Més anuncis de joguines amb biaix de gènere a internet
Dos estudis del CAC mostren com els estereotips sexistes, presents a la televisió en un 43% dels vídeos, creixen fins al 69,6% a les xarxes
Persisteix la tendència a concentrar els rols en les nenes
Els estereotips de gènere en les campanyes de joguines de Nadal fa anys que s’han estabilitzat a la televisió pública catalana. No han desaparegut, però la tendència ha anat decreixent. Després del parèntesi que va representar l’any passat, amb més anuncis de jocs de taula fruit de la pandèmia, aquest Nadal el biaix de gènere en els vídeos de la campanya de joguines ha remuntat fins al 43,2%; són cinc punts menys que l’any 2019 però supera la tendència de contenció que es registrava des de l’any 2013. No passa el mateix a les plataformes i les xarxes, en què el sexisme als anuncis, que ja era molt alt la campanya del 2020-2021 (el 68%), va augmentar aquest últim any fins al 69,6%.
Aquesta és una de les conclusions més destacades de dos informes presentats ahir pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El primer, que analitza la representació dels estereotips de gènere en la publicitat televisiva, es fa des de l’any 2001 i en aquest cas ha estudiat 88 espots emesos a TV3 i al Super3. El segon, amb una trajectòria més curta, de només quatre anys, ha analitzat 112 vídeos, amb 20 milions de visualitzacions, publicats a 25 canals i perfils a YouTube, Facebook, Instagram i TikTok. En tots els casos la llengua utilitzada és el castellà, tot i que el 17,9% pertanyen a creadors de continguts radicats a Catalunya.
En el cas de les xarxes, la segregació entre nens i nenes segons el tipus de joc és molt més alta que en els anuncis televisius, en què els espots protagonitzats per nens i nenes de manera conjunta representen quasi el 50%.
Estereotips femenins
En tots dos casos, però, l’anàlisi demostra que persisteix la tendència a concentrar els rols estereotipats en les nenes. En els espots televisius, vuit de cada deu representacions d’estereotips són femenines. I en nou de cada deu anuncis protagonitzats només per nenes la joguina és un ninot, una nina o una representació de mascota, en què la nena mostra actituds relacionades amb la cura i a l’àmbit privat.
Als anuncis protagonitzats per nens (8,5%) apareixen vehicles en miniatura o ninots que evoquen situacions d’acció, de lluita o competitivitat. En els dos casos, com es pot veure al núvols de paraules reproduïts al gràfic, el llenguatge reforça el rol de gènere. Mentre que elles parlen de “plorar”, “descobrir” o “color”, ells, d’“escollir i “guanyar”.
A més, les nenes acostumen a fer ús de diminutius, del prefix super- i de mots com “monada, estilaç i diver” i es fa molta referència a la roba. El vocabulari dels nens va més lligat a la lluita, la competició i les armes. La nota positiva és que a internet els vídeos amb presència de contraestereotips han passat a ser un 7%, quan l’any passat eren el 5%.
‘Influencers’ infantils
A internet, en més d’una tercera part dels vídeos analitzats hi apareix la figura d’un influencer infantil, una figura que genera empatia i confiança. I quan això passa, els estereotips de gènere són encara més alts i arriben a ser presents en el 84,2% dels vídeos. Aquests continguts creen uns vincles especials amb els infants. A banda de segregar la joguina en funció del youtuber infantil que la presenta, a vegades s’inclou la presència de pares o mares, amb comentaris que contribueixen a perpetuar estereotips. I l’estudi posa exemples il·lustratius. Un pare que participa en la presentació d’unes nines sense fer absolutament res. O una mare en una cursa de cotxes: “T’ha tornat a guanyar el papa. T’ha esperat i tot. Has tornat a perdre.”
Publicitat encoberta en el 81,3% de vídeos d’internet
A banda dels estereotips de gènere, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta sobre la publicitat encoberta i enganyosa als vídeos de joguines a internet. En concret, assegura que el 81,3% dels vídeos analitzats no tenien cap tipus de missatge que informés que hi havia publicitat pagada, de manera que els nens no podien diferenciar el contingut de la publicitat.
El president del CAC, Roger Loppacher, ha afirmat que la publicitat encoberta “suposa un cert retrocés pel que fa als drets dels menors d’edat”. Es tracta d’anuncis “més perjudicials” perquè, a més, en molts casos, “atorguen funcionalitats inexistents als productes”, afegeix Loppacher.
El CAC s’ha adreçat ja a les empreses que apareixen en l’estudi sobre internet per instar-les a adoptar les mesures necessàries per tal que informin les persones usuàries quan un vídeo contingui publicitat. De moment només YouTube i TikTok incorporen algun tipus d’aclariment respecte a aquesta qüestió.
