Societat

NEUS DILMER

TREMENTINAIRE

“M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires”

“S’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes”

“Crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement”

Neus Dilmer, antiga professora de cuina tradicional, fa quinze anys va decidir fer un canvi radical i ser trementinaire, un ofici femení perdut a Catalunya que es dedicava a recol·lectar herbes remeieres i elaborar olis essencials.

Qui eren les trementinaires?
Eren dones que anaven pel món, amb la natura a la butxaca i caminant per tot Catalunya. Eren sàvies i valentes. Van aparèixer quan el jovent marxava dels pobles i tot es va empobrir. I elles van dir: hem de fer alguna cosa. Marxaven dos mesos a peu muntanya amunt buscant herbes per curar a la gent. És un ofici femení que ha passat d’una generació a una altra, però crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement.
Per què va decidir ser-ho?
Perquè, de sobte, em vaig trobar amb 50 anys sense feina i al SEPE em van dir que ja no tornaria a entrar en el món laboral. En aquell moment, vaig pensar: “Neus, o te’n surts per tu, o no te’n surts. Busca’t la vida com sigui.” Llavors, vaig trobar les trementinaires i vaig saber què era el que volia fer: guarir i ajudar la gent.
Ha fet rutes per la muntanya?
Sí, el primer viatge el vaig fer als 53 anys i l’últim, fa unes setmanes, que vaig anar al costat del Cadí. Normalment, no m’acompanya ningú, però la veritat és que tampoc em sento sola. És el que he escollit. Com em puc sentir sola, allà al mig amb tota aquella natura? Hi ha gent que està acompanyada i està més sola; jo almenys em tinc a mi mateixa.
Té algun projecte en ment?
Sí. M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires i fer un reportatge de l’experiència per deixar constància de qui eren. Però s’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes. Necessitaria alguna entitat o associació que s’impliqués.
Què li ha aportat aquest ofici?
Moltes coses bones. M’ha aportat benestar i tranquil·litat. Hi ha hagut un abans i un després en mi. Crec que, a vegades, tocar fons és com un impuls: et pots quedar allà al terra o també pots sortir disparat, que és el que m’ha passat.
Com veu el futur de la professió?
Malament. Ara, només som tres trementinaires en tot Catalunya. Hauria de canviar molt la situació. Però no m’agrada el futur. Faré 65 anys i penso que l’últim tram de la vida és per gaudir, i el que hagi de venir ja vindrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Neix Les Voltes Educa pel foment de la lectura i l’educació en català

GIRONA
Festes de la Mercè de Barcelona

“A veure si podem obrir demà”

barcelona
SALVADOR NAVARRO
CIRURGIÀ

“Si alguna cosa puc aportar és la il·lusió”

Sabadell
Una fuita a Tarragona fa pudor fins al Maresme

Una fuita a Tarragona fa pudor fins al Maresme

Tarragona

Comença la vacunació de la quarta dosi contra la covid

L’Hospitalet de Llobregat

Banyoles posa les bases de la nova biblioteca

BANYOLES
Salut

“La salut, el millor capital que hi ha”

GIRONA

La variant d’Anglès estarà enllestida l’estiu vinent

ANGLÈS

El carrer Enric Vincke de Palamós, pendent d’Endesa

palamós