projectes de nous contes– a la universitat, i que es pugui fer investigació. Per descomptat, si hi ha més escoles o localitats que vulguin acollir aquesta exposició nosaltres farem tot el que sigui possible perquè la tinguin.
Parla de projectes per fer investigació?
Intentarem tenir la seva obra catalogada i arxivada perquè la gent que vulgui investigar ho pugui fer a tots els nivells.
Avui més que mai fa falta conèixer i defensar les causes del bisbe Pere. Quines van ser les seves grans causes?
Les causes del bisbe Pere són les causes per la llibertat, per la justícia i per la pau, que ell treballava des de la perspectiva del dret a la terra dels pagesos sense terra, del dret dels indígenes i de la teologia de l’alliberament. Quan el bisbe Pere va arribar a São Félix va veure la realitat dels petits treballadors sense terra, de treballadors esclavitzats pels terratinents, de les grans hisendes, i de seguida es va posar al seu costat. Una altra de les seves causes són els indígenes amb tot el que suposa, entre altres coses, el dret a l’autodeterminació dels pobles, reivindicar la seva cultura i la seva llengua. L’altra seva gran causa és la teologia de l’alliberament, que a vegades sembla que quedi com que ja no existeix. A ell, els últims temps de la seva vida, li havien arribat a preguntar alguna vegada: “Bisbe Pere, què en queda de la causa de la teologia de l’alliberament?” I ell els deia: “Queda Déu i els pobres.”
El bisbe Pere va estar tota la vida perseguit pels poderosos?
Va ser arribar al Brasil, l’any 1968, i l’any 1971-72 ja va escriure la primera denúncia contra el treball esclau que hi havia al Brasil. Ràpidament es va posar a favor dels pobres i els camperols, i aquí ja van començar les amenaces de mort clares dels terratinents de la regió, per un cantó, i les amenaces d’expulsió per part del govern brasiler, que en aquell moment era una dictadura militar.
I a més, tant ell com Ernesto Cardenal, també mort l’any passat, van ser menyspreats per Joan Pau II. Ara el papa Francesc ha capgirat la situació i ha abraçat la causa de la teologia de l’alliberament.
Va ser molt dura la posició de Joan Pau II i ell ho va patir molt i amb dolor, però l’aproximació del papa Francesc el va fer molt feliç els últims anys de la seva vida. El fet mateix que fos escollit papa Jorge Mario Bergoglio, Francesc, el va fer feliç. Mentre va poder el va seguir i el llegia i realment hi ha encícliques i documents firmats per aquest papa que podrien estar firmats perfectament per Pere Casaldàliga.
El Sínode de l’Amazònia, el 2019...
Aquell sínode va defensar tot el que havia defensat el bisbe Pere. Aquest reconeixement a tota la seva vida, a les seves causes, el va fer marxar “una mica en pau”. Que la jerarquia de l’Església catòlica, l’Església que ell tant s’estimava, finalment li fes costat, el va alegrar molt després de tants anys de distanciament. Ell sempre deia que era crític amb la jerarquia eclesiàstica perquè s’estimava l’Església. Si no li hagués importat ja no “hauria perdut el temps” criticant-la, deia.
A l’Associació Araguaia fa anys que expliqueu les causes del bisbe Pere?
Cada any organitzem una campanya al voltant d’alguna de les causes del bisbe Pere, en aquests últims anys, molt relacionada amb la temàtica de l’Agenda Llatinoamericana. Dintre d’aquesta campanya sempre portem algun convidat, normalment del Brasil o de l’Amèrica Llatina, per donar a conèixer la causa, i ens posem en contacte amb diferents organitzacions d’aquí, de casa nostra – Justícia i Pau, Comitès Oscar Romero, la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana– i fem xerrades. Un dia l’any dediquem tot el dia a tractar d’aquest tema i convidem algú de casa nostra que hi tingui relació, d’aquesta manera podem veure una mica la visió des del Brasil i l’Amèrica Llatina i la visió que en tenim a casa nostra.
L’Agenda Llatinoamericana, molt coneguda i estimada a Catalunya, ha mantingut sempre vives les causes del bisbe.
L’agenda, que el bisbe Pere va crear amb José María Vigil el 1992, ha sigut un element importantíssim per mantenir vives les seves causes, grans causes de la humanitat. La sort ha sigut que, quan en Pere i en José María ja no van poder continuar treballant-hi, es va crear una comissió –en la qual hi ha gent d’aquí, sobretot de Girona, la nostra Associació Araguaia i gent de l’Amèrica central– que continua fent que l’agenda surti cada any, i cada any està dedicada a una causa: l’ecologia integral, la igualtat de gènere, el valor de les petites coses, la revolució digital... Aquest any duu per títol Retorn o no retorn. És tard però és la nostra hora, i reflexiona al voltant de la crisi de la Covid-19, que ha posat sobre la taula que sí que hi ha alternativa a l’ordre neoliberal mundial.
La fundació continuarà col·laborant amb l’associació ANSA de São Félix do Araguaia?
Sí, aquesta associació la van crear l’any 1974 el bisbe Pere i la germana Irene, i aleshores va ser una manera de crear una entitat que pogués tractar amb més profunditat dels temes socials del bisbat. Va quedar com una entitat separada del que era el bisbat i ara continuen treballant, en temes de microcrèdits, empoderament de les dones, etcètera. Avui estan molt dedicats a tot el tema de la reforestació de la regió, ajudant els petits camperols a plantar arbres fruiters, a fer horta, etcètera, en llocs que han estat devastats o bé per incendis o bé pel monocultiu de la soja... Nosaltres els donem suport. Precisament aquest any els hem ajudat en una campanya per donar suport a famílies que vivien de vendre els seus productes al mercat del poble i que per la pandèmia no ho han pogut fer i s’havien quedat sense feina.
La pandèmia, que s’afegeix a la nova repressió de Bolsonaro...
La situació és dura perquè Bolsonaro ha fet com una caça de bruixes de les diferents organitzacions i moviments socials al Brasil, retallant totes les ajudes que hi pugui haver. Això a part de la propaganda que fa en contra de tot el que siguin les causes de l’alliberament en general. El que passa és que hi ha coses que ja estan molt arrelades i serà difícil que es desmuntin, malgrat Bolsonaro.
Hem de pensar que en les pròximes eleccions no el tornaran a votar...
Cal que el poble brasiler desperti, però és que hi va haver unes campanyes molt bèsties apuntalades pels grans mitjans de comunicació i secundades per les grans potències econòmiques i multinacionals per acusar de corrupció tots els mandataris que no els interessaven: Lula,Vilma Rouseff... Al final res s’ha demostrat, però la gent s’ho va creure i va acabar votant l’altre extrem.
El bisbe va morir l’agost de l’any passat. Catalunya li farà un gran homenatge?
És la nostra assignatura pendent. Ho estem parlant, ja hem tingut contactes amb algunes institucions. Ja que el 16 de febrer, quan vam presentar la fundació, no vam poder fer un gran acte com teníem previst a causa de la pandèmia i vam haver de fer un acte virtual, ara estem pensant en fer alguna mena d’acte per Sant Pere, al mes de juny. A veure si és possible.

Amb les causes del bisbe Pere

Glòria Casaldàliga és neboda del bisbe Pere. Presidenta de la nova Fundació Pere Casaldàliga, és membre de l’Associació Araguaia, que va néixer el 1989 amb la intenció de promoure la candidatura del bisbe Pere al premi Nobel de la pau de l’any 1992. Aquell any l’Estat espanyol celebrava el 500 aniversari del “descobriment d’Amèrica” i l’associació va voler contraposar el “descobriment” amb el que realment va ser: la brutal colonització i sotmetiment a la força del continent americà. El premi Nobel no l’hi van donar –el 1992 era papa Joan Pau II, que va renegar de la teologia de l’alliberament– però es va donar a la dona indígena Rigoberta Menchu, que representava les causes del bisbe Pere. També el 1992 va néixer l’Agenda Llatinoamericana, una eina per defensar les grans causes llatinoamericanes i del bisbe: la causa indígena, la causa negra, la causa popular, la causa de la dona i la causa ecològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Barri Vell de Girona protegeix la primavera

girona
Acàcies i comptadors
LA CRÒNICA

Acàcies i comptadors

KRZYSZTOF CHARAMSA I EDUARD PLANAS
AUTORS DEL LLIBRE 'DOS HOMES, SET PECATS. DIÀLEGS SOBRE UN MÓN QUE HA DE CANVIAR

“L’Església diu que el nostre amor és pecat”

barcelona

La catedral i Sant Feliu, dues noves maquetes de fusta

Girona

La demanda per al lleure d’estiu de Fundesplai es dobla

El Prat de Llobregat

Primer dia sense toc de queda i amb mobilitat

Barcelona

El curs vinent començarà amb grups bombolla

Barcelona

El Cafè de Ciutadans fa vaga perquè no pot posar taules al carrer

Girona
El comerç local  es reivindica en el seu dia mundial

El comerç local es reivindica en el seu dia mundial