Alerten d’una “mala” gestió de l’emergència climàtica
Científics internacionals avisen que generar més emissions amb una ampliació de l’aeroport del Prat s’allunya de l’Acord de París
Demanen que s’inverteixi en renovables i en la protecció de les persones
Quan l’expresident Trump es va negar a signar l’Acord de París per frenar l’escalfament global, des d’Europa li van ploure les crítiques. Tanmateix, els països europeus continuen aplicant polítiques que s’allunyen dels objectius marcats, ja per si mateixos mínims, que es van acordar el 2015 per limitar a partir del 2020 l’augment de la temperatura global per sota dels 2 graus centígrads i esforçar-se per mantenir-lo a 1,5 graus. Un exemple d’aquestes polítiques és precisament l’actual aposta dels governs català i espanyol per l’ampliació de l’aeroport del Prat i la celebració d’uns Jocs d’hivern a Catalunya, segons denuncia l’article Urgeix repensar les polítiques econòmiques globals per evitar la crisi climàtica, publicat ahir mateix al Nature Energy Journal per vuit investigadors d’universitats internacionals, entre les quals hi ha la UAB. Segons assenyalen, les polítiques actuals revelen “el perillós grau de negació i mala gestió de l’emergència climàtica per part de les autoritats catalanes i espanyoles”.
Les reiterades onades de calor i els incendis a tot Europa són una petita mostra de l’emergència climàtica i de la necessitat d’implantar polítiques que, segons aquests científics, evitin polítiques econòmiques basades en el creixement exponencial del PIB i, consegüentment, en un major ús d’energies. A més, alerten que moltes de les tecnologies actuals amb les quals es pretén capturar i emmagatzemar carboni encara no han estat ni provades a escala comercial, i algunes suposen un increment del consum d’electricitat. Molta tecnologia continua en el pla teòric i pràcticament és inviable, mentre que hi ha alternatives com el foment de les energies renovables, el transport terrestre, l’agricultura sostenible i les necessitats humanes com ara la sanitat, l’educació, les cures i la protecció contra l’escalfament global que sí que poden evitar més danys, assenyalen els experts.
Giorgos Kallis és investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i un dels autors de l’estudi. Per conversa telefònica, Kallis explica al diari com els escenaris per enfrontar-se al canvi climàtic estan basats en el creixement i han esdevingut del tot “idealistes”, i més en un món afectat greument per una pandèmia i una crisi climàtica. “La pandèmia no s’ha acabat i dubto que tornem als nivells de turisme i de transport aeri que es registraven abans de la pandèmia”, afirma. L’única alternativa per fer quadrar els números que es van signar en l’Acord de París és la reducció d’energia i del creixement en termes del PIB. Per aquest motiu, consideren que el fet que ara es plantegi una ampliació d’aeroports revela una “mala gestió” de l’emergència climàtica per part de les autoritats catalanes i espanyoles. Kallis i la resta de científics que han signat l’article per posar en alerta la societat assenyalen que s’han de destinar els esforços i els recursos “a protegir la gent del que ha de venir, d’un escalfament global del qual ja notem els efectes, d’incendis, climes extrems, i d’un gran nivell de desigualtats entre la població mundial”. Per aconseguir-ho, Kallis assegura que cal actuar amb valentia i trencar la inèrcia amb què es treballa des dels governs i les elits econòmiques. La recepta d’aquests científics és que els governs se centrin, en canvi, a satisfer les necessitats humanes i el benestar, per exemple, reduint la desigualtat, assegurant salaris dignes, escurçant la setmana laboral per mantenir la plena ocupació i garantint l’accés universal a la salut, l’educació, el transport, l’energia, l’aigua i l’habitatge assequible. Els científics que signen l’article són Jason Hickel, Paul Brockway, Giorgos Kallis, Lorenz Keyßer, Manfred Lenzen, Aljoša Slameršak, Julia Steinberger i Diana Ürge-Vorsatz.
LES FRASES
Una transició “lògica” cap al decreixement
L’investigador Giorgos Kallis considera que el context actual ofereix la millor oportunitat per generar un punt d’inflexió que pugui donar un tomb a les velles polítiques que encara predominen malgrat l’emergència climàtica. Kallis considera que hauria de ser una transició “lògica” anar cap a models de decreixement més centrats en la cura de les persones. I és que si una cosa demostra aquesta nova investigació és que cal considerar escenaris alternatius per complir els objectius existents en l’Acord de París. En l’actualitat, hi ha una creixent demanda a les nacions amb rendes altes perquè apostin per models econòmics postcreixement, eliminin l’enfocament en l’augment del PIB i busquin prioritzar les necessitats humanes i un millor nivell de vida. Els investigadors expliquen que les polítiques de post-creixement mantenen una economia estable i satisfan les necessitats socials de la població sense necessitat de creixement econòmic. Per exemple, assenyalen que l’Estat espanyol supera els Estats Units en determinats indicadors socials clau, com l’esperança de vida, tot i tenir un 55% menys de PIB per capita. Per això insisteixen en la necessitat d’intervencions polítiques en àrees com el transport, la indústria, l’agricultura, la construcció i la planificació urbana. Aquestes accions han d’incloure l’ampliació de les garanties dels productes, drets de reparació, la minimització del malbaratament d’aliments, la reducció dels mètodes d’agricultura industrial, la promoció de la rehabilitació per sobre de la nova construcció i la millora de l’eficiència energètica dels edificis existents.
