La confiança és tan important com els límits

Si observem ràpidament qualsevol grup de joves, veurem que amb prou feines hi ha comunicació entre ells, i la que hi podria haver no és mirant-se als ulls, sinó amb el cap cot mirant el mòbil. I si estan conversant, és estrany no veure’ls amb el dispositiu a la mà. I és que el mòbil, avui dia, s’està convertint en una eina de ràpid accés a la informació i a la comunicació, però també en un perill, precisament per l’àmplia i ràpida accessibilitat, així com pel mal ús que se’n pot fer. A més, convé afegir que hi ha ocasions en què els pares i les mares ens sentim gairebé obligats que els nostres fills tinguin un mòbil perquè estiguin localitzats o bé perquè puguin accedir de manera ràpida a allò que necessiten per estudiar. De fet, cada cop es veuen més nens i nenes que van a l’escola amb mòbil, i passa el mateix amb un percentatge molt alt d’alumnes de primer curs a l’institut.

En els dos darrers anys, com a conseqüència de la pandèmia, mentre que entre els adults hi ha hagut un augment de les recaigudes de pacients que es mantenien abstinents –consum d’alcohol, principalment–, en el cas dels joves el que s’ha vist ha estat un clar augment de les addiccions comportamentals. La inactivitat, la falta de rutines diàries o horaris establerts, una mala gestió del temps lliure o, simplement, no saber-se avorrir, sumat al contacte amb el seu grup d’iguals a través del mòbil, han fet que el temps invertit en l’ús del mòbil s’hagi incrementat, cosa que augmenta considerablement el risc d’addicció. Però on és el punt d’inflexió entre el sobreús i l’abús? És clar que hi ha diferència, però també una línia molt fràgil i fàcil de sobrepassar. Els mòbils tenen un fàcil accés a apps amb un format tremendament atraient per a certes edats, basat principalment en una recompensa immediata que fa que la conducta es torni repetitiva, atès que resulta plaent. El cas d’Instagram, on es busca el “m’agrada” constant, o mirar en curts períodes de temps el que algú ha posat; certs jocs en què es competeix contra altres persones o contra nosaltres mateixos, així com les apostes online en què fins i tot regalen diners perquè et puguis iniciar en el joc, són clars exemples que poden dur a aquesta conducta. Però el problema no és tant la conducta, sinó el tipus de relació que s’hi estableix, que du molts joves a una pèrdua de control. El patró de consum està canviant i cada cop arriben més pacients amb problemes d’addiccions comportamentals, i amb una característica preocupant: es va reduint l’edat d’inici.

Hi ha alguns canvis en els nostres fills que no es poden passar per alt, com el baix rendiment acadèmic, els canvis d’humor, la irritabilitat o ansietat, la falta de son, els problemes d’atenció o l’aïllament, entre d’altres. Quan apareguin aquests senyals, és important actuar des de la calma, però de manera ràpida, intentant evitar que aquesta situació vagi a més. Si una cosa no em canso de repetir és la importància de la prevenció, que significa anticipar, és a dir, com més aviat comencem, millor, des de molt petits. La confiança en els nostres fills és important, però també ho són els límits i un control parental dels dispositius, no només pel risc que puguin perdre el control i desenvolupar una addicció, sinó també pels perills derivats del mal ús i de l’accessibilitat a continguts no aptes per a certes edats o que altres persones puguin accedir a continguts privats dels nostres fills.