Societat

La inflació obliga Càritas a augmentar un 22% els ajuts

L’entitat recorda que a la diòcesi de Barcelona un 32% de la població viu en l’exclusió social, unes 885.000 persones

Dues de cada tres llars ateses l’any passat van rebre ajuda per a l’habitatge

L’escalada persistent dels preus i dels subministrament de la llar ho posa encara molt més difícil a les famílies vulnerables que tenen dificultats per arribar a final de mes. El director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, assegura que la inflació està “obligant” a destinar una major partida econòmica per cobrir necessitats com l’alimentació o el cost de les habitacions que han de pagar les famílies que no es poden permetre el lloguer d’un habitatge. “Aquests preus aboquen les famílies a una major precarietat”, assenyala. Només durant el 2021 Càritas va destinar gairebé 860.000 euros a pagar habitacions de relloguer i va sufragar despeses de subministrament de la llar per un valor de gairebé 121.000 euros. Això vol dir que dues de cada tres llars ateses l’any passat van rebre ajudes per a l’habitatge. L’entitat va destinar 2,2 milions a ajuts econòmics per a les famílies.

Una xifra que s’incrementarà aquest 2022 perquè només en els cinc primers mesos s’ha registrat un increment del 8% del nombre de persones ateses i un augment dels ajuts a les famílies del 22%. En vista d’aquest panorama i “l’escassa protecció social” des de les administracions, Càritas reclama a la classe política que es doti de més habitatges el parc públic de lloguer i que s’aprovi al Parlament com més aviat millor la llei per fer front al sensellarisme, promoguda per les entitats i el món universitari per donar resposta a “l’expressió més contundent de la manca d’habitatge”, assenyala Busquets.

Facilitar la inserció laboral de les persones que s’adrecen a Càritas és un altre dels reptes, que exigeix polítiques dirigides a regularitzar i mantenir la regularitat de les persones en situació administrativa irregular. La memòria del 2021 presentada ahir per l’entitat recull dades com ara que el 80% de les persones ateses es troben sense feina, un 41% són persones migrants i el 43% de les llars tenen infants o adolescents a càrrec, un increment de 8 punts percentuals en relació amb l’any anterior.

“Les persones que hem atès durant el 2021 ens arriben més deteriorades, més vulnerables i en situacions més límit”, alerta Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas. Segons Feu, la covid ha estat un xoc sense precedents que ha tingut un impacte més fort en les persones que ja es trobaven en una situació de més vulnerabilitat. Segons el darrer informe de Foessa, 885.000 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en exclusió social, el 32% de la població; és a dir que una de cada tres persones viuen al llindar de la pobresa. Una xifra que augmenta en 300.000 persones respecte al 2018.

El cardenal arquebisbe i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Joan Josep Omella, ha demanat “anar tots junts” per afrontar el repte de la pobresa i “no aclucar els ulls” davant una realitat que interpel·la la societat. “No és fàcil governar, per als polítics, i acontentar a tothom, però a vegades fan promeses que no arriben”, lamentava el cardenal, que posava com a exemples les ajudes econòmiques anunciades per a les famílies que acullen els refugiats, que els donen suport en aquest procés en què la guerra a Ucraïna es va allargant. Omella va agrair el suport dels 9.854 socis i donants i de les 650 empreses i entitats que han ajudat amb les seves aportacions durant el 2021, així com la tasca de les 3.150 persones voluntàries que diàriament estan al costat dels més febles.

LA FRASE

No és fàcil governar, per als polítics, i acontentar a tothom, però es fan promeses que no arriben
Joan Josep Omella
cardenal arquebisbe i president de càritas barcelona

Enquestes als qui dormen al ras

Els centenars de voluntaris d’Arrels Fundació, més de 500, es van tornar a citar la matinada de dimecres per conèixer la realitat de les persones que dormen al ras. La intenció del recompte que s’ha fet per cinquena vegada és doble. Per una banda, es volen tenir dades aproximades de quantes persones dormen als carrers i places de Barcelona. Per l’altra, es vol aconseguir informació de com viuen i les necessitats que tenen i “trencar els estigmes” sobre aquest col·lectiu perquè els veïns s’apropin a conèixer aquesta realitat. Es van enquestar 350 persones per conèixer aspectes sobre la seva situació jurídica, la formació, els problemes d’accés a l’habitatge o les dificultats per tenir ingressos estables i dignes. Entre les més de 40 preguntes, es demanava si havien rebut algun tipus d’agressió. Segons la memòria del 2021, el 46% de les persones que viuen al carrer han rebut agressions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SEQUERA

L’alcaldessa veu necessari el tall d’aigua per detectar si hi ha fuites

CAMPELLES
educació

Protesta de les famílies d’una escola de Tremp contra el tancament d’una línia d’I3

TREMP
sanitat

Unes 38.000 dones ja han obtingut un producte menstrual reutilitzable gratuït

barcelona
Educació

El 3 d’abril es posarà en marxa el nou Campus Salut d’Igualada

Igualada
seguretat

Front comú del món local i advocats per combatre multireincidents i ocupacions il·legals

barcelona
societat

El Síndic Personer de Mollet del Vallès va fer 107 actuacions el 2023

MOLLET DEL VALLÈS
Societat

Pas endavant pel projecte de camí natural de la Noguera Baixa

Lleida

L’Ajuntament informarà del potencial fotovoltaic de tots els edificis

Viladecans

Accions i activitats per fomentar l’acompanyament en la diversitat

girona