Societat

KHALID

REFUGIAT LIBANÈS

“Líbia és el país més perillós del món”

“Cada dia hi ha persones segrestades i assassinades, joves que surten de casa i no tornen més”

“No hi ha acord amb Líbia i el meu permís de conduir no em serveix”

Khalid, 46 anys, es va casar amb una dona catalana i va viure durant uns anys a Barcelona. L’any 2017, un mes després de tornar a Líbia, va ser segrestat i torturat per un grup armat que qüestionava la seva fe musulmana. Va veure com apallissaven i mataven gent davant seu. La policia el va alliberar i li va facilitar la fugida fins a Istanbul, des d’on va poder tornar a Barcelona. El desembre del 2021 va aconseguir l’estatut de refugiat, però encara avui no té feina i viu en una habitació a Llinars del Vallès.

Per què va fugir de Líbia?
L’octubre del 2017 jo estava a Trípoli per feina. Estava en un hotel i de cop un grup d’homes van irrompre a l’habitació i em van segrestar. Em van dir que eren policies, però no era veritat. Em van fer pujar a una furgoneta i em van portar a una mena de presó on hi havia 38 homes, molts dels quals feia més de tres anys que estaven allà i no sabien per què.
Sap el motiu?
Ells insistien molt en el tema de la religió. També si bevia alcohol. Em preguntaven per què no orava, per què no anava a la mesquita si jo era musulmà. Més tard em van tenir en una habitació d’un metre quadrat. Tancat. Sense bany. Durant 25 dies em van colpejar cada dia. A altres joves també. Vaig veure com en mataven alguns al meu costat.
Com va poder escapar?
La policia em va alliberar. Em van acompanyar fins a l’aeroport i vaig poder marxar a Istanbul i d’allà a Barcelona. Després he pogut denunciar el que vaig patir i també els assassinats al Tribunal Internacional de l’Haia.
Vostè havia viscut aquí, s’havia casat. Per què va haver de demanar asil?
Em vaig separar de la meva dona i vaig perdre la nacionalitat. Fins al desembre de l’any passat no vaig aconseguir l’estatus de refugiat.
Quina és la seva situació ara?
Ara és difícil. Visc en una habitació a Llinars del Vallès i busco feina, però no és gens fàcil. Jo soc enginyer informàtic i ara estic fent un curs de mosso de magatzem. Però em demanen el carnet de conduir i no el tinc validat.
Què vol dir?
És un dels problemes. Espanya no té acord amb Líbia i el meu carnet no em serveix. Me l’haig de treure de nou. És un dels molts entrebancs que tenim. És una gimcana constant. No tenim ajuts. És com començar de zero.
Com se sent?
Em sento trist. Tinc més seguretat però estic més trist. He perdut moltes coses. I em dol que es posi el focus en altres països i s’oblidi el meu, que ningú expliqui el que està passant allà.
Expliqui-ho vostè.
El meu país és el més perillós del món. Cada dia hi ha persones que són segrestades i assassinades. Cada dia surt un jove al carrer i no torna mai més. No tenen ni tomba. Res. Hi ha moltes màfies. Jo el que demano és que s’obri els ulls, que es conegui aquesta realitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Bombers lluiten per controlar un foc a Vallbona de les Monges

Barcelona

El TSJC tomba la taxa de recollida d’escombraries de Barcelona

barcelona

La fi dels peatges a l’AP-7 canvia les variants de Figueres i Pont de Molins

FIGUERES

Protesta de treballadors municipals i de la Guàrdia Urbana a Figueres

FIGueres
Àfrica

Declaren per acabat l’últim brot d’Èbola al Congo

Barcelona

Nova programació d’estiu als espais joves de Girona

girona

El programa d’acompanyament emocional dóna suport a cinc instituts de Girona

girona

La Generalitat limita la pesca de 25 espècies amenaçades

CADAQUÉS

Cambray considera la resolució del TSJC una “victòria” perquè referma el model d’escola en català