Pura escenografia

La més emblemàtica de les obres modernistes de Rafael Masó evoca en cada un dels seus detalls la funció per a la qual va ser construïda: acollir la fàbrica i el magatzem de farina de l’industrial Alfons Teixidor i l’habitatge per a la seva família. Ens podem imaginar les escames de ceràmica de les seves teulades ondulades, tant del gust modernista, com un munt de farina a punt de ser ensacada. O el pinacle que senyoreja a la façana principal com una espiga de blat just en temps de sega. El simbolisme de l’obra, començant pel blanc de la ceràmica i el beix tènue de la pintura que recobreixen la façana, és manifest i present en cada racó d’un edifici que és escenografia pura.

Era el 26 de setembre del 1910 quan Alfons Teixidor va entrar al registre de l’Ajuntament la petició per construir una “casa-fàbrica” en un solar de la seva propietat a Santa Eugènia. Havia de constar, segons diu la instància, de dos cossos o construccions independents a la planta baixa, però unides en el pis superior. El projecte era signat per l’arquitecte gironí Rafael Masó. Teixidor es va decantar pel seu projecte –va arribar a descartar-ne un de Jujol– perquè per ell era l’arquitecte que millor havia interpretat el seu projecte i perquè era “el menys eixelebrat de tots.” El caràcter improvisador de Masó, que innovava i feia i desfeia sobre la marxa, va minar la paciència de Teixidor, meticulós i ordenat. Finalment, el 3 d’abril de 1912, l’industrial va poder fer el trasllat de la fàbrica que tenia a Campdorà a la Farinera Teixidor. Per tirar l’edifici endavant, Masó es va envoltar d’un equip d’artesans formats pels ceramistes de la Bisbal Joan Baptista i Alfons Coromina, el serraller de Girona Nonito Cadenas, el vidrier de Barcelona Lluís Rigalt, el ceramista d’Olot Antoni Serra, l’ebenista de Girona Adolf Fargnoli, el picapedrer de Girona Casellas i el fuster de Girona Miquel Pratmans. Segons consta en el llibre de comptes, l’obra va tenir un cost de 143.020,20 pessetes (859 euros).

El 1915 i 1916 l’edificació es va ampliar amb la construcció d’uns magatzems i el 1923 i 1924 es van aixecar les naus del carrer Santa Eugènia que fan cantonada amb el passatge Massaguer. També es va reformar el pont, al qual es va afegir un pis, i es va construir la planta pis del cos d’oficines. Col·lectivitzada durant la Guerra Civil i restituïda a la família durant la dictadura, la Farinera Teixidor va funcionar fins a principis dels setanta, quan la globalització del mercat estatal de farina va obligar a cessar l’activitat.