Societat

NEUS DILMER

TREMENTINAIRE

“M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires”

“S’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes”

“Crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement”

Neus Dilmer, antiga professora de cuina tradicional, fa quinze anys va decidir fer un canvi radical i ser trementinaire, un ofici femení perdut a Catalunya que es dedicava a recol·lectar herbes remeieres i elaborar olis essencials.

Qui eren les trementinaires?
Eren dones que anaven pel món, amb la natura a la butxaca i caminant per tot Catalunya. Eren sàvies i valentes. Van aparèixer quan el jovent marxava dels pobles i tot es va empobrir. I elles van dir: hem de fer alguna cosa. Marxaven dos mesos a peu muntanya amunt buscant herbes per curar a la gent. És un ofici femení que ha passat d’una generació a una altra, però crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement.
Per què va decidir ser-ho?
Perquè, de sobte, em vaig trobar amb 50 anys sense feina i al SEPE em van dir que ja no tornaria a entrar en el món laboral. En aquell moment, vaig pensar: “Neus, o te’n surts per tu, o no te’n surts. Busca’t la vida com sigui.” Llavors, vaig trobar les trementinaires i vaig saber què era el que volia fer: guarir i ajudar la gent.
Ha fet rutes per la muntanya?
Sí, el primer viatge el vaig fer als 53 anys i l’últim, fa unes setmanes, que vaig anar al costat del Cadí. Normalment, no m’acompanya ningú, però la veritat és que tampoc em sento sola. És el que he escollit. Com em puc sentir sola, allà al mig amb tota aquella natura? Hi ha gent que està acompanyada i està més sola; jo almenys em tinc a mi mateixa.
Té algun projecte en ment?
Sí. M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires i fer un reportatge de l’experiència per deixar constància de qui eren. Però s’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes. Necessitaria alguna entitat o associació que s’impliqués.
Què li ha aportat aquest ofici?
Moltes coses bones. M’ha aportat benestar i tranquil·litat. Hi ha hagut un abans i un després en mi. Crec que, a vegades, tocar fons és com un impuls: et pots quedar allà al terra o també pots sortir disparat, que és el que m’ha passat.
Com veu el futur de la professió?
Malament. Ara, només som tres trementinaires en tot Catalunya. Hauria de canviar molt la situació. Però no m’agrada el futur. Faré 65 anys i penso que l’últim tram de la vida és per gaudir, i el que hagi de venir ja vindrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un nou fàrmac que sortirà el 2023 redueix un 27% la deterioració per l’Alzheimer

BARCELONA

Girona ofereix assessorament als joves en la tramitació dels ajuts per pagar el lloguer

girona

La família de Joan Paradís fa una donació a la Fundació Salut Empordà

figueres

El Bicing prova un vehicle propulsat amb energia solar per reposar bicicletes

BARCELONA

Retornen al mar del Cap de Creus més de 1.200 de gorgònies atrapades a xarxes de pesca

cadaqués

Barcelona reforça la neteja als carrers amb 25 noves brigades

BARCELONA
Dificultat d’aprenentatge o dificultat de diagnosi?
opinió

Dificultat d’aprenentatge o dificultat de diagnosi?

Optometrista, Òptica Pardo La Bisbal d’Empordà

La Generalitat rep gairebé 2.500 peticions d’ajudes lloguer per joves

BARCELONA

Front comú dels alcaldes del Baix Penedès per exigir l’ampliació de l’Hospital del Vendrell

BARCELONA