Societat
El Cul de la Lleona de Girona, ‘en obres’
‘La lleona’, desguarnida
Renoven el paviment, malmès per les arrels d’un arbre, a l’entorn de l’escultura del Barri Vell
Allunyada del públic per unes tanques, perd els esglaons d’accés fins a finals de mes
La lleona de Girona està desguarnida. Ja no era ferotge ni amenaçava ningú, però ara està més aïllada. La lleona no és cap animal, és una escultura del Barri Vell i un dels símbols de la ciutat. Aprofitant que fa mesos que ja hi estava restringit l’accés per unes tanques a causa de la pandèmia de la covid-19, l’Ajuntament canvia els panots malmesos a l’entorn de l’escultura.
Tant si es ve del Pou Rodó, del pont de Sant Feliu o dels carrers dels Calderers, de la Barca o Jaume Pons, salten a la vista els treballs de la brigada municipal. “Només s’hi canvia el paviment, molt aixecat per culpa de les arrels d’un plataner enorme. Com fem en moltes voreres, on no es nota tant, aquí també ho fem”, diu la regidora de Mobilitat i Via Pública, Marta Sureda (Junts).
El cul de la lleona estarà en obres un mes. Segons fonts municipals, els treballs van començar el 24 de gener i acabaran a finals d’aquest mes. Aprofitant el canvi de panots, la brigada ha tret els esglaons d’accés a l’escultura. Quan s’hagi arranjat el ferm, les tanques no restaran tant d’espai a la via pública i l’escala tornarà.
De tota manera, no es preveu a curt termini que sigui possible tornar a fer petons a La lleona, que és el que marca la tradició per tornar, un dia o altre, a visitar Girona o quedar-s’hi per sempre. “No és possible fer-li petons i veurem, quan hàgim acabat els treballs, què es podrà fer segons el Procicat”, diu Sureda. Si ara és el coronavirus, fa tretze anys havia estat la grip A el que havia impedit pujar les escales del monument i fer-li el petó.
El cul de la lleona és una de les llegendes de la ciutat, igual que el Tarlà de l’Argenteria i les mosques de sant Narcís. L’il·lustrador, crític d’art i amant de la cultura popular Carles Vivó (1930-2005) va deixar escrit que La lleona podria deure el seu significat a “una mena de reclam de l’anomenat hostal de la Lleona, situat allà mateix en temps passats”.
En l’article publicat l’any 1989 a Revista de Girona, Vivó feia referència al fet que l’escultura és una rèplica –l’original és al Museu d’Art, recorda– i que, més que a una lleona, s’assemblea a un mico. Sigui el que sigui, “el ritu ciutadà” (fer-li un petó al cul) ara és més difícil que mai.
