Girona elabora una guia per donar a conèixer els beneficis ambientals de les “males herbes” urbanes
La ciutat, amb l’ús de glifosat prohibit, no eliminarà totes les herbes espontànies i actuarà “selectivament”
L’Ajuntament de Girona ha publicat una guia per donar a conèixer les herbes silvestres urbanes entre la ciutadania i ajudar a difondre els beneficis que tenen per al medi ambient. El document pretén ser un suport perquè els gironins puguin reconèixer aquelles herbes amb què comparteixen carrers i les puguin sentir una mica més familiars. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha remarcat que tot i la mala fama de les herbes espontànies, són positives per a l’equilibri natural de les ciutats. Girona va prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat l’any 2014, l’únic mètode eficient per impedir-ne el creixement. Ara, l’ajuntament advoca per aplicar nous criteris de jardineria urbana i actuar “selectivament” a l’hora d’eliminar-les.
El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, ha explicat que les herbes espontànies que apareixen entre les esquerdes del paviment i els murs són “positives” per a les ciutats i el seu equilibri natural: “Tot i l0estigma que han arrossegat durant anys, aporten grans beneficis”. En primer lloc, ha remarcat, perquè afavoreixen la biodiversitat i la vida a les àrees urbanes. “Els petits pol·linitzadors, com ara les abelles o les papallones, aviat s’acosten atrets per les seves flors, i alhora, serveixen d’aliment d’altres animals com les aus i els petits rèptils”, ha exposat.
En segon lloc, perquè donen suport a la lluita contra la contaminació ambiental i el canvi climàtic, el filtratge de l’aigua d’escorrentia i la prevenció de l’erosió pluvial: “En general, reconverteixen les ciutats en llocs molt més amables i plens de vida”. A més, Terés subratlla que solen ser espècies de creixement ràpid, amb una alta producció de llavors i que viuen en ambients rics en nitrogen, com els sòls urbans.
El 2014 el Ple del consistori va aprovar una moció per prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat a la ciutat, l’únic mètode eficient per impedir el creixement de les conegudes com a males herbes. Aquesta substància química és tòxica i enguany quedarà prohibida a tota la Unió Europea.
Des d’aleshores, l’ajuntament ha estudiat casos d’altres ciutats europees que estan en la mateixa situació i ha detectat que s’està estenent un nou concepte de jardineria urbana que fa una gestió activa del creixement d’aquestes herbes silvestres dins la ciutat, amb l’objectiu de renaturalitzar-les. El consistori ha analitzat experiències a ciutats com París, Amsterdam, Nantes o Gant, que compten ja amb l’aval tècnic pel que fa a la millora de les condicions ambientals de la ciutat gràcies a la presència d’aquestes plantes.
L’Ajuntament seguirà actuant selectivament eliminant les herbes silvestres quan sigui necessari. Concretament, en aquells casos on hi hagi afectació en la mobilitat, quan es produeixi un gran creixement de plantes o si comporten perillositat en l’entorn, per exemple si afecten la visibilitat viària. També actuarà en determinats espais o bé en casos on es veu afectat el patrimoni històric.
Més enllà d’aquesta mesura, el consistori complementa l’acció amb altres actuacions com les diverses proves pilot de naturalització dels escocells de la ciutat, amb casos d’èxit on les flors donen una nova vida a la duresa de la via pública. Amb aquest propòsit, han iniciat una campanya per al manteniment dels escocells i la conservació de l’entorn juntament amb els negocis locals de la rambla de la Llibertat. En el marc de la iniciativa, busquen que els comerços i establiments de restauració de la zona reguin i tinguin cura del seu escocell més proper.
Reducció de les emissions
D’altra banda, l’Ajuntament de Girona portarà al ple d’aquest dilluns l’inventari de seguiment d’emissions del Pla d’Acció per la l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que es realitza cada 4 anys. L’objectiu d’aquest compromís és reduir les emissions del municipi en un 42% per a l’any 2030 respecte el 2005, a través d’accions en eficiència energètica i energies renovables i incrementant la seva resiliència adaptant-se als impactes del canvi climàtic.
En 15 anys, les emissions totals del municipi de Girona s’han reduït un 18,4 % del 2005 al 2020 (86.376 tones de CO2), passant de 474.615 t CO2 a 388.239 t CO2. Les emissions per habitant també s’han reduït des de les 5,5 t CO2 /habitant fins a les 3,75 t CO2/habitant al 2020.
Durant la roda de premsa, el regidor Martí Terés ha destacat “l’avanç” que el consistori està fent en la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle: “A Girona estem millorant en aquest aspecte i hem reduït gairebé un 20% de les emissions totals al municipi en els darrers anys. El principal canvi és el consum d’energia elèctrica, que cada vegada té un component més important d’energies renovables”.
Tot i així, no es preveu que l’estalvi total es produeixi fins a l’any 2030, ja que les accions encara s’estan portant a terme. Si la progressió segueix sota els mateixos termes en els propers anys, es preveu que les accions completades i les accions en curs suposin una reducció de 143.585 t CO2 per a l’any 2030, fet que representa un 30,4% de reducció respecte les emissions del 2005, i un 72,2 % de les emissions totals de cara al 2030.
L’Ajuntament de Girona també està immers en la realització del Pla de transició ecosocial. En el marc de la iniciativa, un grup motor format per representants de les entitats i del consistori han dissenyat un procés participatiu que ha de portar a l’elaboració de l’estratègia de ciutat per fer front a l’emergència climàtica, on es llistaran noves accions previstes en la lluita pel planeta.
El PAESC de Girona, que es va aprovar per Ple el 10 d’abril de 2017, consta de 27 accions de mitigació i 17 accions d’adaptació per augmentar la resiliència del municipi davant el canvi climàtic, les quals suposen un estalvi de 199.073 t CO2 per a l’any 2030, és a dir, una reducció del 42% respecte les emissions del 2005. De moment, el Pla s’ha implementat en un 20,9% (amb cinc accions de mitigació i quatre d’adaptació completades), i un 48,8% de les accions estan actualment en curs (21 accions).
