El major nivell socioeconòmic s’agrupa a l’àmbit metropolità
L’Idescat avalua els municipis segons la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda
El nivell socioeconòmic més baix, a zones de Salt, Santa Coloma de Gramenet i Badalona
Les agrupacions territorials amb el nivell socioeconòmic més elevat es concentren a la ciutat de Barcelona. Així ho conclou l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ahir va presentar l’índex socioeconòmic territorial (IST) de l’any 2019, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. L’estudi s’ha fet per agrupacions censals, és a dir: 853 conjunts de seccions territorialment veïnes i amb semblança socioeconòmica. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants.
La ciutat de Barcelona concentra 24 de les 37 agrupacions censals amb l’IST més elevat de Catalunya, seguida de a Sant Cugat del Vallès, on n’hi ha 7. Per darrere seu s’hi situen agrupacions censals d’Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i la ciutat de Girona. Aquestes 37 agrupacions tenen un IST que supera de més de 25 punts percentuals la mitjana catalana. En canvi, n’hi ha 64 amb un IST 25 punts o més per sota de la mitjana, que estan repartides per tot el territori català, amb l’excepció de l’Alt Pirineu i Aran. Amb tot, hi ha quatre municipis que destaquen perquè en tenen un major nombre: l’Hospitalet de Llobregat (7), Santa Coloma de Gramenet (6), Badalona (6) i Barcelona (5). Les agrupacions censals amb nivell socioeconòmic mes baix a tot Catalunya es troben a Salt, Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
Municipis de contrastos
Segons l’Idescat, l’anàlisi d’aquests dos grups també mostra els forts contrastos socioeconòmics que hi ha a l’interior dels municipis grans: municipis com ara Barcelona, Girona i Sabadell tenen agrupacions censals a tots dos grups. El grup més nombrós, però, és el que es troba entre la mitjana catalana i 25 punts percentuals per sobre d’aquesta. Aquest grup està format per 422 agrupacions que tenen una forta presència a l’àmbit metropolità.
L’índex socioeconòmic territorial avalua sis indicadors: dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. Així, pel que fa a la població ocupada d’entre 20 i 64 anys l’índex més alt es troba a Sant Joan Despí –nucli antic i Eixample– i el més baix a Girona –la Font de la Pólvora i Vila-roja– També en l’àmbit laboral s’analitza els treballadors de baixa qualificació. Les agrupacions amb el valor més baix són a Barcelona –Tuset, la Font dels Ocellets i Santa Gemma– i el més elevat és a Salt –zona nord-oest.
Nivell d’estudis
Un altre dels àmbits d’anàlisi és l’educatiu. Un primer aspecte que s’avalua és el percentatge de població major de 20 anys amb estudis baixos. L’agrupació amb el valor més baix és a Sant Cugat del Vallès –Parc Central, el Colomer, Pla de la Pagesa i Can Majó– i el valor més elevat es localitza a Salt –zona nord-oest–. El segon aspecte sobre el nivell educatiu que s’analitza és el de la població jove sense estudis postobligatoris i és l’indicador que mostra més desigualtat entre les agrupacions. De nou, qui té el valor més és Sant Cugat del Vallès–Parc Central, el Colomer, Pla de la Pagesa i Can Majó i el que el té més elevat és a Girona 2 –la Font de la Pólvora i Vila-roja.
L’agrupació censal amb el valor més baix pel que fa a estrangers de països de renda baixa o mitjana és a Sant Feliu de Llobregat –Mas Lluhí– i a l’altre extrem hi ha Salt –zona nord-oest–. Finalment, s’estudia la renda mitjana per persona i qui la té més elevada és Barcelona –el Turó Parc– i la que te el valor més baix és Girona –la Font de la Pólvora i Vila-roja–.
L’Idescat també ha avaluat els 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament de Barcelona. D’aquests, només n’hi ha tres amb un IST 25 punts percentuals més baix que la mitjana catalana: Ciutat Meridiana, la Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell. A l’altre extrem, hi ha set barris amb un IST que supera la mitjana catalana de més de 25 punts percentuals: el Putxet i el Farró, la Vila Olímpica del Poblenou, Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi – la Bonanova, Sant Gervasi – Galvany i les Tres Torres.
