Societat

ZAKIRA SEYDA I RAMIA CHAOUI

Promotores d’EDEm.up

“En molts punts, la lluita feminista euroblanca no ens defineix”

Em sento barcelonina, i ja està; dir que ets de Barcelona transmet la idea d’una ciutat oberta, que accepta la diversitat
A la nostra associació volem ajudar la gent més jove, animant-la a tirar endavant amb els seus estudis

Quan es parla de la transformació viscuda per Barcelona i Catalunya després dels Jocs es fa en paràmetres econòmics, de modernitat tecnològica, empresarial i urbanístic, i s’oblida, sovint, la metamorfosi de la població que, gràcies a una nova generació de catalans, ha evolucionat cap a una societat més rica en tots els aspectes.

Zakira, vostè ha nascut a Barcelona, és d’origen indi, parla català, anglès, coreà, urdú, castellà, àrab. Ha viscut a Anglaterra i és musulmana. Com es defineix, d’on és, com se sent?
Em sento barcelonina, una persona de Barcelona i ja està. Tinc la cultura índia, però he crescut amb les idees d’aquí, mesclades amb la meva religió. Hi ha una fusió de moltes cultures.
I què vol dir ser de Barcelona, quina carta de presentació és?
És la idea d’una ciutat oberta, que accepta altres cultures i la diversitat cultural que hi ha al món.
I vostè, Ramia?
Em passa el mateix, m’identifico més amb la ciutat que amb el concepte de Catalunya o Espanya. Ni la bandera em representa gaire, ni em sento posicionada en el debat independentista, en què veig pros i concretes a tots dos costats. Si em pregunten d’on soc, dic que de Barcelona.
El que és evident és que el vel que porten pot fer que se les encaselli en el fet religiós. Vostè, Ramia, com se sent?
Barcelonina, dona, musulmana i de classe obrera.
Vostè, Ramia, es defineix com activista i ‘influencer’.
Ara ja no em defineixo tant així. Són dues coses que faig, que m’agraden, i en què gaudeixo, però no em defineixen com a persona.
I la Zakira segueix com a ‘influencer’ la Ramia?
Sí, principalment perquè és la meva amiga (riu), però sobretot per les idees que exposa en el terreny de l’activisme i les seves idees feministes. No un feminisme com es veu aquí, sinó molt més ampli.
Com entenen el feminisme des de la seva condició de dones musulmanes?
[R] Un feminisme interseccional, que té en compte totes aquestes interseccions que ens defineixen a les dones com ella i jo, com és el fet de ser racialitzades, filles de persones migrades, el tema de la classe social també afecta molt. Aleshores, en molts punts, la lluita feminista euroblanca no ens defineix.
La dona feminista i blanca parteix d’una situació d’avantatge?
[Z] Sí, és evident. [R] Si ens pregunten les nostres prioritats, moltes vegades no són les mateixes. A més, molts cops patim violència en llocs de diàleg suposadament feminista. [Z] El que passa és que pel simple fet de ser dona i estar lluitant pel dret de les dones esperen que el teu pensament sigui el mateix que el d’elles.
Què va passar amb un burquini?
[R] Res... Era novetat, me’l van regalar; jo n’estava molt contenta, era el meu primer burquini, i vaig fer un vídeo i una review. Fins aleshores anava amb banyador de noi, o amb malles i roba no tan còmoda i adaptada al que jo volia. A la gent li va xocar veure una peça de roba nova. També el concepte, perquè tu quan et banyes ho fas despullat, en la intimitat, i això és un espai públic i ja depèn de cada persona com es vulgui mostrar.
Van amb burquini a la platja?
[Z] Sí, i encara et miren. [R] La gent posa cares lletges, comenten. Algunes dones també han sofert agressions verbals. Ara també s’ha posat de moda gravar dones i pujar-ho a les xarxes socials criticant-ho. Estàs deshumanitzant una persona pel simple fet que porta un banyador... [Z] Només perquè és diferent de tu, i això és desconeixement.
Tant costa acceptar la diferència?
[Z] És falta d’educació en aquest àmbit, fruit d’ensenyar uns valors predeterminats i quan ve una persona diferent, vestida d’una manera a la qual no s’està acostumat, se la relaciona més amb un concepte negatiu, perquè és una cosa estranya. Aleshores els costa molt més acceptar-ho. [R] Hi ha les maners de fer d’Europa, que són les que estan bé, i després hi ha les de la resta del món, que fan el que poden. I això passa també amb el feminisme...
Per ser feminista has de ser europea i cristiana...
[Z] Quasi, quasi. [R] No, millor has de ser atea! A nosaltres fins i tot ens neguen que puguem utilitzar el terme feminista.
De quin tipus de dona estan a favor?
[Z] D’un tipus de persona que al final prengui les seves pròpies decisions. Que decideixi per ella mateixa, independentment del que pensi la persona que té al seu davant. El tema del vel, per exemple, si jo el vull portar, tu, que ets una persona feminista, no em pots infantilitzar.
Aquesta persona pensarà que el vel es porta per imposició.
[R] O simplement que vius enganyada. Perquè tu tens una fe i un Déu patriarcal que et dicta el que has de fer i tu estàs equivocada i ella no.
Per tant, encara cal fer molta pedagogia.
[R] Jo crec que no. La responsabilitat de formar-se i aprendre és de la persona, no pas meva. Jo no dec res a ningú, i encara menys pedagogia gratis a ningú. Quan érem més joves volíem fer pedagogia, i ja ens vam trobar amb tanta violència en aquests entorns que és millor tenir les pròpies narratives, els propis espais i protegir-nos. No vull generalitzar, però moltes vegades amb les feministes blanques no es pot dialogar.
Són joves i amb un fort component religiós en un moment en què la religió entre els joves està en hores baixes.
[R] La filla de la infanta Helena, que és influencer, té una cita del fundador de l’Opus al seu perfil d’Instagram. A veure, els avenços de la ciència ens ajuden a entendre moltes coses que abans s’explicaven d’una altra manera. Però jo crec que aquí, amb el paper de l’Església en la guerra civil, la generació de pares dels adolescents d’avui dia han renegat molt del fet religiós, perquè aportava més coses negatives que positives, i per això hi ha hagut una educació més laica, parlant malament de l’Església i de les religions en general.
I en el món musulmà, això no passa?
[R] Aquesta manera de fer s’està estenent a altres religions que no tenen res a veure amb la història de la religió catòlica, i encara menys en aquest país. A nosaltres, a classe, quan jo deia que era musulmana, d’esquerres i que m’agradava la ciència, els explotava el cap, no ho entenien. [Z] Jo he fet una carrera científica, i no ho entenien. Sempre era la mateixa discussió: què fas aquí si creus en Déu.
Què els aporta la religió?
[R] M’ajuda molt a portar una vida equilibrada. [Z] És identificació, saber qui sóc, i m’ajuda a ser jo mateixa i a veure el món des d’una altra perspectiva. Perquè jo també tinc la perspectiva no religiosa de les coses. [R] La fe és alliberadora. [Z] El problema és que estem molt sotmesos, a nosaltres mateixos, als valors imperants en la societat.
I quins són aquests valors imperants?
[R] Veiem que la religió predominant d’abans va de baixa perquè ha estat substituïda per una altra religió que potser és la del capital. S’ha perdut una fe i se n’ha adoptat una altra.
Parlin-me d’EDEm. Què és EDEm.up?
[Z] És una entitat, Entitat de Desenvolupament i Emprenedoria, i tenim com a objectiu fer comunitat de gent jove que estigui interessada a portar el seu projecte al mercat. És a dir, ajudar emprenedors.
Joves que ajuden altres joves?
[R] No només això. Volem ajudar gent més jove per animar-la a tirar endavant els seus estudis, combatent el fracàs escolar en comunitats que no estan tan afavorides, migrades, racialitzades, amb baixos ingressos econòmics. Volem donar-los referents, posar-los en contacte amb altres joves que els puguin ajudar. I també volíem fer alguna cosa diferent del que predomina entre els joves musulmans.
I què és el que hi predomina?
[Z] La religió hi és un component important. Per exemple, associació de joves musulmans, ja li estàs posant una etiqueta que està relacionada amb la religió. En canvi això nosaltres no ho volíem.
Us dirigiu a tothom?
[R] Sí. Potser per les nostra influència a les xarxes socials, la nostra amistat i el nostre entorn, el públic que ens està venint també és musulmà, però els nostres convidats no sempre ho són.
Són un grup nombrós?
[R] Cinc persones, amb professions diferents cada una, i fem equip. [Z] El fet que tinguem ocupacions diferents és el que ho fa més interessant. [R] Organitzem formació, conferències, sessions de networking en què parlem d’una carrera concreta amb algú que l’ha estudiat i de públic venen persones que estan interessades a cursar-la.
Quins fruits creuen que ha tingut ja EDEm?
[R] Doncs se’ns ha rebut bastant bé perquè, com dèiem abans, és una cosa fresca que s’està fent dins de la comunitat. [Z] Dins de la comunitat musulmana jo crec que ens han vist com a referents pel fet que tenim una carrera i una feina. [R] Durant el confinament vam fer un podcast sobre la dificultat de trobar feina quan s’acaba la carrera, les primeres pràctiques, i la gent s’hi va sentir molt identificada i van fer comentaris en el sentit que això passa a moltes persones. [Z] També vam parlar del fet de ser una persona de classe obrera, estar estudiant i tenir la mentalitat de voler créixer i tenir aspiracions de voler continuar. Hi ha molt gent dins la nostra comunitat, tot i que l’associació no és exclusiva per a la gent de la comunitat, que parava els seus estudis quan acabava l’ESO o el batxillerat, i això els ha servit per veure que hi ha molt més a part d’això.
La condició de musulmà és un fre en aquests moments?
[R] Dona musulmana amb hijab, sí. És cert que en els últims anys hi ha avenços i més normalització, gràcies a la feina que hem fet, a l ’hora de parlar, de denunciar i de reivindicar, però també perquè som professionals. L’empresa no et contracta si no ets ningú. Però a vegades el tema del hijab, sumat al fet que tens poca experiència, sumat als prejudicis que pugui tenir la persona que t’ha de contractar, més la situació de crisi econòmica no feia fàcil el nostre accés al món del treball.
Per tant, el sostre que voldrien trencar és aquest?
[R] Sí, tot i que ja s’ha fet un salt. Les nostres mares no tenien carrera i no van poder accedir a un lloc professional, però van treballar molt perquè nosaltres ho poguéssim tenir. I és en aquests sectors on no estan acostumats a veure’ns com a metges, infermeres, comptables, advocades, i ara que ja estem apareixent ens estem trobant gent que pensa que abans la meva mare els netejava la casa i ara hi anem nosaltres a passar-los consulta. I hi ha gent que encara no s’ho ha pres bé, això.
Doncs a trencar sostres!
[R] No ens queda més remei. Hem de fer aquesta feina perquè les feministes blanques no ho faran per nosaltres.

La modernitat

La Zakira, Zaki per als amics, i la Ramia, influen- cer amb milers de segui- dors a la xarxa, són dues dones d’una modernitat absoluta, radical. El dia de l’entrevista, la primera a arribar va ser la Zakira, i quan ho va fer la seva amiga, el primer que li va dir va ser un comentari divertit sobre les botes que portava. Qui vegi en l’aspecte d’aquestes dues dones una submissió a una manera de fer antiga, condicionada a uns credos i unes normes, s’equivo- carà de mig a mig. Ens equivoquem tant sovint en jutjar només per l’aspecte exterior, pel color d’una pell, per un vel que cobreix el cap. La història de la Zakira i la Ramia es pot resumir en una frase: Aprèn i te’n sortiràs. Totes dues han estudiat, han fet carrera, tenen feines acord amb la seva capacitat professional i ara, a través de l’associació EDEm, treballen per difondre expertesa i optimisme a la resta de joves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Liceu estudia obrir una segona seu al solar de l’Imax Port Vell

barcelona

Barcelona comença a construir el segon edifici d’habitatges fets de contenidors marítims

barcelona

L’Audiència de Barcelona diu que Lidl no va copiar la Thermomix

barcelona

El troben begut i estirat en el voral de l’AP-7 a Sant Gregori després d’abandonar el camió en flames

girona

S’obre la vacunació per als joves d’entre 18 i 29 anys vacunats fa 8 mesos

barcelona

Educació declara 101.276 persones en quarantena, 15.957 més

barcelona

Badalona ha reallotjat 51 persones de la nau però n’hi ha “4 o 5” que encara dormen al ras

badalona

Colau, citada a declarar com a investigada per suposades subvencions irregulars

barcelona

Baixen els ingressos i les UCI, amb 45.812 nous casos i un nou repunt del risc de rebrot, fins a 5.739

barcelona