Despleguen l’atenció social i sanitària integrada en set àrees
Les conselleries de Salut i Drets Socials es “conjuren” per coordinar professionals i optimitzar recursos amb l’objectiu de millorar l’atenció a l’usuari
Comença a les zones on ja funcionen experiències amb el compromís d’arribar a tot el país
A Catalunya hi ha diferents iniciatives desplegades al territori per coordinar de manera conjunta els serveis socials i sanitaris en l’atenció domiciliària. La Generalitat n’ha triat set, per seguir de prop les experiències, que han de ser referents per estendre a tot el país a partir del 2024. Els territoris escollits són Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i Gironès, on depenent de cada cas es prioritza l’atenció sanitària o l’atenció i les cures a l’entorn domiciliari i comunitari.
El conseller de Salut, Manel Balcells, i el de Drets Socials, Carles Campuzano, reconeixien en la presentació que aquest és un objectiu que es persegueix des de fa més de trenta anys i que aquest cop estan “conjurats perquè funcioni”. Aquest nou model incorpora l’experiència que es va viure durant la pandèmia, en què es va fer evident sobretot en el model assistencial a les residències. “S’han de garantir en cada cas les facilitats per fer un ingrés i que la persona pugui tornar a casa amb el suport que calgui”, explicava el conseller Balcells. La figura clau per fer aquesta coordinació serà el “gestor de casos”, que sempre serà el mateix i farà el seguiment del pacient i que en funció de cada cas podrà ser la infermera de família, un terapeuta ocupacional o un metge del CAP, en funció de cada cas i de l’organització de l’àrea on es visqui. “El repte que els professionals vagin coordinats és molt gran, perquè són models de gestió diferents”, assenyalava el conseller de Salut, que reconeixia que “habitualment no es coordinaven”. A més dels recursos que de manera ordinària ja estan pressupostats en els comptes d’aquest 2023 –en tramitació parlamentària–, Balcells ha anunciat que destinaran “un suplement pressupostari de gairebé 1 milió d’euros a cadascun d’aquests territoris”. La coordinació entre els serveis vol prioritzar l’atenció domiciliària a les persones grans, en una societat cada cop més envellida i en què els usuaris tenen múltiples patologies i cròniques, i també posarà el focus en la infància i la població juvenil pel que fa a l’atenció de salut mental.
Com a exemples
Els consellers van posar com a exemples testimonis com ara el d’una àvia de 81 anys que, sense la família a prop, es resisteix a anar a viure a una residència i rep l’atenció d’una trentena de professionals. Segons Balcells, s’hauria d’oferir de manera més integrada i amb el suport que li calgués a casa. “Volem un professional que es coordini amb la família i que doni capacitats als cuidadors que es fan càrrec del seu fill”, apuntava per la seva banda el conseller Campuzano en el supòsit d’una família que té a càrrec un fill amb discapacitat i que es troba “sobrecarregada” per les gestions que s’han de fer en l’atenció a diferents centres especialitzats.
El conseller de Salut va indicar que durant aquest any s’avaluarà el desplegament en aquestes set àrees i, a partir del 2024, s’ampliaria a tot el territori i s’arribaria a cobrir Lleida, que queda fora dels àmbits pioners.
Barcelona, per decidir
A la ciutat de Barcelona, s’han identificat diverses experiències i el desplegament es decidirà en els espais de governança conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. L’experiència al Prat de Llobregat és una de les més recents (2021) per atendre persones en situació de complexitat sanitària. El sistema integrat de Manresa, iniciat fa trenta anys, potencia un servei d’atenció domiciliària (SAD) amb alta capacitat de resposta en situacions sobrevingudes que han requerit hospitalització. El model d’Osona està orientat a donar resposta a persones en situació de complexitat sanitària i social. A la Garrotxa hi ha el referent en la configuració d’un sistema de governança entre administracions i proveïdors i el projecte del Ripollès promou una atenció integral en l’atenció domiciliària, de salut mental, comunitària i benestar emocional i, com a la Garrotxa, en els sistemes d’informació i comunicació. A les comarques gironines, destaca el projecte de l’Espai Obert, que disposa de tres habitatges, orientat a persones amb discapacitat psicosocial, de trastorn mental sever, en situació extrema d’exclusió social.
LES FRASES
La futura agència d’atenció integrada
L’impacte de la pandèmia a les residències de gent gran i persones amb discapacitat va evidenciar el que ja feia anys que es reclamava: una millor coordinació entre l’atenció sanitària i l’assistencial davant un col·lectiu molt fràgil, molt més exposat com va estar al virus. Aleshores els poders polítics van anunciar el desplegament de la futura agència d’atenció integrada social i sanitària.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, s’hi referia ahir i es mostrava confiat que la normativa que n’ha de garantir la creació es pugui començar a tramitar al Parlament, passat l’estiu. Abans aquest organisme conjunt no sigui una realitat, les dues conselleries es donen més marge per avaluar el desplegament territorial que ha de permetre “fer que en aquests mesos passin coses”, independentment dels tràmits legislatius de l’agència. Un dels reptes és que els propers mesos es pugui avançar en els sistemes d’informació dels dos àmbits, el social i sanitari, per tal que els dos puguin accedir a la informació de les persones que atenen.
Un cop desplegada, se’n podrien beneficiar un milió de persones, d’aquesta atenció integrada, que essencialment són ancians que pateixen múltiples malalties i que tenen dependència, o persones de totes les edats amb discapacitats i malalties cròniques. Les projeccions de futur preveuen que a Catalunya, l’any 2031, pràcticament un de cada quatre catalans tindrà més de 65 anys i s’haurà doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut. El 2060 seran més d’un milió les persones de més de 65 anys i la població de 85 anys s’haurà triplicat.
