Habitatge cooperatiu, en alça
Les cooperatives cedeixen l’ús de l’immoble als socis, que aporten capital i un lloguer
La propietat és col·lectiva i tenen dret a viure-hi tota la vida
Els veïns decideixen els projectes, els espais i els serveis comuns
Sostre Cívic té més de 1.100 socis arreu i gestiona 26 projectes
El parc públic d’habitatge és insuficient. A Catalunya hi ha entitats que busquen alternatives per garantir el dret a tenir un sostre digne buscant altres models com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Sostre Cívic és l’entitat pionera i de referència en aquest model de tinença alternatiu a la compra
i al lloguer que el 2004 va impulsar el primer projecte per rehabilitar un edifici abandonat que li va cedir l’Ajuntament de Barcelona, al carrer Princesa.
Actualment, Sostre Cívic disposa de més de 1.100 socis i sòcies arreu del territori, i gestiona 26 projectes, una desena en convivència amb més de 120 habitatges. En el context de crisi econòmica, les dificultats per accedir a l’habitatge s’han agreujat
i s’ha notat un interès en aquests projectes cooperatius. “És un model més assequible, tot i que exigeix una inversió, perquè es demanen unes hipoteques col·lectives, i unes quotes de lloguer que són més estables i que són de per vida”, assenyala des de Sostre Cívic José Téllez, que manté que tenen molta més demanda que no pas oferta en el cas d’aquests immobles que són de propietat de la cooperativa perquè els socis hi tinguin dret d’ús per un llarg període de temps. La propietat és col·lectiva i en cap cas és possible transformar el model per obtenir habitatges de propietat. Les persones que en són sòcies poden marxar
i se’ls retorna l’aportació del capital inicial respecte al total de la inversió. De la mateixa manera, els que opten per quedar-s’hi tenen dret a viure-hi de manera indefinida.
L’habitatge cooperatiu, més enllà d’un model assequible, impulsa un “empoderament” col·lectiu perquè siguin els socis els que participin en el procés i autogestionin el projecte de l’habitatge on han de viure en comunitat.
El cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús es recull en la llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya. En clau legal, però, s’està demanant que es blindi aquest model perquè els habitatges no acabin al mercat lliure si es donés el cas que la cooperativa es dissolgués i els socis volguessin vendre. Des de les entitats reclamen una regulació específica per facilitar la col·laboració publicocooperativa i impulsar el nombre de projectes cooperatius que es duen a terme amb el suport de l’administració. En cas dels solars públics cedits amb dret de superfície, el període és generalment de 75 anys. L’Ajuntament de Barcelona va signar el 2021 el conveni Esal amb diverses entitats per cedir solars i edificis
a rehabilitar per facilitar l’habitatge digne. L’acord fixat cedia d’entrada quinze solars, en alguns dels quals s’han construït habitatges cooperatius de cessió d’ús i edificis per rehabilitar fins a 419 pisos, amb el compromís d’arribar al miler. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge.
Socis actius
“La gent que s’interessa per l’habitatge cooperatiu no ho fa només perquè és més assequible. Són conscients que són projectes per viure en comunitat i que els contractes es fan per a tota la vida”, explica des de Sostre Cívic José Téllez, que assenyala “els vincles” que s’estableixen mentre es consolida el projecte, en què els socis participen en la definició dels espais i dels serveis comuns que volen compartir. Els projectes que s’estan impulsant, que gairebé s’acosten a la trentena, promouen instal·lacions centralitzades d’aigua i llum, signant un contracte únic amb els proveïdors, amb el doble objectiu d’abaratir preus i ser més sostenibles. Téllez explica que en els nous edificis els socis estan plantejant projectes de mobilitat compartida, amb aparcaments amb cotxes elèctrics compartits. “No es vol anar cadascú a la seva, sinó buscar un benefici comú”, conclou, posant com a exemple els habitatges de La Balma al Poblenou, on els infants corren i juguen als espais comuns.
Els espais sènior
Entre la població de més de 50 anys, els projectes de cohabitatge es plantegen per tenir una vellesa activa i conviure en comunitat. Els socis formen una cooperativa en què perfilen i contracten des dels serveis de cures a la vellesa fins a la infermeria, activitats, transport sanitari i
servei de menjador. N’hi ha que ja funcionen com si fossin residències gestionades per ells mateixos i d’altres que estan en procés de constituir-se, com el projecte de Can 70 a Barcelona, que integra una vintena de dones entre els 55 i els 70 anys. El treball col·lectiu que van començar el 2015 confien que sigui aviat una realitat com a primer habitatge sènior de la ciutat.
Comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat
Sostre Cívic desenvoluparà 80 habitatges cooperatius sobre territori municipal al barri de Sant Andreu. El futur edifici serà pioner a incorporar la primera comunitat inclusiva amb persones amb discapacitat intel·lectual. L’acord amb el grup cooperatiu TEB permetrà fer l’acompanyament de les 25 persones que viuran al mateix edifici. “Volem un model d’habitatge cooperatiu inclusiu i transformador que trenqui els estigmes de les persones amb discapacitat”, assenyalen des de les dues entitats. La construcció dels habitatges està prevista per al 2024 i que sigui una realitat el 2026. Per participar en el projecte, caldrà ser soci de Sostre Cívic, estar empadronat a Barcelona i estar inscrit en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Tot i que la campanya d’inscripcions no s’obrirà fins a la tardor del 2023, s’ha creat una comissió de participació del projecte per tal de definir-ne les característiques.
