“Aquí els nens s’atreveixen a explicar la seva religió”

Aquests quinze anys ens han ensenyat que és necessari educar en diversitat cultural i religiosa i que hi ha moltes persones, sigui professorat, alumnat o gent de tot tipus, que tenen aquesta necessitat de ser educades. Constantment ens estem educant tots; jo mateixa, que treballo aquí, contínuament estic sent educada per les mateixes activitats, pels debats, per les reflexions que generen els tallers.

És veritat que ara quan la gent ve al nostre espai té més coneixement, sobretot perquè ja hi ha molts llocs on es viu la diversitat. Els barris i les escoles són centres amb molta heterogeneïtat, i això fa que les persones ja tinguem integrada aquesta diversitat. La diversitat, en major o menor grau, sempre havia existit, però és un fet que al llarg de tots aquests anys s’ha normalitzat. La comunitat jueva sempre hi ha sigut, els musulmans ara ja molts són nascuts aquí i no han fet cap procés migratori... això per no dir de les conversions, que n’hi ha hagut moltes els darrers anys, sobretot en el budisme i l’hinduisme. El mapa de les nostres ciutats ha canviat i alhora hi ha hagut un canvi de mentalitat, de manera que s’ha destacat el valor de la diversitat, que ja existia, i això gràcies, també, a entitats com nosaltres que intentem normalitzar-la.

Depèn molt de l’experiència personal que tinguin. Si es viu en un context on ja hi ha diversitat, alumnes que venen d’una escola que està en un barri on hi ha diverses comunitats, per exemple, els infants ja hi tenen una aproximació. Una altra cosa és que aquest Espai, fins i tot per a aquestes persones que ja venen amb una base, és una oportunitat perquè els infants entre ells s’expliquin. A vegades en una classe hi ha, per exemple, un nen musulmà i una nena hinduista, i això els altres alumnes ho saben però el coneixement no va més enllà. Quan venen aquí, què passa? Que demanem a aquest nen i a aquesta nena que davant dels seus companys mostrin objectes de la seva religió. Que el nen musulmà llegeixi l’Alcorà i que la nena hinduista expliqui com es munta un altar.

Els agrada i els impacta molt, i els professors ens diuen sempre que l’experiència ha estat molt positiva. Mira, fa poc una professora d’una escola de Badalona ens comentava que els infants quan venien aquí mostraven més el seu fet identitari. Aquí un nen musulmà s’atreveix a explicar la seva religió als companys, a llegir l’Alcorà davant d’ells, que queden admirats. També perquè nosaltres, els adults, el valorem i els escoltem. Per a ells és un moment important... perquè es mostren d’una manera diferent de com es mostren a l’escola. Pel que sigui, a l’escola normalment els infants no mostren la seva tradició religiosa, no la mostren obertament, i aquí sí que ho fan. Aquí, aquesta peça de la identitat la traiem, la mostrem, la valorem i la compartim. I alguns mestres diuen: cada cop que es treu un objecte observo la mirada dels infants de la religió a la qual pertany aquell objecte, i és una mirada d’il·lusió i d’orgull. Els infants aquí estan en un pla d’igualtat i tothom es respecta i comparteix. I els mestres, per la seva banda, ens diuen que, per a ells, venir a l’Espai Interreligiós els ajuda a conèixer millor els seus alumnes.

Tenim molts tallers. N’hi ha per poder fer una introducció, un tastet, de totes les religions, però també n’hi ha de monogràfics, per a alumnes, per exemple, que ja tenen un recorregut fet i els cal aprofundir en un tema (els llocs de culte, per exemple, o les celebracions). Si una visita normal dura una hora i mitja o dues, nosaltres cada cop més proposem itineraris, de més profunditat, perquè creiem que aquest tema de la diversitat religiosa és molt important i necessita un procés. Amb alumnes de batxillerat ja hem fet diverses vegades itineraris de 15 hores, on es pot treballar bé el taller de la identitat, el de l’experiència fonamental de les religions, etc. El que intentem és mostrar la diversitat que tenim en el nostre context més proper.

Primer des d’una aproximació antropològica. Però primer de tot és molt important treballar el tema dels estereotips i prejudicis per adonar-nos que tothom, fins i tot les persones que treballem amb la diversitat religiosa, tenim estereotips i perjudicis. Una altra cosa que fem és visualitzar els mapes de la diversitat, com està distribuïda la cartografia de la diversitat a la ciutat de Barcelona, per exemple. I després, treballem en profunditat la diversitat cultural i religiosa: l’experiència de cadascuna de les tradicions, l’experiència en l’espai i en el temps.

Hi ha una taula per a cada religió i en cada una hi ha objectes de culte i altres de vestimenta pròpies de les tradicions. Aquests elements estan distribuïts de manera casual per tal que els infants els puguin ordenar, triant l’element fonamental, el que és generador de la tradició religiosa, i els altres elements que es despleguen al voltant de l’experiència fonamental. I tots els elements els han d’identificar. Per exemple, quan treballem l’islam, l’experiència fonamental és l’Alcorà; en canvi, un vel que pot portar una dona per cobrir-se el cap el podem veure com un element important que surt de l’experiència fonamental.

Depèn de si tenen experiència o no. Però passa el mateix amb les altres religions, no només amb la catòlica: quan a casa seva són practicants, els infants en saben més, de la seva religió. En general, però, hi ha molta incultura religiosa, de totes les religions. Per això nosaltres aquí el que intentem provocar és experiència, que és el que et queda i es recorda. No volem ser un museu. Els museus estan molt bé, exposen objectes i comuniquen, però nosaltres tenim la possibilitat de convertir aquests objectes de culte en una oportunitat per connectar amb l’experiència de cada una de les comunitats. Els objectes que tenim ens els han cedit les diferents comunitats i sovint tenim testimonis reals de les diferents tradicions. És molt bo el contacte amb persones que tenen aquesta experiència, que els diu que ella sent que hi ha una divinitat, un ésser suprem... i els diu com d’importants són aquells objectes que surten d’una experiència.

Amb l’experiència explicada, un infant pot comprendre que totes les persones que practiquen aquestes religions i els objectes que fan servir són dignes de respecte, que és una mica al que anem.

Habitualment expliquem l’hinduisme, el judaisme, el cristianisme, catòlic, protestant i ortodox, el budisme, l’islam i el sikhisme. Ara bé, si algú ens demana de treballar altres tradicions, com la fe bahà’í, amb qui tenim molt bona relació tot i que és força minoritària a casa nostra, també ho podem fer.

Tradicionalment ens han vingut moltes escoles concertades i escoles públiques amb menys proporció, però sempre han vingut amb els responsables de l’assignatura de religió; però per a nosaltres és molt important poder explicar que un espai interreligiós, on es mostra la diversitat cultural i religiosa del nostre entorn, és un espai obert, accessible i útil per a tot tipus de persones, fins i tot que no siguin creients. Som un espai cultural i creiem que les religions i la seva cultura s’han de conèixer encara que no siguis religiós; per tant animem que vinguin no només els professors de religió. Aquí ens ha vingut, per exemple, un grup de persones adultes que venien d’un context laic, sense tenir cap pertinença religiosa, i al final de la visita gent del grup, ,una dona per exemple, ens ha dit que s’havia adonat que també tenia una dimensió espiritual. Aquí anem: la dimensió espiritual no necessàriament s’ha de canalitzar amb una tradició religiosa.

Sí, sí, de totes les edats. Aquí a vegades venen grups de gent de diferents entitats, sovint que treballen en el sector social. La diversitat religiosa i d’espiritualitat és una realitat del nostre entorn i es concreta en molts àmbits de la nostra vida; cal que la coneguem. En el món en què vivim qualsevol persona es pot trobar a la feina amb un company musulmà o jueu... Si comprens el perquè de la seva religió ja hi tens molt de guanyat i et pots relacionar millor amb aquesta persona. La diversitat és molt positiva i enriquidora, i així és com s’ha de mirar.

Sí. Vam mostrar la diversitat religiosa a partir del fet alimentari i vam fer tallers, organitzats en aquest cas amb la Casa Turca de Barcelona. A cada taller elaboràvem un plat en relació amb alguna festivitat de les diferents religions. En una ocasió vam celebrar el Ramadà, important per als musulmans pel dejuni i pel trencament del dejuni i, vam fer activitats culturals al voltant d’aquest precepte. Vam fer un taller culinari en què hi van participar, en diàleg, les comunitats jueva i musulmana.

Les fitxes estan tretes de la nostra pràctica a l’Espai Interreligiós, són un complement a les visites, tot i que també poden ser un treball previ o treballar de forma independent. Estan pensades perquè es treballin de primer a quart d’ESO.