opinió
Gràcies, Arcadi!
Per això en aquest aniversari recordem el teu testimoni amb un cicle d’activitats a Olot i Girona
Ara fa l’any que ens vares deixar després d’una profunda lliçó de comiat, carregada d’esperança i humanitat. No cal dir que continues present entre nosaltres ara que sembla que el món ha embogit més que mai amb una altra guerra sense sentit, a Europa. Aquesta, no silenciada com la gran majoria.
I no en tenim prou amb aquesta ximpleria que el govern espanyol ha canviat d’avui per demà la política del Sàhara Occidental. I mentre obre les portes als que surten d’Ucraïna, continua tancant les portes als que intenten sortir d’Àfrica. I el portaveu europeu Josep Borrell, que demana invertir més i millor en el pressupost militar.
Quantes vegades recordem, ara més que mai, les teves paraules a favor de la pau: “Com a pacifista que soc, he intentat sempre que la gent entengui que les guerres no només són absurdes (quin resultat esperem de la violència?), sinó que a més es preparen buscant excuses i falsos enemics per justificar i perpetuar l’existència d’una de les indústries més grans del món i que mou més diners: la indústria armamentista.”
La teva tesi doctoral del 1993 sobre La indústria militar a Espanya, els coneixements i les informacions actualitzades al llarg de tota la teva vida ens han ajudat a mantenir l’esperit crític i treballar per una societat més humana i per una democràcia més profunda i avançar per consolidar arreu la Declaració dels Drets Humans.
Per això en aquest aniversari recordem el teu testimoni, amb un cicle d’activitats a Olot i Girona durant el mes d’abril sobre economia social, ecologia, cultura de pau i esperança, quatre de les teves causes. El testimoni d’aquell professor que ensenyava economia afirmant que havia estudiat econòmiques “per treure de pobres els més pobres davant un sistema tan injust com en el que vivim”.
Mirant enrere recordem les campanyes compartides al llarg dels anys (No a l’OTAN, Papers per a tothom, Objecció fiscal, 0,7%, Contra el comerç de les armes, Volem acollir, etc.), les conferències, taules rodones, recollides de signatures, i debats, a parròquies, universitats i associacions de veïns. Compartir treballs i il·lusions amb tu una colla d’anys ha estat un privilegi. Mantenim vives les teves recomanacions de professor: educació, educació, educació amb reflexió i pensament crític.
El teu record i el teu testimoni de coherència entre el que pensaves, el que deies i feies continuen estimulant la nostra vida. Gràcies, Arcadi, moltes gràcies.