Societat

L’Audiencia Nacional arxiva una investigació secreta sobre la suposada ingerència russa a favor de l’1-O

Fiscalia i tribunal no veuen indicis de delicte i diuen que el confident policial es basa en notícies periodístiques

L’Audiencia Nacional ha arxivat la causa sobre la suposada presència d’espies russos a Catalunya poc abans del referèndum de l’1-O, en no trobar indicis mínims de delicte. El sumari, instruït i tancat en secret, revela que el pas per Barcelona d’un general de la intel·ligència militar russa era només una pota d’una investigació més àmplia impulsada per la Policia Nacional i que pretenia indagar en presumptes vincles de Rússia amb activistes del ‘procés’. Segons ha informat ’eldiario.es’ i han confirmat fonts jurídiques a l’ACN, el sumari 86/19 va ser obert pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiencia Nacional el novembre del 2019 i arxivat el juliol de 2020, fa més de nou mesos, sense que hagi transcendit fins ara.

L’origen del cas és un informe de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional, datat el 28 d’octubre de 2019, alertant de la suposada ingerència russa en l’1-O i sol·licitant l’obertura de diligències. Nou mesos després, al juliol de 2020, el jutjat va dictar una interlocutòria d’arxivament de les actuacions d’acord amb el criteri de la Fiscalia de l’Audiència Nacional. En un dur escrit del seu tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, es retreu als agents que en aquest temps només hagin aportat el testimoni d’un informant i ‘links’ a informacions de mitjans de comunicació. Carballo s’oposa a les diligències sol·licitades per la Policia Nacional i sol·licita l’arxivament de la causa. “Res s’aporta per la via policial que permeti mantenir oberta aquesta investigació, llevat que pretenguem una causa general a la recerca d’algun indici que ens permeti confirmar la tesi de partida, oblidant que en el procés penal, amb totes les garanties, aquest tipus d’investigacions estan prohibides”, diu l’informe de Carballo.

El novembre del 2019, ‘El País’ va revelar l’obertura d’una investigació secreta per la presència a Catalunya el 29 de setembre de 2017 de Sergei Fedotov, que sembla el nom en clau de Denís Serguéiev, general del servei exterior de la intel·ligència militar russa (GRU). No va transcendir res llavors sobre que les indagacions apuntaven a ciutadans de nacionalitat espanyola que actuarien en connivència amb els russos. La notícia de la investigació de l’Audiència Nacional va estar seguida d’altres sobre les missions a Europa occidental de la Unitat 29155 del GRU, que incloïen l’eliminació física d’adversaris del Kremlin.

La clau en l’obertura de la investigació està en el testimoni del confident policial que sembla traslladar, primer als agents, i després al jutjat, la informació ja publicada pel portal rus ‘Bellingcat’, així com una altra desconeguda i, sobretot, la suposada connexió de tot això amb l’independentisme català. El confident va oferir una sèrie de noms de coneguts activistes del ‘procés’, entre els quals destaca l’empresari Oriol Soler, imputat des de finals del 2019 en una causa al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona en què treballa la Guàrdia Civil. A l’empresari, proper a ERC, se li atribueixen diferents delictes de corrupció i tràfic d’influències suposadament vinculats al finançament del procés sobiranista i, concretament, de Tsunami Democràtic. Però els fets als quals es referia el confident de la policia són uns altres. Es remunten a moments previs i també posteriors al referèndum de 2017 i són, segons la Fiscalia de l’Audiència Nacional, actuacions sense aspecte d’il·legalitat que a més han estat àmpliament recollides pels mitjans de comunicació.

Una de les informacions que va aportar la policia a l’Audiència Nacional en el cas de les suposades ingerències russes és la visita que Soler va fer a Julian Assange el 9 de novembre de 2017, en el seu llavors refugi de l’Ambaixada de l’Equador a Londres. Aquell viatge es va emmarcar en una gira de Soler per diversos llocs del món en relació amb el ’procés’, inclòs Rússia. Es dóna la circumstància que la Guàrdia Civil també vincula Soler amb “una estratègia de desinformació i desestabilització” en què participaria al Kremlin, “com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea a la vora del col·lapse”.

En la investigació de l’Audiència Nacional, la Comissaria General d’Informació de la Policia va presentar el passat estiu l’informe que critica la Fiscalia de l’Audiència Nacional. En ell, els agents sol·licitaven autorització judicial per accedir al trànsit de trucades de diversos individus, així com al fitxer de titularitats financeres de quatre persones físiques i jurídiques. El ministeri públic s’hi va oposar i va demanar l’arxivament, acordat després pel jutjat d’acord amb els arguments de la fiscalia.

Segons relata el fiscal, el confident va narrar “una complexa trama d’ingerència orquestrada per Rússia que hauria interferit mitjançant un programari específic per a la manipulació de les xarxes socials a l’anomenat referèndum sobiranista català del primer d’octubre de 2017”. Un dels catalans assenyalats pel testimoni hauria contribuït a la desconnexió d’un programa de protecció i, a partir d’aquí, es van identificar 2.200 comptes falsos dedicats a desacreditar el govern d’Espanya, a PP i a PSOE. Aquests comptes haurien difós així mateix que l’Estat espanyol mantenia actituds “feixistes i violentes”, al mateix temps que denunciava “una suposada brutal repressió per part d’Espanya” al separatisme català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya registra 4.040 nous infectats de Covid-19 i 30 defuncions més des de dilluns

Madrid

El TSJC confirma els 14 anys i 3 mesos de presó a l’exlíder de Vox a Lleida per abusar sexualment de discapacitats

Lleida

Un total de 91 centres han tancat per la Covid-19 durant el curs escolar, un 1,8% del total

barcelona

El Govern aprova la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya per fer efectiva la llei d’eutanàsia

Barcelona

Les reserves de les agències de viatges augmenten un 10%

Barcelona

El control d’aforament a les capçaleres del Ter i del Freser comença per Sant Joan

queralbs

Fins a un 15% dels pacients amb Covid poden tenir símptomes persistents setmanes i mesos després de la infecció

Barcelona

L’accés a la Barceloneta des de la platja estarà tancat durant la revetlla

barcelona

El BIOCOMSC confirma un creixement “significatiu” de l’epidèmia i una tendència a pujar cada cop més ràpid

Barcelona