Un 20% d’alumnes de la Catalunya del Nord estudien català
El vet del Constitucional francès a la immersió és un cop a la llengua
La Bressola i Arrels denuncien la situació
L’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec) calcula que un 20% dels alumnes de la Catalunya del Nord estudien el català “d’una manera o altra”. Segons els seus càlculs, però, només 1.300 ho fan amb el sistema d’immersió lingüística, un 9% del total.
Tots els alumnes que estudien català ho fan a través de les dues escoles públiques Arrels i les set escoles d’infantil i primària i el centre de secundària de La Bressola. En aquests moments, La Bressola, que és concertada, engloba un miler d’aquests alumnes.
Aquests dos models d’ensenyament, però, estan ara en perill després que el Consell Constitucional francès emetés una resolució en la qual prohibia la immersió lingüística en una llengua diferent del francès.
El màxim organisme judicial francès es va pronunciar, d’aquesta manera, sobre l’anomenada llei Molac, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, que va tenir un ampli suport de senadors i diputats de l’Assemblea Nacional. La llei buscava la protecció i promoció de les anomenades “llengües regionals”. Malgrat l’ampli suport que va obtenir la norma al Parlament, 61 diputats de la cambra baixa van signar un recurs per derogar-ne alguns articles.
El Constitucional els va donar la raó i ha prohibit l’ensenyament immersiu al·legant que l’article 2 de la carta magna francesa estableix que “la llengua de la República és el francès”. El màxim òrgan judicial també ha anul·lat les grafies de les llengües diferents dels francès.
La situació posa contra les cordes La Bressola i Arrels. En el primer cas, els seus vuit centres són concertats –i per tant, reben recursos públics. En el segon, es tracta d’escoles públiques, que l’Estat francès podria ara vetar.
“Fins ara, la immersió no estava regulada, hi havia certa tolerància”, explica Eva Bertrana, directora general de La Bressola. La directora d’Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en la llei Molac. Creien que suposaria la regularització de la seva situació. “I tot això ho han tombat”, diu. En el mateix sentit s’expressa el president de l’Aplec, Alà Baylac. Per a ell, la decisió del Consell Constitucional posa “tothom”, tant pel que fa a la immersió lingüística com a l’ensenyament bilingüe, en una posició “d’indefensió”.
