L’aplicació de sancions per discriminació, imminent

Catalunya podrà sancionar (amb multes de 300 a 500.000 euros) qualsevol tipus de discriminació ben aviat. Està previst que, d’aquí a poques setmanes, el govern nomeni la persona responsable de la nova Oficina de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, que podrà iniciar expedients sancionadors, amb el decret del 1993, mentre que el Departament d’Igualtat i Feminismes, que dirigeix Tània Verge, ultima el nou reglament sancionador de la pionera llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, aprovada amb consens al Parlament i que va entrar en vigor al gener.

“No volem banalitzar ni judicialitzar-ho tot. Però sí que se sancionarà i es perseguirà tota voluntat de discriminació”, afirma Mireia Mata, secretària d’Igualtat del Departament d’Igualtat i Feministes, que alhora expressa la “satisfacció” de posar en marxa aquesta llei, que ha estat força treballada –van atendre 149 al·legacions, en la tramitació– i amb la qual s’ha escoltat entitats com Irídia i SOS Racisme per polir el reglament sancionador, que ara ha de passar els darrers filtres administratius. L’oficina –presencial i virtual– es vol posar en marxa aquest any. A més, caldrà desenvolupar la norma per delegar als ajuntaments la potestat sancionadora, que ja té el de Barcelona. “Ja n’hi ha d’interessats, la majoria són els que ja tenen protocols antiracistes i de defensa del col·lectiu LGTBI”, com la llei catalana 11/2014 que defensa els seus drets. Exhibir una bandera nazi no serà suficient per multar una persona, però sí si aquesta incita a la discriminació de persones migrades, per exemple. Les xarxes socials portaran molta feina a l’oficina, tot i que si hi ha una persona afectada aquesta haurà de dir si vol que es faci alguna acció.

En aquest sentit, el fiscal del servei de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, sosté que la llei 19/2020 “és una llei molt avançada, ben feta i amb consens”. Aguilar aposta perquè el govern espanyol faci una llei d’igualtat com la catalana, en què els supòsits siguin ben detallats, i que s’assoleixi “amb un ampli consens democràtic per fer respectar el principi d’igualtat i els drets humans”. Aguilar també planteja que davant l’augment de casos la Fiscalia General de l’Estat hauria de convertir el servei de delictes d’odi i discriminació en una especialitat consolidada –com la de menors o medi ambient–, i dotar-la de mitjans personals (amb un fiscal de sala) i materials perquè no es pugui eliminar en un futur proper.

Pel que fa a Catalunya, el fiscal Aguilar proposa que amb la llei d’igualtat hi hagi una “reciprocitat” entre la fiscalia i la Generalitat, com ja es recull en la llei de trànsit. És a dir, ara la llei 19/2020 recull que si la Generalitat rep casos de discriminació que poden ser delictius els derivarà a la fiscalia o al jutjat, però no es pot fer a la inversa. I el fiscal aposta perquè es faci una habilitació legal perquè molts cops la fiscalia descobreix l’autor o autors de la discriminació però els fets no tenen encaix en el Codi Penal i es tanquen, quan en alguns casos caldria un càstig. El departament s’anota aquesta proposta per poder-la afegir, per exemple, en la llei d’acompanyament dels pressupostos.

El fiscal també sol·licita a les víctimes que facin la denúncia als Mossos o a la fiscalia, no només a les xarxes socials, perquè si no els actes queden impunes.

La llei, amb 52 articles i una desena de disposicions addicionals, és amplíssima. Fa front a qualsevol acte, conducta o forma de discriminació i pretén promoure l’erradicació del racisme, de l’antisemitisme, la islamofòbia, l’arabofòbia, la cristianofòbia, la judeofòbia o l’antigitanisme; l’aporofòbia i l’exclusió social; el capacitisme; l’anormalofòbia; el sexisme; l’homofòbia, la lesbofòbia o la LGBTI-fòbia a Catalunya. I tant en espais públics com al sector privat, i en tots els àmbits de la vida, des de la salut fins a l’habitatge o la cultura. A més, l’administració haurà de tenir cura de les víctimes, a les quals ha d’oferir assistència integral, com ara psicològica, i mesures de reparació. “Serà un gran repte i amb molts fils perquè també cal respectar la llibertat d’expressió”, conclou Mata.