Cristians sense complexos, la crida del cardenal de Rabat
Cristóbal López demana als creients que no se n’avergonyeixin i no visquin reclosos la fe
Critica que abans dels ucraïnesos no s’acollissin sirians
Primer dinar col·loqui de la Tribuna Joan Carrera
El cardenal salesià Cristobal López, arquebisbe de Rabat, proposa als cristians que no se n’avergonyeixin, que surtin a pregonar-ho, que no es quedin “a la sagristia”, i ho facin amb alegria, com demana el papa Francesc. “Us convido a sentir-vos cristians, a ser alegrement cristians, agosaradament cristians, sense complexos, perquè els cristians no hem d’estar reclosos ni ser clandestins”, va instar-los López en el primer dinar col·loqui de la Tribuna Joan Carrera, que organitza el Grup Sant Jordi de Defensa dels Drets Humans i El Punt Avui amb el suport de quinze entitats cristianes de base més. En aquest primer dinar col·loqui, en el qual van participar més de cent persones, també hi va ser convidat el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que va presentar el seu amic, a qui ell mateix va ordenar com a bisbe, com un “pastor que sempre ha estat al costat de la gent pobra, i a la perifèria”.
Cristóbal López, efectivament, és un pastor de zones pobres, com també ho va ser el bisbe Joan Carrera, que va coincidir en diferents zones de la perifèria de Barcelona amb l’arribada massiva “dels altres catalans que venien d’Andalusia”. Ara mateix López és un dels cardenals més propers al papa Francesc, com també Omella, i és constantment sol·licitat per fer xerrades i conferències per la seva proximitat i coneixement de l’islam (és membre del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós) i pel fet de ser responsable d’una Església “més implicada i evangelitzadora” que la que hi ha ara mateix a la secularitzada Europa. Per això la seva crida a “pregonar l’alegria de l’Evangeli”, encara que, com li passa a ell al Marroc, “siguem pocs”. Argumenta que “per a tothom que som l’Església”, i en especial als laics, “no és important si som molts o pocs –va dir–, el que és important és que siguem autèntics i n’estiguem orgullosos. No és un problema ser pocs, el problema seria ser sal que ha perdut el seu sabor, ser llum que no il·lumina”.
Veí de Badalona des dels nou mesos fins passats els trenta anys i estudiant als salesians d’aquesta ciutat i, després, alumne a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es va llicenciar en ciències de la informació, Cristóbal López va estar destinat a les parròquies de la Verneda i la Perona, abans que l’enviessin al Paraguai, primer, un dels països més pobres de l’Amèrica Llatina, i després, al Marroc, sent superior de l’orde a diverses regions.
Ahir va dedicar gran part de la seva xerrada al diàleg interreligiós. Primer va dir que “és possible la comunió entre cristians” i va explicar la relació ecumènica que tenen a la seva diòcesi de Rabat. “Hem creat un institut de teologia on el 50% són protestants i el 50% són catòlics, i el codirigim jo com a bisbe catòlic i una pastora protestant”, va explicar. Després va entrar de ple en el diàleg amb l’islam i va assegurar que “és un diàleg possible”, perquè ell el practica cada dia.
“Allà, al Marroc, vivim el diàleg interreligiós dia a dia, en la quotidianitat, des de baix de tot. I ho dic jo, que soc de la minoria cristiana. A tot el Marroc hi ha 30.000 catòlics i 37 milions de musulmans, i tot i així el diàleg és possible. I sabeu què? Tenim dotze escoles catòliques i hi venen 10.000 alumnes musulmans”, va explicar, i va recordar que ja el Concili Vaticà II exhortava tothom a oblidar el passat per poder treballar per la pau i la justícia social junts, amb les altres religions. “Però encara hi ha bisbes i capellans que d’això no n’han pres nota i veuen els musulmans en confrontació, com si fossin l’enemic”, es va queixar. Aquí és on va recordar una de les frases que, segons ell, diu més i es creu més, una de les seves frases més típiques: “Cal parlar menys dels musulmans i parlar més amb els musulmans”, i va recordar que al maig es beatificarà Charles de Focault, el pare del desert que va allargar la mà a l’islam.
Cristóbal López va assegurar que “els musulmans no volen envair Europa ni posar fi a la nostra cultura i civilització com alguns volen fer creure”, i va demanar allargar la mà perquè “fer el bé és millor que fe el mal, encara que el mal faci més soroll”.
Acollida als refugiats
L’arquebisbe de Rabat també va ser molt crític amb la doble moral europea a l’hora d’acollir refugiats: “Igual que estem fent ara amb els refugiats d’Ucraïna, que està molt bé, però per què no ho hem fet amb els afganesos, amb els sirians, amb els del Sahel? Això no és just i és indigne que ho facin els qui es diuen cristians”, va dir. López no va tenir cap dubte a criticar el govern espanyol, “que posa tanques a la frontera del Marroc amb Espanya”, i va recordar que els migrants que “enlluernats” volen venir a Europa, ho fan com a conseqüència de molts problemes: guerres, fam, persecució política... Per això va assegurar que la vocació dels cristians és “fer de pont”. “Abans de ser destinat a Rabat ja havia estat al Marroc, a Kenitra. Kenitra vol dir fer de pont, i això és el que jo intento fer i el que hem de ser tots els cristians: constructors de ponts.”
El d’ahir va ser el primer dinar col·loqui de la Tribuna Joan Carrera, que té la intenció fer-ne quatre a l’any. El primer convidat d’aquest nou espai de debat i pensament, Cristóbal López, va aixecar una gran expectació i ja feia molts dies que s’havien hagut de tancar les inscripcions per participar-hi perquè al restaurant ja no hi cabia ningú més. Bona part dels assistents formen part de les associacions que donen suport a la tribuna, com ara Justícia i Pau, la Fundació Pere Tarrés, la Unió de Religiosos de Catalunya, Santa Anna-Hospital de Campanya, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al s. XXI, la Fundació Joan Maragall o Animaset. També hi va ser la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley.
Els espinosos temes de l’elecció de bisbes i el Sàhara
El cardenal de Rabat no es va voler mullar en dues grans qüestions plantejades en el torn de preguntes del dinar col·loqui: una, en si els bisbes haurien de ser escollits per les bases conforme una Església sinodal, i dues, en la qüestió del Sàhara. “L’Església no és una democràcia, és una fraternitat”, va dir Cristóbal López, per deixar clar que l’elecció dels bisbes per part de la jerarquia ja està bé com es fa ara (una tema molt qüestionat a Catalunya després dels nomenaments dels darrers bisbes). Va admetre, això sí, que “potser es podria millorar la participació” dels laics en aquests afers. Després va ser interrogat per la decisió del govern espanyol de donar al Marroc tota l’autoritat sobre el Sàhara, en un canvi sobtat de política. “No és el moment de parlar d’això, perquè això és política i els bisbes no ens hem de posar en política”, va dir. El que sí que va dir López és: “Com a cristians, nosaltres estem al costat dels pobles que pateixen, i els sahrauís, que pateixen, ens tindran al seu costat quan calgui.”
