Un nou Eixample
La conversió de Consell de Cent en un eix verd avança a bon ritme amb l’objectiu de capgirar la gran quadrícula de Barcelona
Preocupa l’evolució dels lloguers en un espai on es revalorarà l’habitatge
És com una operació a cor obert, a vida o mort. La ciutat de Barcelona es troba, avui, a la sala d’operacions on els metges treballen per restaurar i posar a punt una nova urbs, com si es tractés d’un infantament. L’objecte de la intervenció és el cor del districte de l’Eixample, la ròtula de la ciutat que tot ho relliga i tot ho articula. De l’èxit o el fracàs de la intervenció urbanística en depèn el futur de la capital del país, que es torni a aixecar i pugui seguir caminant o que ensopegui en una caiguda de conseqüències imprevisibles.
El procés de construcció de la superilla Barcelona, amb la conversió dels carrers Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, es pot seguir amb una simple visita d’obres, observant com avança i mesurant, també ja, els efectes que està provocant en la resta de la trama de carrers de l’Eixample.
Pel que fa a la mobilitat, l’actuació sobre Consell de Cent suposa anul·lar per a la circulació un dels carrers que facilitava el desplaçament horitzontal per la ciutat en direcció a l’avinguda Meridiana. Mig any després de l’inici de les obres, l’Ajuntament afirma que “el trànsit ha seguit amb un comportament de normalitat”, sense sobrecarregar vies alternatives a Consell de Cent com són la Gran Via o el carrer València.
Al marge de mesuradors oficials de volum de trànsit, una simple observació permet constatar un important descens de trànsit en el tram de Consell de Cent, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Marina, on les obres encara no han arribat i el carrer encara manté la trama antiga. “Jo calculo que el trànsit ha baixat en un 70%”, explica el Julio, amb un taller de reparacions elèctriques a la part alta del barri del Fort Pienc amb façana al mateix Consell de Cent.
La mateixa constatació la fa el treballador d’una botiga de la firma Bon Preu, en Guillem, al número 461 de Consell de Cent. “Abans per passar d’un costat a un altre era complicat per l’alt volum de cotxes que hi havia, en canvi ara passes com si res”, explica. “És evident que aquest tram de Consell de Cent ha deixat de ser una autopista”, confirma en José des de la recepció de l’hotel Best Aranea, a la confluència de Consell de Cent amb Nàpols.
La percepció de l’ull humà diu això del comportament del trànsit a Consell de Cent, mentre que el carrer València sembla que, tot i el que sosté l’Ajuntament, s’ha convertit en un desembussador embussat de l’Eixample, ja que rep part del volum de cotxes que abans anaven pel carrer ara en obres. Un exemple és el del Santi, farmacèutic al carrer València amb Bailèn, que assegura enutjat que fa pocs dies, a les cinc de la tarda, va trigar 35 minuts per fer el recorregut des del carrer Urgell fins aquí, un traçat de poc més d’un quilòmetre.
És evident que el carrer València no és una solució recomanable per substituir el paper d’“autopista” de Consell de Cent. Amb el carril bus al costat mar, i el carril bici pel costat muntanya, als cotxes només els queden dos carrils i és fàcil que se sobrecarregui.
La nova configuració dels carrers, on també és més difícil aparcar, fa que es generin molts equívocs i situacions estressants. És el cas que explica l’Abdul, del restaurant Castell de Xàtiva, al carrer València, a tocar del passeig de Sant Joan: “Va venir una família amb taula reservada a les dues. El pare els va deixar al restaurant i va anar a aparcar. Van estar esperant 40 minuts perquè va haver de deixar el cotxe a Arc de Triomf!”
El cotxe a casa
El repte que s’obre ara no és per on han de passar els cotxes, si per dalt o per baix, sinó quants ciutadans entendran l’objectiu de l’Ajuntament, que el que és pretén és que el ciutadà deixi el cotxe a casa i es desplaci amb altres mitjans. Es pretén que passi el mateix que ha passat en el trànsit a la zona de Sant Antoni, on la posada en marxa de la superilla ha fet disminuir el trànsit a tot el barri i no només als carrers afectats.
Amb més o menys complicacions de trànsit, les obres segueixen endavant a bon ritme i amb imatges espectaculars com la que ofereix aquests dies la confluència de Consell de Cent amb Enric Granados, tot aixecat, amb un cràter gegant per la construcció d’una plaça. Als extrems de Consell de Cent, al passeig de Sant Joan i al parc de l’Escorxador és on els treballs estan més avançats i la nova pavimentació del carrer ja va de paret a paret. Tota l’obra hauria d’estar llesta abans de les eleccions del mes de maig.
“Aquest mes no pago”
L’obra avança, però es fa pesada i difícil de suportar, també econòmicament, i al tram de Consell de Cent a tocar del parc de l’Escorxador pateixen, i alguns molt. És el cas de l’Elliot, amb una botiga de motos i taller al número 85. “Aquest mes no he pagat el lloguer del local, no n’he fet prou”, explica el propietari, que està fart de tanques a tocar de l’establiment que li espanten els clients.
No gaire lluny de l’establiment de motos, en Carles, del restaurant Rústic, explica que la facturació dels locals del carrer “ha caigut un 30 per cent”, per culpa de les obres. “Nosaltres vam obrir el 2021, amb totes les limitacions de la covid, i quan va acabar això van venir les obres”, explica sense tenir clar quin serà el futur del nou carrer. El que sí que té clar és que necessita una terrassa “perquè els mesos de bon temps és el 75% de la facturació”.
Més optimista és l’Enric, del bar Dit i Fet, al tram de Consell de Cent on encara no hi ha obres, i que espera delitós poder formar part també de la superilla. “Home, imagina’t tu un passeig des de la Meridiana fins a la plaça Espanya”, proclama.
Alerta, especuladors
Una de les preocupacions que s’estenem al llarg de la superilla és l’evolució que tindrà el mercat immobiliari per la revaloració de l’espai, tant en l’habitatge com en el comerç. La Maria Carmen, d’una floristeria de Consell de Cent (468), alerta sobre com anirà el lloguer. També preocupa que floreixin els establiments de restauració. Per evitar aquest últim punt l’Ajuntament ha aprovat el pla d’usos de l’Eixample, que hauria de limitar bars i restaurants i botigues d’alimentació.
Atemptat a “un monument urbanístic del segle XX”
L’urbanista Solà de Morales va definir el districte de l’Eixample com un “dels monuments urbanístics més importants de l’Espanya del segle XX”. Aquesta frase es recull en el text de la querella presentada contra Ada Colau i Janet Sanz per la tramitació de la superilla i que exemplifica el rebuig que ha generat el projecte en una part de la ciutadania. La querella la signen el que va ser arquitecte en cap de Barcelona, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas. És la mateixa que ja s’havia presentat, en forma de denúncia, davant la fiscalia i que va ser arxivada pel fiscal de medi ambient, Antoni Pelegrín. Els signants del text acusen les responsables municipals de “frau de llei” per tramitar la gran reforma de l’Eixample a través de “quatre projectes d’obra” sense haver dut a terme una reforma del PGM, tramitació més carregosa i complicada i que, al seu entendre, és el que s’ajustava al cas. Els querellants alerten del “canvi radical en la mobilitat” que s’introdueix “sense estudis previs”.
