Col·lapse als jutjats de Figueres
Els funcionaris reclamen més personal i nous jutjats
En un informe que han enviat a Justícia, acusen el Govern i l’Estat de “deixadesa total i absoluta”
Els funcionaris dels jutjats de Figueres denuncien una situació de “col·lapse” i reclamen més personal i nous jutjats. Els treballadors, més d’un centenar de gestors, tramitadors i auxilis judicials, han elaborat un informe que han enviat al Ministeri i al Departament de Justícia, al TSJC i al Consell General del Poder Judicial on alerten que estan “al límit” i acusen tant al Govern com a l’Estat de “deixadesa total i absoluta”. Alerten que el partit judicial de Figueres té unes circumstàncies que el fan “singular” per la situació fronterera, l’obertura de la presó del Puig de les Basses i la mobilitat constant dels jutges. En aquest sentit, critiquen que fa 14 anys que no es crea cap nou jutjat ni se’ls dota de més personal.
“Estem al límit. No podem més”, assegura la portaveu dels treballadors i tramitadora dels jutjats, Titón Garcia. Forma part de la plantilla dels jutjats de Figueres des dels anys 80 i ja va participar en l’elaboració d’un altre escrit de denúncia l’any 2005, uns anys després (1997) que passessin a ser plaça de magistrat, per demanar més personal als jutjats d’instància i instrucció, penals i el Registre Civil. “Únicament es va incrementar amb un funcionari més de tramitació en el registre civil i a dia d’avui no s’ha incrementat a cap jutjat ni s’ha modificat la Llei de planta i de demarcació judicial del 1988”, remarquen a l’escrit.
El darrer canvi, recorden, es va produir l’any 2008 amb la posada en marxa del jutjat de primera instància i instrucció 8. Des d’aleshores, remarquen, no se n’ha creat cap de nou. Els jutjats de Figueres compten actualment amb vuit jutjats de primera instància i instrucció (mixtes), dos de penals, un jutjat social, un registre civil i una adscripció territorial de la Fiscalia, a més d’una oficina d’atenció al ciutadà.
Els funcionaris asseguren que el partit judicial de Figueres té unes circumstàncies que el fan excepcional i que el converteixen en el “primer de Catalunya” i el segon d’Espanya, en nombre de municipis. A aquesta situació, cal afegir-hi la ubicació fronterera, la mobilitat constant dels jutges que hi ha i les diferents crisis que ha hagut d’assumir. “Hi ha persones que venen aquí perquè els surt millor, per les penes, delinquir a Espanya que fer-ho a França”, remarca Garcia.
Capítol a part, afegeixen, el que es va obrir amb la inauguració de la presó del Puig de les Basses l’any 2014. “La població reclusa provoca un increment d’exhorts, notificacions citacions, requeriments, excarceracions.... que hem d’assumir els funcionaris de Figueres i, tot i això, des de l’obertura únicament s’ha adscrit un auxili judicial de reforç del TSJC”, diuen.
Els treballadors recorden que fa temps les memòries judicials adverteixen des de fa anys de la sobrecàrrega i del risc de col·lapse dels jutjats de Figueres i reclamen constantment la creació de més jutjats.
A l’escrit, que també han fet arribar a la magistrada del jutjat degà de Figueres, el secretari coordinador provincial de Girona, als serveis territorials de Justícia i a la junta de personal de Girona, alerten que durant l’any 2022 totes les xifres s’han disparat.
En l’àmbit civil, el jutjat degà ha registrat 8.532 demandes (+26,2%) i durant l’any passat van entrar 579 exhorts i comissions rogatòries internacionals. En relació a això, denuncien que el “volum elevat” de comissions rogatòries internacional provoca un “retard considerable” en el temps de tramitació dels procediments i que moltes resulten negatives perquè no es troba l’interessat.
Els treballadors també exposen que l’any passat es van fer 2.272 detinguts en aquest partit judicial (+11%) i 13.260 diligències de guàrdia amb autor conegut, un 20% més.
A instrucció, la situació és d’augment de la càrrega de feina. Durant el 2022 es van incoar 8.773 diligències prèvies (+31%). La meitat, 4.121, estan pendents en tràmit. Hi ha hagut més judicis ràpids (+17%) i 1.315 diligències prèvies s’han transformat en procediment abreujat (+46,5%). D’aquestes, se n’han tramès 539 als jutjats penals però en queden 1.304 en tràmit.
En l’àmbit de la violència sobre la dona, els delictes lleus i lleus immediats han augmentat un 275% respecte de l’any 2021 (se n’han incoat 15) i s’han incoat 205 judicis ràpids.
Judicis penals, a un any vista
Als jutjats penals, el col·lapse es repeteix. “Els judicis s’assenyalen a més d’un any vista”, remarquen a l’escrit. A més, detallen que aquest 2022 s’han pràcticament doblat els judicis ràpids (251) i que hi ha 1.142 procediments abreujats pendents de judici. “La sobrecàrrega de les oficines penals, entre d’altres, ve provocada perquè un gran nombre de procediments assenyalats per judici se suspenen, ja que els perjudicats o els acusats són estrangers amb residència fora d’Espanya i això comporta que s’han d’expedir un nombre molt elevat de comissions rogatòries internacionals”, recorden. “Hi ha molts procediments que, fins i tot, s’arriben a assenyalar tres vegades, amb la sobrecàrrega que això suposa”, afegeixen.
En l’àmbit social, recorden que el jutjat de Figueres té una extensió de la competència del partit judicial d’Olot i que surant l’any 2022 es van incoar i tramitar 900 demandes, 320 de les quals continuen pendents en tràmit.
La “sobrecàrrega de treball” que pateixen, asseguren a l’escrit, provoca la mobilitat constant dels funcionaris i el conseqüent “síndrome del treballador cremat”. El mateix, diuen, passa amb els magistrats, que, de seguida que poden, “demanen altres destinacions amb menor càrrega”. Acusen directament el Govern i l’Estat de “deixadesa total i absoluta” durant més de 14 anys.
Per tot plegat, reclamen dos nous jutjats de primera instància i instrucció –amb separació de jurisdiccions com té Girona-, un nou penal, que el número 7 passi a ser exclusiu de violència sobre la dona i que s’ampliï la plantilla dels jutjats d’instància i instrucció i del registre civil, amb un funcionari de tramitació processal i administrativa per als jutjats mixtes i un auxili per al registre civil. D’aquesta manera, diuen, passarien a tenir la mateix plantilla que els jutjats de Girona per ser plaça de magistrat.
Mesures “d’urgència”
Conscients que els tràmits es poden allargar més d’un any, com a mesura “d’urgència” per pal·liar la càrrega de treball i el col·lapse que pateixen, demanen que es nomenin reforços per a tots els jutjats mixtes, penals i el registre civil.
