Memòria dels brigadistes

A l’entrada del cementiri dels Caputxins de Mataró un monument posa noms i cognoms a una cinquantena de brigadistes internacionals que hi són enterrats en una fossa. No és habitual que es reconeguin els voluntaris antifeixistes procedents de l’estranger que van lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola i fins avui passa desapercebut el lloc exacte on descansen i on, acabada la guerra, es va fer retirar la placa en el seu record. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ahir visitava el recinte, es comprometia a retornar-la al seu lloc per recordar els brigadistes morts a l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar a la ciutat l’any 1938, a l’edifici dels Salesians.

El cementiri mataroní va ser l’escenari escollit per presentar el programa Alvah Bessie, que s’impulsa des de la direcció general de Memòria Democràtica amb l’objectiu d’investigar la desaparició de brigadistes internacionals a Catalunya. “Volem saber on són enterrats, i com es diuen. Perquè no volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat”, va remarcar la consellera Ciuró, que estimava en com a mínim 2.000 els voluntaris internacionals que van desaparèixer i amb els quals existeix “el deute històric de posar-los noms i cognoms”. El programa es vol donar a conèixer als familiars d’aquests brigadistes perquè es registrin en el cens de persones desaparegudes i el programa d’identificació genètica. Segons va explicar la consellera de Justícia, de les 6.300 persones inscrites al cens a petició de les famílies per buscar víctimes de la Guerra Civil i el franquisme fins avui s’han pogut identificar 80 persones. El programa no pretén censar els brigadistes internacionals que van actuar a Catalunya, sinó esbrinar els indrets on van morir o van desaparèixer, per si és possible identificar-los i retornar-los a les famílies que els reclamin. I per això es disposa dels registres documentats de les 670 fosses localitzades a Catalunya i els contactes amb les associacions internacionals de brigadistes.

El protagonista de la jornada va ser Dan Bessie, el fill del brigadista estatunidenc que dona nom al programa i que va ser un combatent al front de l’Ebre. “El meu pare va entrar pels Pirineus acompanyat d’un portuguès contrabandista”, deia orgullós de poder fer el que havia fet sempre: “Ajudar molt els altres.”

Segons recordava, va ser l’impacte de veure per televisió el bombardeig de Gernika el que va fer decidir el seu pare a marxar al front lluny de casa. “Ell no ens parlava mai del camp de batalla però al final de la guerra patia perquè veia que els voluntaris cada cop eren més joves i temia que no poguessin resistir”, explica de les cartes que feia arribar a la família.

Alvah Bessie era periodista i el 1939, de tornada als Estats Units, va publicar el llibre Men in battle, un testimoni del seu pas per la guerra. Més tard, va ser guionista cinematogràfic i als anys 60 va retornar a Catalunya per rodar una pel·lícula. La visita li va servir per investigar on havia mort el capità de la seva companyia, el també novaiorquès Aaron Lopoff, que només sabia que havia estat ferit de gravetat a la serra de Pàndols. El programa el vol honorar per l’interès de comunicar el que succeïa i cercar persones desaparegudes abans que ningú ho fes.