Vint anys d’unió pel català
El Voluntariat per la Llengua facilita la integració de persones nouvingudes
Des del 2003 s’han format més de 150.000 parelles de conversa
El servei s’ha acostat a presons, empreses, entitats socials i instituts
Els voluntaris hi tenen un paper clau
La interacció entre voluntari i aprenent fa trencar prejudicis
El programa Voluntariat per la Llengua (VxL) compleix enguany 20 anys i ho fa amb un esperit de màxima flexibilitat per continuar complint l’objectiu: estendre el coneixement del català i fer-ne un instrument de cohesió social. El servei funciona d’una manera molt simple: una persona que parla català s’ofereix voluntària per conversar, durant un mínim de deu hores a raó d’una hora per setmana, amb una persona que té dificultats per expressar-se oralment en aquesta llengua. I aquest fet aparentment tan simple amaga un gran regal: “Per a les persones que venen a viure a Catalunya, el VxL suposa poder accedir a cercles socials molt diferents dels seus, d’una manera natural, i establir vincles no només amb persones, sinó també amb entorns als quals els seria difícil accedir.” Així ho expliquen Sílvia Sanz i Anna Gallego, coordinadores del voluntariat, respectivament, a la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat i al Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). És un intercanvi en què les dues persones participants hi surten guanyant: l’aprenent ofereix l’oportunitat de conèixer altres cultures, punts de vista i realitats, mentre que el voluntari aporta el seu coneixement de la llengua i la cultura del país. “Aquesta interacció fa trencar prejudicis”, defensen les coordinadores, que destaquen que la millora de l’expressió oral en català facilita l’accés a feines en què aquesta competència és necessària.
De l’èxit del programa, que va néixer a Cornellà de Llobregat el 2003 com a complement de conversa als cursos per a adults del CNL, en donen fe algunes xifres. Entre el 2003 i el 2021 han sorgit 158.727 parelles. La tendència ha estat creixent des que el 2003 se’n van crear 1.522. L’any següent el nombre es va triplicar,i a partir del 2009 cada any s’han registrat més de 10.000 parelles. La tendència va continuar imparable fins que el 2019 es va batre el rècord de parelles inscrites, 11.425. L’arribada de la pandèmia va trencar aquest creixement continuat, però no va posar fi a la iniciativa: el 2020 es van registrar 7.341 parelles i el 2021, 7.351, bona part de les quals eren virtuals. “El 2021, encara afectats per la pandèmia, vam tenir més de 5.000 noves inscripcions. No hi ha cap motiu que faci pensar que no es recuperaran les més de 10.000 parelles anuals que teníem d’abans de la covid”, valoren Sanz i Gallego.
Àmbits sectorials
El creixement del voluntariat ha anat en paral·lel a l’extensió del programa en certs àmbits. A partir del 2009 es va començar a acostar el voluntariat a sectors específics. S’ha estès la iniciativa a diverses empreses per facilitar que les persones que atenen el públic puguin fer-ho en català sense dificultat, i també als àmbits judicial i penitenciari. El funcionament a les presons varia, ja que un voluntari atén diversos aprenents en col·laboració amb el centre de formació d’adults de la presó i amb una formació prèvia en protocols de seguretat. Gallego i Sanz destaquen la tasca en l’àmbit de la diversitat funcional. Com a exemple, “persones amb síndrome de Down es fan voluntàries i se senten empoderades perquè veuen com poden ajudar la gent”.
També contribueix a apujar l’autoestima en el cas dels alumnes d’institut, que, tot i no formar part del programa, que està destinat als majors d’edat, sí que poden fer-se voluntaris en parelles d’estudiants de secundària. Hi ha voluntariat, així mateix, en els àmbits sanitari i esportiu. La idea és que el programa sigui flexible per arribar com més lluny millor. “Per això, el 2017 vam implantar la virtualitat”, expliquen les coordinadores. Ho van fer a petició de persones que viuen fora de Catalunya i ho tenen difícil per practicar la llengua. En aquesta modalitat no hi ha límit d’hores.
Les dones són el perfil majoritari en les parelles. Més de 800 van començar com a aprenentes i han esdevingut voluntàries. Els aprenents solen tenir coneixements de català, de vegades molt elevats, però “no s’atreveixen a fer-lo servir perquè no han tingut l’oportunitat de practicar-lo en un entorn de confiança”, expliquen les coordinadores. Fins i tot poden conviure amb parelles catalanoparlants amb les quals no parlen català perquè s’han conegut en un altre idioma “i els costa canviar de llengua”.
El servei té un mínim de 10 hores i un màxim de 30. “Òbviament se’ns escapen les relacions personals que es fan a partir del voluntariat”, diuen. Han sorgit fins i tot matrimonis. Un equip de 22 dinamitzadors vetllen pel bon funcionament del servei i a les coordinadores no els consta que s’hagin produït problemes personals. “Hi ha un component humà molt important, que és la sensació d’ajudar”, conclouen Gallego i Sanz, referint-se als voluntaris. Encara no està definit com se celebrarà el vintè aniversari, però hi ha un parell de coses clares: es faran celebracions territorials i es reconeixerà les persones que s’hi presten voluntàriament.
LES FRASES
Botigues i entitats hi col·laboren
Rosa M. BravoEl Voluntariat per la Llengua ha implicat 4.503 comerços i 375 entitats entre el 2003 i el 2021, que col·laboren en l’organització d’activitats i com a promotors del català. Els comerços que es volen adherir al voluntariat s’identifiquen amb un rètol, de manera que la clientela sap que en aquell establiment se li parlarà en català i no es canviarà al castellà, tot i que l’interlocutor tingui dificultats per expressar-se, amb l’objectiu que pugui practicar. Les botigues, bars i restaurants adherits, a més, ofereixen descomptes als voluntaris acreditats amb un carnet.
En aquests anys s’han fet més de 18.000 activitats complementàries a les converses, en bona part organitzades pels mateixos participants en el voluntariat. Les activitats han consistit en sortides culturals, com l’assistència a obres de teatre, presentacions de llibres, trobades castelleres i recitals de poesia. També en la visita a fires i la participació en diverses festivitats, entre d’altres.
