La Ricarda, molt més que un espai d’ocells protegits

El fràgil equilibri entre grans infraestructures, espais naturals i terrenys agraris que suporta la zona del delta del Llobregat es veu amenaçat pel projecte d’ampliació de l’aeroport. Tot i que els impulsors de l’acord per convertir el Prat en un hub intercontinental repeteixen fins a la sacietat que no es farà res que pugui perjudicar el medi ambient, ho fan sense concretar cap detall del projecte. Per això, els detractors del pla d’ampliació del Prat recorden que els espais disponibles són limitats i la més mínima invasió de zones naturals podria causar danys irreparables.

La Ricarda és l’espai que corre més perill per la seva proximitat amb la capçalera de la tercera pista de l’aeroport, una ubicació que la posa en el punt de mira quan es parla de l’ampliació del camp de vol, que Aena considera imprescindible si es vol incrementar la capacitat de l’aeroport i fer créixer el nombre d’operacions per hora. L’indret, com d’altres de l’entorn, forma part dels espais naturals del delta del Llobregat salvaguardats per diverses normatives catalanes, espanyoles i europees de protecció mediambiental. La Ricarda està inclosa dins l’espai del PEIN (pla d’espais d’interès natural) del delta del Llobregat i dins de la Xarxa Natura 2000, un nivell de protecció a escala europea que la qualifica com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). A més, acull la Casa Gomis, una obra de l’arquitectura racionalista a Catalunya, que és indispensable per entendre l’evolució de les avantguardes artístiques catalanes durant el segle XX.

Antic braç del Llobregat

L’estany de la Ricarda va ser format per un antic braç del riu Llobregat fa tres segles, quan les riuades obrien noves desembocadures i deixaven llacunes i canals abandonats. En el seu entorn hi ha hàbitats de flora i fauna únics que el converteixen en un dels últims espais verges de tot el delta del Llobregat. “Això és important perquè aquest territori ha sofert durant molts segles una humanització que ha acabat comportant la seva transformació i ha provocat l’alteració dels molts hàbitats naturals”, explica Joan Pino, doctor en biologia, professor d’ecologia a la UAB i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Pino destaca la importància d’algunes espècies vegetals i animals que s’hi poden trobar per poc comunes a Catalunya, com ara les jonqueres i els herbassars d’espartina, un hàbitat d’interès comunitari localitzat gairebé exclusivament a la finca de la Ricarda, les trencadalles i també espècies de coleòpters rars i una elevada concentració d’ocells. “Tenim evidències que la flora i la fauna d’aquest territori és molt singular i per això es va protegir i es va incloure dins de la Xarxa Natura 2000”, manté.

A més de la singularitat de la flora i la fauna, el director del CREAF destaca la importància de la llacuna de la Ricarda, com a sistema hídric. “Aquesta llacuna és la punta de l’iceberg d’aqüífers subterranis que tenen un funcionament molt complex i que proveeixen de serveis ambientals la població metropolitana”, argumenta. Per això hi ha la necessitat de preservar el funcionament de l’ecosistema deltaic en conjunt per garantir l’aigua de l’aqüífer profund, de la qual beuen algunes desenes de milers de persones. L’aigua de rieres i del canal de drenatge agrícola serveix, a més, com a fre de la intrusió d’aigua de mar. “Qualsevol canvi pot provocar una alteració de la hidrologia del delta que salinitzi l’aqüífer i pot comprometre el proveïment de l’aigua potable”, alerta el professor de la UAB, que explica que quan es va construir la tercera pista de l’aeroport hi va haver una alteració molt important del funcionament hidrològic del delta que es va arreglar només parcialment perquè les mesures correctores no van acabar de funcionar. La recàrrega dels aqüífers va canviar.

Efectes de l’ampliació

L’ampliació de la pista de l’aeroport representa entrar a la zona protegida de la Ricarda. “No només parlem d’allargar una pista d’aterratge dels avions, estem parlant de pistes de rodament, de vials addicionals i de tota una infraestructura que implica formigonar bona part de l’espai natural”, adverteix Pino, que explica que ja es va viure aquesta situació amb la construcció d’aquesta tercera pista, que, precisament, no es va fer més llarga perquè està encaixada entre els espais naturals de la Ricarda i el Remolar, totes dues zones ZEPA.

En aquell moment, l’any 1994, es va arribar a un acord amb la signatura al Prat de Llobregat del pla delta, en què totes les administracions es van comprometre al desenvolupament simultani de múltiples projectes d’infraestructures al voltant del creixement del port i de l’aeroport. El projecte, que també preveia la compensació ambiental i la correcció d’impactes, es va desenvolupar majoritàriament entre els anys 1999 i 2005.

A principis d’aquest any, la Comissió Europea va assenyalar que les compensacions ambientals promeses en la darrera ampliació de l’aeroport del Prat han resultat insuficients, i va advertir l’Estat espanyol que cal protegir més i millor aquests espais naturals, que subsisteixen en plena àrea metropolitana sotmesos a una forta pressió. En resposta a aquesta demanda de la Comissió Europea, la Generalitat va presentar als ajuntaments del delta del Llobregat una proposta d’ampliació dels espais protegits perquè passessin de les 964 hectàrees actuals fins a les 2.055. D’aquesta manera, el creixement de la zona de protecció proposada per complir els requeriments d’Europa deixa molt poc marge perquè es puguin oferir noves compensacions en cas que el projecte d’ampliació de l’aeroport envaeixi zones actualment protegides.

És per això que resulta difícil creure que una nova ampliació de l’aeroport que comprometés espais naturals pogués tenir el necessari vistiplau de la Comissió Europea. “Com a científic, el que puc dir és que fer aquesta ampliació amb els paradigmes actuals d’emergència climàtica i amb les exigències ambientals plantejades és extremament difícil”, reconeix el director del CREAF, que assenyala que “ampliar sense malmetre és impossible perquè estem al límit de les reserves, s’ha de pensar en una altra opció: canviar de configuració o altres estratègies”.

Pel que fa a la possibilitat de moure de lloc la Ricarda, “no és fàcil” perquè el seu origen fa que sigui un sistema molt complex. “Gran part de la riquesa ambiental de la Ricarda es deu a la seva posició, que provoca un canvi gradual de condicions ambientals des del mar fins a l’interior”, argumenta Pino. “Tot això s’hauria de reproduir en un lloc semblant i no en tenim. L’altre espai que tenim és el Remolar i no té el mateix nivell de conservació”, assegura. “Algú podria pensar que protegir quatre ocells és un luxe, però la Ricarda és molt més que això”, diu el director del CREAF, que afegeix que és difícil opinar sobre el projecte d’ampliació sense conèixer-lo. “El dia que sapiguem quina és l’opció triada sabrem quina és la magnitud de l’impacte”, conclou.