Societat

FERRAN GASSÓ

DETECTIU PRIVAT I CRIMINÒLEG

“Hi ha qui es creu que contracta James Bond”

A banda de la policia, els únics que podem investigar som els detectius privats, sempre que l’encàrrec sigui legal
Hi ha moltes investigacions que abans eren de carrer i avui en dia el carrer pot ser Facebook o Instagram

Ferran Gassó fa més de 30 anys que és investigador privat. Parlem amb ell de com és la seva feina, com ha canviat al llarg del temps i la influència de la ficció en l’imaginari social de la professió.

Com va començar en la professió?
Una mica per casualitat. Vaig entrar a treballar en una agència de Barcelona de molt jove i era el noi dels encàrrecs. Després del servei militar vaig fer la carrera a la UB, perquè és una professió que requereix un títol universitari. A Europa, l’Estat espanyol és un dels països que tenen més regulada aquesta professió. A banda de la policia, legalment ningú pot investigar una altra persona, els únics que podem fer-ho som nosaltres, sempre que l’encàrrec sigui legal. No podem investigar una veïna però sí una relació empresa-treballador, pare-fill, pare-cònjuge o entre cònjuges. Hi ha d’haver un vincle. Si hi és, som els únics, a banda de la policia, que podem investigar.
Quines qualitats ha de tenir un detectiu privat?
A banda del que et puguin ensenyar a la universitat, sobretot, sentit de l’observació, intentar lligar caps.
Com treballa un detectiu privat?
Primer ve l’encàrrec, el detectiu s’assegura que sigui legal, i un cop està legalitzat, hi ha dues maneres de treballar. Una és al carrer. El control i seguiment et dona molta informació del que la persona investigada està fent o farà. I després el que nosaltres diem investigacions paral·leles, que poden ser escorcolls, documents, preguntes a altres persones...
Com ha evolucionat la professió al llarg dels anys?
De quan vaig començar fins ara, és molt diferent. Jo ja porto 33 anys en la professió. Nosaltres vam començar que pràcticament la informàtica no tenia cap rellevància, fèiem servir una màquina d’escriure. Avui en dia, sense un ordinador o un telèfon mòbil no fa res, un detectiu. També vaig començar sense mòbil, anava a les cabines telefòniques. La nostra feina és estar tot el dia trucant. Havies de sortir de casa amb monedes per tenir canvi per poder fer les trucades. Això ha canviat radicalment. I les investigacions també. El tema de la infidelitat ja quasi és irrellevant en la nostra feina. I ara hi ha moltes investigacions que abans eren de carrer i avui en dia el carrer pot ser Facebook o Instagram.
Les xarxes socials deuen ser una font molt bona d’informació...
Sí. Sobretot hi ha molta gent que li agrada tenir rellevància a les xarxes socials i hi entres i veus de tot. Persones amb baixes laborals que diuen que aniran a ballar i estan de baixa perquè van coixes, i t’estan dient que estan quedant per anar a ballar dissabte. Et donen la feina feta!
L’ètica i la legalitat en la professió s’han de tenir molt en compte.
Molt. Pensa que també anem a judicis. Actuem com a pèrits. Testifiquem en temes de custòdia. D’aquests casos en fem bastants. Estàs davant d’un jutge amb un informe. L’ètica és molt important.
També cal tenir molt clar el marc legal.
Sí. A nosaltres moltes vegades ens confonen quan parlen, per exemple, de Villarejo i d’espies. Ens va fer molt mal Método 3, perquè aquesta agència de detectius va treballar per a espies, per a Villarejo. Nosaltres no som espies, no espiem res. L’únic que fem és aportació de proves legals per a procediments legals, tant en tema laboral, mercantil, matrimonial..., o sigui, de judicis. Un client necessita demostrar una sèrie de coses que estan passant i nosaltres som la seva eina. No espiem. És que, a més, és il·legal.
Per quins motius el contracten més?
Més, el laboral. Control de baixes, de lesions, de seqüeles d’accidents per a companyies d’assegurances, mútues... Persones que estan de baixa i hi ha sospites que no l’estan complint com ho haurien d’estar fent, a casa, recuperant-se o fent rehabilitació. L’altre tema que tenim és el familiar, però no d’infidelitat com era abans, sinó de pensions. Gent que diu que no té diners perquè no treballa i està treballant en negre i no passa la pensió, nens que no estan ben cuidats quan té la custòdia qui sigui... I després hi ha casos estranys, localitzacions estranyes de persones desaparegudes... El 90% del que fem és tema civil, i quan toquem un tema penal hem de demanar permís al jutge per investigar.
En quins casos declina investigar?
Quan no hi ha un interès legítim. Per exemple: “He conegut una noia en una discoteca i m’agradaria saber on viu, a què es dedica, quins horaris té, perquè així un dia me la trobaré pel carrer...” Això és vigilar una persona. No té dret a fer-ho. Ara, si em ve el marit i em diu que ho vol fer, sí que tinc interès legítim. O que vol vigilar el seu fill, encara que sigui major d’edat. Això és legal.
Llavors, amb les relacions per internet, potser coneixes una persona i no saps si t’està dient tota la veritat o si és qui diu que és. És legal investigar-ho?
Has tocat la frontera. És complicat. Depèn, ho hem de valorar. Si a mi em ve una persona i em diu: “He conegut algú per Tinder i m’agradaria saber qui és”, no es pot fer. Ara, per exemple, un tema que sí que hem fet: “He conegut una persona, hi he tingut una relació, m’ha demanat diners, crec que m’ha estafat perquè ha desaparegut, no la trobo.” Llavors pot anar a la policia o ens pot demanar a nosaltres que ho investiguem.
A vegades també es relaciona molt el detectiu privat amb la ficció...
Sí, hi ha uns estereotips. Hi ha gent, sobretot la que desconeix més la professió, que es pensa que contracta un James Bond. Nosaltres no som espies, nosaltres no fem coses rares, només fem informes que tinguin validesa legal, o sigui que puguin ser aportats, si no tampoc té sentit.
Una part important de la seva feina deu tenir relació amb la psicologia.
Sí, de fet, a la carrera hi ha moltes assignatures de psicologia i de psiquiatria forense per analitzar sobretot els perfils psicològics de les persones. Inclús del mateix client, que a vegades veus que t’està explicant una història que no té coherència. Sempre ho investiguem, perquè un de cada cent és veritat, que et venen amb una cosa estrambòtica i després resulta que l’home té raó, per això mai no diem que no, però a vegades ja veus que és una persona que té un problema.
Vostè també treballa per a advocats.
L’advocat és la nostra base de client, juntament amb l’empresa. Els ajudem molt. Ens diuen què volen demostrar, les proves que necessiten portar al jutjat.
Vostè és criminòleg, també. Què el va portar a fer criminologia?
Bé, perquè són dues carreres que, si en fas una, amb un any més de pont, també tens l’altra. Compte que la gent confon criminologia amb criminalística. Criminalística serien empremtes, anàlisis, forenses... La criminologia és sociologia. És l’estudi dels delictes, del crim a la societat. De criminòlegs en trobaràs a les presons i als serveis socials dels ajuntaments. A la criminologia no m’hi he dedicat mai però crec que és bo que un detectiu sigui criminòleg perquè li dona una base científica de tipus social i tindrà una base professional més sòlida.
Com veu el futur de les dues professions?
La criminologia no tindrà cap problema, és sobretot treball en l’àmbit públic. I el futur de la investigació privada, canviant. Els fonaments bàsics sempre seran els mateixos: problemes laborals, familiars, de contractes... Crec que la tecnologia ens afecta, però no arriba a tant perquè pogués arribar a suprimir aquesta professió, en la qual sempre hi ha un component que ha de ser humà. Sí que potser la tecnologia canviarà molt i el detectiu d’aquí a trenta anys tindrà unes eines diferents per treballar.
Per acabar, què li diria a una persona que estigués pensant en dedicar-se a la investigació privada?
Que ho tingui molt clar. No és una professió tan fàcil ni tan pel·liculera. No té res a veure amb les pel·lícules. Ha de ser una persona molt desperta, tenir molta paciència i, a la vegada, ser molt activa. Pots estar cinc hores aturat sense fer res i en cinc minuts ho has de fer tot. Són coses per a les quals has de tenir unes habilitats a banda de les que t’ensenyen a les universitats, han de ser pròpies, teves. He vist joves que han fet la carrera i no serveixen. Van fer-la amb una idea televisiva de la feina i després es troben que no és ben bé com a la televisió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La concessió de l’espai d’esquí i parc lúdic de FCG a la Vall de Núria acaba el dia 30

QUERALBS
enogastronomia

La DO Cava permetrà comprar raïm de vinyes dins de la seva DO encara que no estiguin registrades

vilafranca del penedès

Planoles detecta les fuites que eleven el consum d’aigua al municipi

PLANOLES

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró