Societat

WILHELM DANCA

TEÒLEG ROMANÈS. CONVIDAT A LA TRIBUNA JOAN CARRERA

“La religió a Rússia no és una qüestió de fe sinó de pertinença”

Per als intel·lectuals o per a la gent de cultura russa, Ciril, el patriarca de l’Església ortodoxa russa, és un funcionari de l’Estat
Alguns teòlegs russos veuen la ‘relliscada’ suïcida de l’Església russa però no reaccionen per por de ser ‘eliminats’
Putin i Ciril consideren que les altres religions degraden i són immorals i són subproductes de la cultura occidental

Wilhelm Danca, filòsof i teòleg, és el degà de la Facultat de Teologia de Bucarest i el vicerector de la catedral de Sant Josep de Bucarest. Va ser el convidat en la segona sessió de la Tribuna Joan Carrera, un dinar col·loqui organitzat pel Grup Sant Jordi en Defensa dels Drets Humans i El Punt Avui que es va fer a mitjans de juny en un restaurant de Barcelona. Danca va parlar d’El factor religiós en la guerra d’Ucraïna davant unes noranta persones, en un acte que va presentar el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), Joan Torra. La Tribuna Joan Carrera, que duu el nom de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona, pretén analitzar la situació actual del cristianisme a Europa i al món com a fet religiós, difondre les experiències de diàleg, comunicació i participació social i potenciar la presència del fet religiós en la societat catalana. Té el suport d’una vintena d’entitats de cristians de base de caire progressista i catalanista.

La religió, a Rússia i Ucraïna, s’està fent servir actualment com a arma política?
És més una arma ideològica que política. Això és així per la relació entre l’Església i l’Estat tant a Rússia com a Ucraïna, on l’Estat gestiona totes les qüestions administratives de l’Església i l’Església sosté el sistema polític de l’Estat. Materialment i econòmicament l’Església forma part de l’Estat.
Podem dir que a Rússia qui mana l’Església ortodoxa russa és l’Estat, és Putin?
Sí. I a més es pot dir que el patriarca Ciril I es va involucrar en la preparació de la guerra amb Ucraïna donant suport a l’ortodòxia nacionalista com a nova ideologia. La política de col·laboració entre l’Església ortodoxa i el govern és evident i, a més, religió i política coincideixen en una fundació que es diu Russkiy Mir, que significa “el món rus”. Va ser creada per decret per Putin el 2007 i finançada pel govern, i aquesta fundació coopera estretament amb l’Església ortodoxa russa per promoure la llengua i la cultura russes, així com els valors d’identitat russa que s’oposen a la tradició cultural d’Occident. S’han organitzat com una espècie de British Council o el Goethe Institut, on hi ha experts que promocionen la llengua i la cultura dels seus països, però aquí la novetat és que hi ha també els sacerdots per divulgar la religió i també hi ha oficials dels serveis secrets de Vladímir Putin.
Sembla una mica forçada, aquesta aposta per la religió, ja que estem parlant d’una exrepública soviètica on la religió estava prohibida.
Aquest projecte del Russkiy Mir va ser una decisió que van prendre entre Putin i Ciril; entre tots dos, el president de Rússia i el cap de l’Església ortodoxa russa, han promogut aquesta entitat amb la idea de recuperar el territori. De fet volen recuperar dos territoris: un de canònic, i aquí és on hi ha Ciril, i un altre de civil i polític, i aquí és on entra Putin.
Qui és Ciril I?
Per a la gent que freqüenta l’església, és el patriarca de l’Església ortodoxa russa. Per als intel·lectuals o per a la gent de cultura russa, és un funcionari de l’Estat. Alguns diuen que fins i tot té més poder que el mateix Putin.
A Rússia ara mateix hi ha molta desafecció envers la religió? El comunisme va aconseguir pràcticament erradicar-la?
En aquests moments el 60 per cent de la població russa, que vol dir 144 milions de persones, està batejada. Però la qüestió és que només el 2 per cent de la població és practicant. Rússia avui és un país molt secularitzat i la pràctica religiosa és molt baixa. La religió no és una qüestió de fe sinó que és més una qüestió d’identitat, de pertinença, a la llengua, a la cultura. Avui, molts joves i intel·lectuals s’allunyen de l’Església perquè veuen com bisbes i sacerdots molt conservadors estan donant suport a un ortodoxisme rus rígid i a la guerra amb Ucraïna. Alguns teòlegs russos estan veient aquesta relliscada de l’Església ortodoxa russa, que veuen suïcida, però no poden reaccionar perquè corren el risc de ser eliminats.
Aquesta Església ortodoxa russa exerceix repressió contra les altres esglésies minoritàries?
Sí. Hi ha dues faccions de l’Església ortodoxa russa: una de conservadora i una altra de reformadora. La conservadora és la més representada, qui té la paraula és Ciril, i a la facció reformista no la deixen parlar, molts han marxat, hi ha hagut una diàspora important. Per posar un exemple: el metropolità encarregat de les relacions amb l’exterior, Hilarion, recentment ha estat expulsat perquè no estava d’acord en aplicar la política conservadora de Ciril. I això ho va decidir l’Església ortodoxa russa en un sínode. Amb aquest estil conservador de Ciril també s’ha arraconat catòlics, protestants, jueus, musulmans, budistes..., qualsevol confessió que no sigui la seva, perquè ells volen que Rússia sigui únicament russa ortodoxa i usi l’eslau antic, no el modern com volen els reformadors.
Ciril i Putin consideren una agressió els altres corrents de pensament i les altres religions?
En certa manera sí, perquè representen el que per a ells són els no-valors. Consideren que les altres religions degraden i són immorals, les veuen com a subproductes de la cultura occidental. Això inclou l’Església catòlica, la protestant i el judaisme, però també l’islam, de les quals consideren que poden perjudicar la seva cultura russa.
Aquesta idea que les altres religions poden perjudicar la cultura russa també s’ha fet servir en la guerra d’Ucraïna?
Sí. I fixeu-vos: l’Església grecocatòlica d’Ucraïna ha augmentat la seva comunitat des de l’inici de la guerra perquè han estat criticats per Rússia i des de Rússia se’ls diu que són ells els que importen aquests valors prooccidentals.
A Ucraïna hi ha tres esglésies ortodoxes.
Sí, la que depèn del patriarcat de Kíiv, la que depenia del patriarcat de Moscou, que fa poc s’ha separat de Moscou, i l’autocèfala, que depèn del patriarcat ecumènic de Constantinoble.
Quina té més pes?
En aquest moment l’autocèfala, que depèn de Constantinoble, és la que té la comunitat de sacerdots més gran. Provenien d’una Església ortodoxa russa però se’n van escindir. De fet, el Nadal del 2019, l’aleshores president d’Ucraïna va recordar que amb l’Església ortodoxa autocèfala d’Ucraïna “hem trencat també els últims lligams que ens mantenien lligats a Moscou i les seves fantasies respecte a Ucraïna com a territori canònic de l’Església ortodoxa russa”. Hi pertanyen el 18 o el 19 per cent dels fidels de l’Església d’Ucraïna.
L’Estat d’Ucraïna també dona suport a aquesta església autocèfala?
Sí, és el mateix model que té Rússia. És una església d’estat. De fet el Parlament de Kíiv fa pressió sobre l’església que depèn de Moscou perquè entri a l’autocèfala, per això hi ha conflicte.
Vaja, tot és política.
Efectivament.
A Ucraïna, però, hi ha més ‘creients’?
La situació a Ucraïna del 2019 diu que, d’una població de 44 milions de persones, quasi el 63 per cent eren ortodoxos, el 9,5 per cent grecocatòlics, l’l,5 per cent protestants i l’1,2 per cent catòlics romans. Una enquesta del 2019 diu que el 8,9 per cent dels ucraïnesos eren cristians sense confessió i un 15,2 per cent no tenien religió.
L’Església autocèfala és proeuropea?
El gener del 2019 el patriarca ecumènic Bartomeu va signar el Tomos, el document patriarcal que reconeix l’autocefàlia de l’Església ortodoxa d’Ucraïna. Abans, el 2018, en complir-se 27 anys del referèndum per la independència d’Ucraïna, el president del país va dir: “Fins ara hem estat amb Moscou, a partir d’ara estarem amb Europa.”
Les esglésies ortodoxes de Rússia quines relacions tenen amb les esglésies de Romania, d’on és vostè?
No hi ha una relació gaire bona amb Rússia, tampoc històricament Rússia ha representat res de bo ni ha significat cap progrés per a Romania. No hi ha diàleg.
L’Església catòlica a Romania, que també va estar en l’òrbita soviètica, quina força té en aquests moments?
En primer lloc hem intentat recuperar l’apostolat, a través de l’educació a les escoles, els hospitals, en el camp social, associacions caritatives... Amb el comunisme tot estava prohibit, no es podia anar a l’escola religiosa o un sacerdot no podia anar a un hospital. Cal dir que les relacions entre catòlics i ortodoxos a Romania en general són bones.
Quan es parla d’Ucraïna, aquí tenim molt poca informació fiable, hi ha molta confusió. Per què es parla dels nazis ucraïnesos?
Això és un tema de memòria del poble rus. Ells van lluitar i guanyar els nazis durant la Segona Guerra Mundial i ara, per justificar la guerra a Ucraïna i per recordar el valor del seu poble, diuen que els ucraïnesos són nazis. Per això ells, i Putin al davant de tots, justifiquen que estan lluitant una altra vegada contra el nazisme. Diuen que a Ucraïna manen els nazis només per justificar-se.
Vostè va dir a la Tribuna Joan Carrera que hi ha extrema dreta darrere l’Església ortodoxa russa.
Sí. Aquest ultraconservadorisme moral i ideològic de l’Església ortodoxa russa la promou una elit al marge de la majoria. El patriarca rus i els bisbes ortodoxos han fet passos importants per transformar l’ortodòxia russa en una autèntica ideologia, potenciats, en això, per l’ex KGB, que no s’ha dissolt i que ara actua amb el nom de FSB (Servei Federal de Seguretat), que encara té més força. El mes d’abril passat va morir Vladímir Jirinowski, un extremista polític, un populista. Se li van fer uns funerals amb honors religiosos i militars i Putin li va retre un homenatge tot i que ja hi havia en marxa la guerra contra Ucraïna.
Com dificulta el diàleg ecumènic el fet de barrejar tant religió i política. Com es fa una relació, per exemple, entre el patriarca Ciril i el papa Francesc quan més enllà de la religió hi ha tanta política barrejada?
Aquest és un gran problema per a l’Església catòlica, que en aquest moment està anant per un camí en què, tot i que condemni la guerra, no diu que un sigui el bo i l’altre el dolent referint-se a les esglésies a Rússia i a Ucraïna, és a dir, que el papa no vol entrar en el terreny polític. Això és un repte per a l’ecumenisme catòlic que vol el diàleg ecumènic, perquè a les esglésies orientals la política i la religió van molt lligades, i això és un problema.
I, a més, amb aquesta diversitat tan gran d’esglésies.
Un exemple de la diversitat: miri, a Romania, el president del país és luterà, la seva dona és catòlica i la majoria del país és ortodox...
Quines implicacions té de tipus polític i religiós que s’estigui arraconant cada vegada més Rússia en la política internacional?
Penso que la història acabarà posant les coses al seu lloc i que la religió acabarà deixant de banda la ideologia. Crec que hi ha un Déu que pot salvar l’Església ortodoxa russa i Rússia. Jo tinc aquesta esperança.

Alt voltatge

Wilhelm Danca va ser el segon convidat de la Tribuna Joan Carrera, que va estrenar els seus dinars col·loqui al mes de març amb el cardenal de Rabat, Cristóbal López Romero, un salesià criat a Badalona, membre del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós i considerat molt proper al papa Francesc. De fet, alguns el consideren el successor de Francesc a la cadira de Sant Pere. En tots dos casos els presentadors de l’acte han estat de luxe. El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presentar López, i a Danca el va presentar el degà de la Facultat de Teologia, Joan Torra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya renovarà l’acord de cooperació per impulsar el projecte H2 Med

barcelona
estat espanyol

Espanya no admet a tràmit l’asil dels tres polissons del petrolier

Las Palmas de Gran Canaria
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Molts núvols

Barcelona

A presó un dels detinguts en relació a la trobada d’un cadàver dins d’una maleta a Barcelona

barcelona
crisi migratòria

Les ONG tornen al Mediterrani després del seu pols amb el govern de Meloni

Roma

La Moncloa esquiva Catalunya per acollir dues noves agències estatals

barcelona

Figueres construirà 12 habitatges per a joves a la Marca de l’Ham i 30 per a gent gran a Fages de Climent

FIGUERES

La Garrotxa s’estrena amb l’habitatge cooperatiu amb una masia d’Argelaguer

Argelaguer

Els comerciants gironins preveuen un augment del 5% de les vendes per Nadal

girona