Societat

FRA VALENTI SERRA DE MANRESA

CAPUTXÍ. BIBLIOTECARI DEL CONVENT DE SARRIÀ

“El pessebre ha d’estar encarnat en la nostra pròpia geografia”

A Greccio, la nit de Nadal de 1223, començà el fenomen pessebrístic, tot i que al principi va ser una mena de pessebre vivent
El pessebrisme, en tant que tradició viva, es resisteix a restar immòbil i explora noves formes i nous llenguatges

Tradicionalment el pessebre es munta el 13 de desembre, que és Santa Llúcia, però fra Valentí Serra de Manresa aquest any s’hi va posar abans. Durant molts anys el pessebre de l’entrada del convent dels Caputxins de Sarrià el feia fra Jordi Marquet, expert pessebrista, molt detallista, però des d’en fa tres que el munta fra Valentí, que el construeix de manera “tradicional, amb suro, branquillons i molsa. Res de guix i diorames, un pessebre català, el nostre pessebre”, explica. El caputxí acaba de publicar Entrem dins el pessebre (Edicions Morera), un nou llibre de la col·lecció L’Ermità.

Diu que amb aquest llibre reprèn l’estudi del pessebrisme, a punt de fer-se els 800 anys del Nadal de Greccio. Quin pessebre va ser? Va ser el primer pessebre de la història?
A Greccio, certament, la nit de Nadal de 1223 començà el fenomen pessebrístic, tot i que començà essent una mena de “pessebre vivent”, les figures vindrien una mica més tard. Des del món medieval, el pessebrisme, en tant que tradició viva, es resisteix a restar immòbil i explora noves formes i nous llenguatges per fer-nos arribar el seu missatge.
Per què va fer aquell pessebre Francesc d’Assís i com va evolucionar?
Sant Francesc d’Assís, marcat per la fonda experiència espiritual d’aquell pelegrinatge que l’any 1220 realitzà a Terra Santa, quan arribà el Nadal de 1223 es proposà, durant un breu sojorn a Greccio, de donar vida i expressió plàstica al fet històric, tan emotiu i ple de tendresa, de la humanització de Déu en el naixement del Fill de Déu. Aquelles grutes de la vall de Rieti, on hi ha el poblet de Greccio, a Francesc d’Assís li recordaven d’una manera molt viva i particular el paisatge viscut a Betlem.
Avui el pessebre és una tradició viva que ha evolucionat. Ja no s’assembla al pessebre de Francesc d’Assís. O si?
A partir dels pessebres napolitans i provençals del segle XVIII –que han marcat fondament la tradició pessebrística de Catalunya i Mallorca– segons les tendències del moment històric, s’ha postulat la renovació de l’art pessebrístic per impedir que el Betlem, o pessebre, fos un plagi d’èpoques passades, ja que els pessebristes, amb les seves creacions nadalenques, se solen mostrar oberts a les inquietuds artístiques de cada moment, tot i que a Catalunya es prefereixen aquells pessebres amb el paisatge rural, amb imatges vuitcentistes, que encisà tant escriptors i artistes de la Renaixença catalana. Sí, som una mica lluny de Greccio, que fou un fet històric molt més proper als pessebres vivents que no pas als pessebres familiars de dimensions reduïdes i amb figuretes.
El papa Francesc quan va visitar el Santuari del Pessebre, el 2009 a Greccio, va signar la carta apostòlica ‘Admirabile signum’. Quina va ser aquella carta? Què volia dir el papa?
El papa Francesc a la carta Admirabile signum, publicada durant la seva visita al Santuari del Pessebre el dia 1 de desembre del 2019, tractà de manera ben explícita sobre la importància catequètica dels pessebres i animà el poble fidel a mantenir, cada Nadal, el pessebre a cada llar i, també, als espais públics, i sobretot demanà de recuperar-lo als llocs on s’hagi perdut la tradició. El papa assenyala que el pessebre sempre suscita sorpresa i admiració, és un art casolà que ens commou perquè ens manifesta la tendresa de Déu. Més encara, la preparació anyal del pessebre en clima de família ens ajuda enormement a reviure la història que succeí a Betlem de Judea.
Com és el santuari de Greccio del pessebre. Es pot visitar? Què hi trobem?
El santuari de Greccio, i tota la vall de Rieti, és una meravella de la natura, un dels lloc més bonics d’Itàlia. Greccio és un santuari franciscà visitat, encara que no tant com els llocs franciscans d’Assís. Segurament que en aquest Any del Pessebre les peregrinacions hi augmentaran.
A ‘Entrem dins el pessebre’ vol remarcar la importància de la contribució dels franciscans caputxins en el desenvolupament d’aquesta tradició nadalenca a Catalunya. No es pot parlar dels pessebres sense parlar dels franciscans?
El pessebre va molt lligat a la tradició i espiritualitat franciscana, que, en aquest punt, és una tradició compartida per teatins, carmelites descalços i jesuïtes.
Com eren i com són els pessebres dels franciscans caputxins?
La primera descripció és la d’aquell pessebre que, en el llunyà segle XVI, ja feia al convent de París fra Bernat d’Osimo i que, en la seva estructura, ja comptava amb una gran cova i amb un paisatge fet amb roques de pedra tosca a guisa de muntanyes, amb branquillons per a arbres, amb verd i molsa, i amb un celatge per tal de donar-hi profunditat, una tipologia de pessebre que, progressivament, aniria passant a l’interior de les llars, però amb unes dimensions més reduïdes quan es produí la puixança del pessebrisme en la segona meitat del segle XVIII. A la Barcelona del barroc gaudí d’una enorme popularitat el pessebre monumental que els frares caputxins construïen, cada any, al convent de Santa Madrona, on ara hi ha la plaça Reial.
Com era aquest pessebre? De qui eren les figures?
Les figures eren obra de fra Jaume Castelló o “Jaume dels Sants”. El pessebre l’any 1788 fou qualificat pel baró de Maldà de “memorable i antic”. Era un naixement de caràcter monumental molt visitat i elogiat pels barcelonins.
Qui era fra Jaume Castelló?
Fra Jaume dels Sants (Jaume Castelló, 1741-1811) era un reputat escultor sarrianenc que havia ingressat als caputxins en una edat força madura –quan tenia 56 anys– i que, essent religiós caputxí, es mostrà un gran propagador i artista del pessebrisme. Aquest frare dissenyà la figura pessebrística del pescador de canya i, alhora, també tingué cura d’embellir amb expressives escultures l’horta i jardí del convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià, que causaren l’admiració de Carles IV i de la família reial espanyola quan visitaren aquest convent l’any 1802.
El pessebre a Catalunya és diferent del que es fan a altres llocs?
El nostre pessebre és el paisatge de les nostres comarques. És genuïnament català i de tons pairals.
La tradició pessebrística a casa nostra és molt important. Vostè parla del pessebre gòtic d’orfebreria que en el s. XVI hi havia a la catedral de Barcelona.
Els pessebres conventuals i catedralicis són els més antics, però amb l’arribada de les modes del barroc, i gràcies a la predicació dels framenors, el pessebre es reduí de dimensions i passà a les llars. Així nasqué el Betlem casolà!
També parla de l’advocació mariana Nostra Senyora del Pessebre, que en època medieval era a la cripta del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Al monestir de Cuixà hi ha la capella del Pessebre a la cripta, un espai edificat a principis del segle XI amb l’objectiu de posar-hi una relíquia del sant pessebre procedent de Betlem. Per aquest motiu, doncs, la imatge de la Mare de Déu que hi fou col·locada va rebre la invocació de “la Mare de Déu del Pessebre”. La imatge és una expressiva talla de boix del segle XIV, molt venerada pel poble fidel.
L’any 1947 el caputxí Basili de Rubí a ‘Art pessebrístic’ explica la manera com s’ha de fer un pessebre.
En el text de l’Art pessebrístic, el pare Basili tractà de manera monogràfica sobre la tècnica constructiva dels pessebres, que, segons la tradició franciscano-caputxina, havien de ser decorats segons el paisatge de les nostres comarques i animats amb les figures dels pastors i els ramats de les nostres contrades catalanes i que són els protagonistes de les nostres nadales. El frare Basili de Rubí vindicà la construcció dels nostres pessebres populars, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, i animats amb les tradicionals figuretes de “la dona que renta i la vella que fila” i amb les del típic capellà amb paraigua, les del caçador i de la masovera i, finalment, el grup de figures dels Reis d’Orient muntats no pas dalt d’enormes dromedaris o camells, sinó damunt d’eugues, o cavalcant àgils mules de les nostres establies.
Les desavinences entre els pessebristes van per aquí: perquè n’hi ha que defensen que s’han de representar com en l’època de Jesús, que són els pessebres orientalitzats, i els que no.
El pare Basili i la tradició caputxina s’oposa a l’orientalització dels pessebres amb paisatges palestinencs. El pessebre ha d’estar encarnat en la nostra pròpia geografia.
El pessebrisme barceloní és molt important, amb artistes molt importants.
El baró de Maldà, en els seus escrits, oferí nombroses notícies sobre els diversos pessebres construïts a la Ciutat Comtal, especialment sobre els preciosos naixements d’algunes cases senyorials ubicades als principals carrers barcelonins: Portaferrissa, Montcada, Ample i Baix de Sant Pere. A la Barcelona del segle XVIII foren molt admirats els pessebres bastits als domicilis de reputats llinatges, com ara els Dalmases, els de Dou, els Moixó i els Desvalls, entre d’altres, que comptaren amb figures de Ramon Amadeu, Damià Campeny, Domènec Talarn o Salvador Masdeu, entre d’altres.
A Barcelona neixen els diorames?
Sí, més enllà de la tradició del suro i de les soques, a Barcelona es començà a treballar el paisatge amb guix escaiola per tal d’assolir un major detallisme i poder situar les escenes pessebrístiques dins dels diorames i fer exposicions de pessebres.
Quines són les figures més importants del pessebre català? Què signifiquen?
En tot pessebre les figures més importants són les del naixement o “misteri”: Jesús, Maria i Josep amb el bou i la mula. Les més típiques són el pastor de l’anunciata que bufa el foc i aquell pastor que fa l’allioli de codony.
Als caputxins no els agrada el caganer. Com és això?
Aquesta pregunta ja me l’esperava... La figura del caganer començà a introduir-se –i no pas de manera unànime– en alguns pessebres catalans de principi del segle XIX. Aquesta figura se solia situar en un lloc molt discret del pessebre –mai vistós– per tal de simbolitzar o expressar plàsticament el vincle del pessebre amb la mare terra, puix que el caganer, a través de la deposició fecal, la fertilitzava amb la femta. Altres hi volen veure una mena de contrapunt al missatge sobrenatural del pessebre, tant que en els nostres dies, i de manera desmesurada i força malintencionada, s’ha volgut mitificar i potenciar la figura del caganer, exagerant-ne la grolleria amb un excés de popularitat i fals tipisme. I no és pas la figura més típica del nostre pessebre, ni la més genuïna, ja que se’n troben en pessebres de Múrcia i de Nàpols.
Quan es munta el pessebre? Quan el comenceu a muntar al convent?
Tradicionalment se sol començar per Santa Llúcia, el 13 de desembre. Alguns l’inauguren per la Puríssima, el 8 de desembre. Al convent acostumem a fer-lo força aviat i tenir-lo enllestit quan comença l’Advent.
I es desmunta per la Candelera. Per què?
En la litúrgia antiga era la festa que coronava el cicle de les festes nadalenques, quan després de 40 dies del Nadal, Jesús era presentat al temple i era –i és encara– una diada molt unida a les festes nadalenques. Arribada, doncs, la Candelera és el moment més adient de desfer el pessebre i guardar les figures i els suros fins l’any vinent.

Cal cantar davant el pessebre?

“És un bell costum cantar nadales a l’entorn del pessebre, ja que afavoreix el clima de festa i contribueix a enfortir els lligams familiars i, com diu el papa, ens convida a entrar dins el pessebre i a sentir-nos implicats en la història de la salvació, plenament contemporanis del gran esdeveniment que es fa viu, i actual, cada any per Nadal, quan Crist neix en el paisatge de les nostres comarques que nosaltres reduïm d’una manera tangible en el nostre Betlem casolà”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mollet i Granollers s’oposen a la centralització dels jutjats

Granollers
societat

Més d’un centenar de parades omplen la Rambla en un Sant Jordi marcat pel vent

figueres

En marxa la Lectura continuada de ‘Les hores’, de Josep Pla

palafrugell
estat espanyol

Aproven un pla per indemnitzar les víctimes d’abusos a l’església

barcelona

Els hospitals també s’aboquen a celebrar Sant Jordi

Barcelona
societat

Els alumnes omplen el passeig Ciutat de Girona de Salt per Sant Jordi

salt

L’Expocasió Girona tindrà més de 800 vehicles exposats

fornells de la selva
PORQUERES

Jordi Mach i Helena Morfulleda guanyen els primers Premis VIDRESIF

PORQUERES

S’atorga el Premi de Recerca Vila de Palamós 2023-2024

palamós