Societat
Castells en venda
Els castells de Foixà, Santa Pau, Corçà i Amer coincideixen en el mercat immobiliari des de fa mesos
El més difícil per als propietaris d’aquestes construccions és el manteniment i les constants reparacions que necessiten
Els experts recomanen no sobreexposar-los i apostar per la confidencialitat
Segons els propietaris, per mantenir un castell, a més de diners, cal tenir passió pel patrimoni
Els grans castells de les comarques gironines són a la venda. En pocs mesos, han coincidit en el mercat immobiliari edificis històrics, molt d’emblemàtics i indestriables de l’imatge del poble que presideixen. Ara, qui ho vulgui, pot adquirir, entre d’altres, el castell de Foixà, el de Santa Pau, el de Bàscara, el d’Amer o el de Corçà, per citar només alguns exemples. I tots ells, o la major part, es poden trobar actualment a les pàgines web de més d’una agència immobiliària.
Alguns fa poc que han sortit a la venda, com és el cas del castell de Foixà, que es va anunciar l’abril passat, a un preu de 10,5 milions d’euros. D’altres, en canvi, fa temps que esperen comprador. Es el cas del de Santa Pau, que ja es va oferir l’any 2015 a un preu de 1,4 milions, després d’haver-lo rebaixat des d’1,7 milions. Ara, el preu ha baixat a 1.145.000 euros. També a Corçà, el castell de Caramany busca qui el vulgui adquirir, tot i que, en aquest cas, cal preguntar el preu a l’agència que l’anuncia. I la llista no s’acaba, ja que, només a l’Alt Empordà, s’escampen una desena de construccions similars, algunes d’una bellesa impactant, que també estan en el mercat. Al Gironès, a Salt, es ven el casal palau del Marquès de Camps, també conegut com a Mas Ribot.
Passió pel patrimoni
Des de Monumenta, l’associació de propietaris de castells i edificis catalogats de Catalunya, la coincidència de grans propietats en el mercat s’atribueix sobretot a la crisi o, de fet, al seguit de crisis que hi ha hagut des de l’any 2008. Així ho indica la presidenta de l’entitat, Victòria Bassa: “El manteniment d’aquest tipus de propietats no és fàcil. El procés de cuidar-los és una gran responsabilitat i representa un cost important, tant de manutenció com de restauració i conservació.”
Respecte a quines solen ser les causes d’aquestes vendes, Bassa assegura que no hi ha una sola explicació: “Hi ha diferent casuística, però solen ser propietats que han anat passant de generació en generació i arriba un moment que és tan difícil mantenir-los que s’han de vendre. O, a vegades, són herències que queden en mans de diferents propietaris que acorden vendre i repartir els beneficis. Pot variar molt”, conclou. La representant de Monumenta recorda que el fet que els castells vagin canviant d’amo no és nou: “Potser ara, per la crisi, hi ha més casos que en alguna altra època, però sol passar que passen de mans en mans quan la propietat no ho pot o no ho vol mantenir”, assegura.
L’associació ha pogut celebrar en més d’una ocasió que alguns d’aquest edificis hagin passat a formar part del patrimoni públic, com és el cas del castell del Papiol, segons recorda Bassa: “Si hi ha la possibilitat que un Ajuntament o una institució se’n faci càrrec, ho celebrem, perquè, al final, el que cal és trobar-los una solució, perquè és un patrimoni que no es pot deixar perdre”, constata.
En aquest sentit, Bassa destaca com n’és d’important tenir la implicació de les institucions. Monumenta manté una col·laboració constant amb la Generalitat, sobretot quan cal adequar la propietat als temps actuals: “Una manera de donar nous usos a aquestes propietats és poder-los adequar. Aquestes intervencions, que solen afectar arquitectònicament els edificis, porten un procés complex i sovint farragós. Quan hi ha un problema entre propietat i Generalitat sobre el que es pot arribar a fer, Monumenta pot fer de mitjancer i garantir així que el patrimoni es respecta”, hi afegeix.
Perquè Bassa adverteix que, per tenir cura d’un edifici d’aquestes característiques, a més de les possibilitats econòmiques, hi ha d’haver també una part important de passió per preservar el patrimoni: “Cal un amor per la història, pel vincle familiar, encara que comenci de nou. És una responsabilitat molt gran, costa una feinada i diners, i això sol venir per una voluntat de preservació d’un fons cultural, de coneixements, d’un interès personal.”
Possibilitats reals de venda
“Vendre un castell és difícil, però no és impossible.” Així ho assegura el director de vendes de la immobiliària Lucas Fox a Girona, Narcís Casteyó, i ho confirma anunciant que, fa poc, han tancat la venda del castell de Falgons. L’empresa, especialitzada en propietats de luxe i d’alt nivell, té actualment a disposició el castell d’Amer i la torre de Camós. Per vendre, el representant de Lucas Fox aconsella apostar per una estratègia comercial que permeti diferenciar-se de la resta de mercat: “Una propietat singular no la pot vendre tothom. Moltes de les construccions importants que portem les venem de manera confidencial”, adverteix, i aconsella, d’altra banda, no sobreexposar la construcció: “Un client amb poder adquisitiu molt alt, si el veu exposat en llocs que no toquen, pot perdre les ganes de comprar-lo. Si li dones caire exclusiu, hi pot estar més interessat.” Segons l’agent immobiliari. en el cas de Falgons, la primera formalització es va fer de manera totalment discreta, gairebé sense tenir contacte directe amb el client: “Les persones que es poden interessar en propietats així saben el que volen”, rebla Casteyó.