Pregó reivindicatiu de l’esport femení i figuerenc

Cinc dones, figuerenques i esportistes, representatives d’ara i d’abans, van donar ahir el tret de sortida a les Fires i Festes de la Santa Creu amb un pregó en format d’espectacle, que es va escenificar a la plaça de l’Ajuntament en forma de transmissió esportiva emesa des dels micròfons d’una peculiar Ciutat Capital Esports per Caterina Abril. I per què dones? “Doncs perquè les dones fem coses, i coses importants!”, va anunciar l’alcaldessa en la presentació del pregó. I per què esportistes? “Perquè l’esport transmet valors a les persones que els practiquen”, reblava com a preludi.

De sobte, sona a la plaça una sintonia d’esports i apareix Caterina Abril. Amb el micròfon a la mà, parodiant una periodista d’esports qualsevol. I de cap a l’entrevista. Arrenca amb l’alcaldessa i, de cop, apareix “una de les grans de la seva generació”, l’atleta dos cops olímpica, nascuda a Pedret i Marzà, “de família arrelada a la terra”. És Imma Clopés, una referent per a moltes generacions. Clopés recordava ahir a la plaça les precarietats dels seus inicis. “No hi havia res. Eres tu sola”, descobria. Admetia que ella de jove no era gaire de “multituds” tot i que a Fires no hi faltava mai. “Les entrevistes que ens feien al Marcador!”, recordava. “Les tinc totes guardades.” I la reivindicació: “Les dones hem de poder fer esport en les mateixes condicions que tothom.”

I de l’experimentada atleta a la jove palista del CT Tramuntana, Jana Riera, una de les dotze jugadores d’elit que competeixen a la superdivisió. Va explicar que les noies al seu club estan “més ben tractades que els nois” i que se sent “molt mimada per tothom”. No va faltar, però, la seva reivindicació: “Ens entrenem a l’institut Olivar Gran i el club no té ni local propi.” Ella és una de les moltes adolescents a qui la pandèmia ha robat els moments únics. “A mi, les barraques me les han robat”, lamentava. S’ha de conformar amb els records de les atraccions.

L’extennista professional Eva Fernández Brugués va apuntar-se al caire reivindicatiu del pregó: “En el tennis, hi ha moltes diferències entre el masculí i el femení: l’atenció dels mitjans i del públic, les beques, les aportacions econòmiques als tornejos. El nivell econòmic i l’interès dels entrenadors sempre són molt superiors en tennis masculí.” L’Eva, amb més perspectiva que la jove Jana, va descriure: “La gent està agafant consciència i tenim una punta de llança en el futbol femení. Potser ens hauríem de queixar més.”

I del tennis a l’atletisme. La jove Jana Brusés està en un moment àlgid. Està a punt de marxar als Estats Units, becada. “A Catalunya hi ha molt pocs entrenadors de tanques, i en canvi, allà les universitats s’hi bolquen molt.” I aprofitant l’ocasió tampoc es va estar de recordar que, en l’atletisme, a les competicions hi ha diferències entre els nois i les noies: “Per trobar les puntuacions de les noies sempre has de mirar avall.” I es va mostrar molt d’acord amb Eva Fernández: “I tot i així no ens queixem. I potser caldria que ho féssim.”

I de l’atletisme al bàsquet. Anna Junyer, una llegenda del bàsquet femení europeu, va recordar de les seves fires de jove el concurs de dibuix i pintura. I va fer memòria: el primer campionat estatal juvenil amb l’Adepaf La Casera, els que ja no hi són i Rafel Mora, el referent de l’aprenentatge de l’esforç.

Les seves reivindicacions van reblar les de les seves quatre companyes de pregó. “Jo demanaria tres coses: més presència de dones a les directives i als staffs tècnics; més recursos, perquè en el bàsquet femení hi ha molta precarietat, i sobretot, consolidar i reforçar el professionalisme amb més estructura.” L’emissió de Ciutat Capital Esports es va tancar amb tres crits: “Visca l’esport femení!”, “Visca Figueres!” i “Visca les Fires i Festes de la Santa Creu!”