Societat

Processons sense restriccions

Fins diumenge de Resurrecció, s’hauran celebrat a Catalunya més de 200 processons i viacrucis

Després de 50 anys, la basílica del Pi recupera Dijous Sant el viacrucis de la Sang

Dijous Sant, Divendres Sant i diumenge de Resurrecció són dels dies més importants de la Setmana Santa i de la litúrgia cristiana i, també, els dies que se celebren més processons, tot i que des de diumenge de Rams n’hi ha hagut tota la setmana, entre les quals destaquen les dels Dolors (importantíssima la de Besalú, per exemple). Després de dos anys d’aturada, les processons s’han recuperat enguany pràcticament sense restriccions i només amb l’ús de la mascareta en cas d’aglomeracions.

A Catalunya es faran fins diumenge de Resurrecció més de 200 processons i viacrucis, en els quals es rememora la captura, mort, sepultura i resurrecció de Jesús de Natzaret. Després de dos anys d’aturada obligatòria per les mesures sanitàries per frenar la pandèmia de la covid-19, la recuperació d’aquesta festa catòlica congregarà milers de persones als carrers. El Departament de Salut indica que, com que són a l’aire lliure, les processons no es veuen afectades per cap restricció per la covid, a diferència dels actes que se celebrin a l’interior dels temples, on continua sent obligatori l’ús de mascareta i gel hidroalcohòlic. En el cas de les processons, aquestes dues mesures estan recomanades, així com mantenir distàncies en cas d’aglomeracions, i també per als confrares portadors dels passos.

Entre les processons que es faran demà, n’hi ha dues de pròpies de la demarcació de Barcelona que cal destacar especialment: el viacrucis de la Sang, que comença i acaba a la basílica del Pi de Barcelona i que està organitzat per la Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la penitencial més antiga de la Corona d’Aragó, fundada al segle XV, i la processó del Silenci de Badalona, que comença a les nou de la nit i surt de la parròquia de Santa Maria. Per què cal destacar-les? El viacrucis de la Sang feia 50 anys que no sortia. És el més antic de la ciutat (iniciat cap al 1601) i sortirà acompanyat pels confrares i confraresses de la Puríssima Sang de Barcelona, de la capella de Música i dels ministrils del Pi, que interpretaran música del segle XVII pròpia del Pi. Una restauració, doncs, històrica, tal com s’havia fet sempre, a l’estil franciscà, auster, que és més propi de Catalunya. Per la seva banda, la processó del Silenci de Badalona enguany fa 394 anys que recorre els carrers de Dalt la Vila en complet silenci, cosa que la fa única. També és una processó pròpia de la nostra litúrgia.

A Verges, demà hi ha la Desfilada de Manages (els armats), una de les representacions litúrgiques més antigues, amb la participació de dones per primera vegada en la història. L’antiquíssima Dansa de la Mort és avui una atracció turística. A Montblanc es farà la processó del Misteri de l’Hort i, a Castelldefels, la processó de Jesús Captiu i N. Sra. de les Llàgrimes. En total, a Catalunya, demà es faran 34 processons; la majoria, això sí, “a l’estil andalús”. Divendres Sant, n’hi ha fins a 115 a tot el país. També d’estil “andalús” la majoria.

Després del Concili

Les processons, tan mediterrànies i que s’havien celebrat durant segles al nostre país (estan documentades des del segle XVI), van ser molt populars pràcticament fins al Concili Vaticà II, a la segona meitat del segle XX, que les va racionalitzar. Si bé a l’Estat espanyol i a causa del franquisme es van continuar celebrant (i eren d’obligada assistència), els aires del Concili van canviar moltes coses a Catalunya. “L’Església catalana, com a Església progressista propera al Vaticà II que era, va interpretar d’una manera molt restrictiva les recomanacions del Concili pel que fa a les manifestacions públiques o d’exaltació de la fe, preservant-les als interiors dels temples. Això no va passar a la resta de l’Estat”, explica Amadeu Carbó, expert en cultura popular. Per això, la immensa majoria de processons que es feien a Catalunya, a excepció d’algunes de molt arrelades, van deixar de celebrar-se. “Van passar a mirar-se com una cosa rància”, explicita Carbó.

Què va passar després? Que molts immigrants andalusos van decidir crear les seves pròpies processons perquè se n’enyoraven. “El cas de Mataró n’és un exemple claríssim. A excepció de la dels Dolors, totes les altres processons són de model andalús. I a Barcelona, totes, a excepció del viacrucis de la Sang, són de model andalús”, explica Carbó. I és així: el diumenge de Rams, per exemple, es va fer la Sortida del Pas de la Burreta, organitzada per la Pontificia y Real Hermandad de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y M. Stma. de la Esperanza Macarena de la plaça de Sant Agustí, una processó copiada directament d’Andalusia. L’enyorança de les processons que es feien a Andalusia també és l’origen d’una de les confraries catalanes més particulars, la 15+1 de l’Hospitalet de Llobregat, que va néixer el 1977, fa 45 anys.

Sense la Legió

En el cas de Palafolls, al Maresme, el retorn de les desfilades religioses es farà sense la presència dels Antics Cavallers Legionaris. L’Ajuntament explica que col·laborarà amb la Confraria de Sant Lluís i Santa Maria per implantar un “nou format” de processó de Dijous Sant fonamentada en la religió, perquè és “el sentiment que la promou”, i evitant la militarització dels actes.

LA FRASE

Després del Concili Vaticà II, a Catalunya les processons van passar a mirar-se com una cosa rància
Amadeu Carbó
folkorista. expert en cultura popular
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Terrassa aprova el pressupost

terrassa

Presó per l’home que va calar foca a la dona a Artesa

balaguer
societat

Demanen a Colau més interlocució amb els veïns

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més núvols a la costa de Tarragona

Barcelona

La fiscalia de Barcelona en contra de baixar la pena a dos violadors

barcelona

La rehabilitació de Cal Metge de Cornellà del Terri edificarà l’espai exterior

cornellà del terri
societat

Vaga de metges; sense acord

barcelona

García Prieto cap a judici, al cap de 18 anys d’investigacions

barcelona

Unió de Pagesos torna a reclamar que es declari l’emergència cinegètica a Girona

girona