L’UCI social continua plena
La pandèmia ha fet més visibles i ha fet augmentar els col·lectius més vulnerables
Fer un front comú apareix com l’única manera de fer-hi front a curt termini
Es reclama una política pública de transformació social real
Serà necessari que la societat canviï molt si realment es vol fer front a la precarietat i la pobresa en què malviu molta gent, un col·lectiu que ha augmentat arran de la pandèmia, es conclou des dels cercles dels serveis socials gironins. Creu Roja, per exemple, va atendre l’any passar prop de 121.000 persones a la demarcació de Girona, un 61% més que el 2019, i Càritas en va atendre 30.000, un 22% més que l’any previ a la pandèmia.
Els professionals i voluntaris que el darrer any i mig han estat a la trinxera, al costat dels més vulnerables, alerten que la pobresa s’ha cronificat quan encara no ens havíem recuperat de la crisi del 2008. Des d’aquest sector es demanen canvis profunds. És indispensable el treball en xarxa, “la coordinació de recursos, la responsabilitat de tots i de la capacitat contínua de donar resposta a nous entorns i necessitats” -manifesta el coordinador de Creu Roja a la demarcació de Girona, Jordi Martori- per poder superar el repte de fer sortir de “l’UCI social” la gent que hi està immersa. “Hem de crear un front comú per donar resposta als col·lectius més fràgils, amb una política pública que realment transformi la societat i arribant a l’arrel dels problemes, moltes vegades estructurals i ara afectats per la situació sanitària”.
“Entrarem en un temps -considera, de la seva banda, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Maria Dolors Puigdevall- en què qui vulgui continuar donant suport a persones vulnerables a través de projectes, només ho podrà fer quan hi hagi possibilitat i capacitat d’aglutinar moltes aliances”.
Pel que fa a qüestions de caire més pràctic i a curt termini, l’experiència de la Covid-19 ha fet evident, en el cas de Creu Roja -apunta Martori- que cal ser capaços “de donar resposta immediata a emergències incertes, canviants, de durada indeterminada”, però sense perdre de vista que s’ha de seguir donant resposta a la pobresa crònica. “Hem de créixer -conclou- en flexibilitat, en la formació ràpida i immediata”.
Segons el parer de Puigdevall, en aquests mesos “hem après que sols no ens en sortirem, ni a nivell personal ni a escala global”. Aquest idea -hi afegeix- la podem traslladar al nostre microentorn: “quan entre nosaltres hi ha persones que viuen al carrer, que tenen treballs precaris que no permeten pagar el lloguer i mantenir els fills... tota la societat en surt perjudicada; tots hem de ser altaveus d’aquestes injustícies davant les administracions”.
“Els canvis profunds són els subjectius i personals”
R. ECàritas Garrotxa atén avui unes 3.000 persones, el 6 % de la població de la comarca. L’entitat compta amb uns 200 voluntaris, dels que uns 50 són estudiants de 16 a 18 anys, que participen al programa Apadrina un avi.
“Voldria pensar que ens ajudarà a ser millors”
R. EQuina va estar la principal dificultat amb la que es van trobar?