Reivindicar el país, recuperar l’orgull

“El problema que tenim és que hi ha catalans que han acceptat el discurs victimista, que és el que volen els que ens voldrien vençuts per fer-nos desaparèixer com a nació. Catalunya és un país d’èxit que ha tirat endavant sempre amb tot i avui té una economia consolidada i molt important, molt potent, malgrat tenir un estat en contra. No podem anar amb el cap cot, s’ha d’acabar el menysteniment. Catalunya no està en decadència, ens ho hem de creure i hem d’anar amb el cap ben alt, reivindicar-nos i recuperar l’orgull”, diu l’enginyer i promotor cultural Joan Amorós, president de Ferrmed i de la Fundació Occitano-Catalana (FOC), entitat, aquesta darrera, que, amb la Universitat Catalana d’Estiu, UCE, ha organitzat recentment a Montserrat el Seminari sobre els valors de la societat catalana d’avui.

En aquest seminari, que van presidir l’abat de Montserrat, Manel Gasch, i l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar, un grup de persones i personalitats de la societat civil –entre les quals hi havia el claretià Pere Codina, els rectors de la UB i la UPF Joan Guàrdia i Oriol Amat, l’advocat Josep Cruanyes, l’escriptor Vicenç Villatoro, els professors Xavier Ibáñez i Maria Josep Picó i l’historiador Jaume Sobrequés– van analitzar qüestions tan àmplies com la societat, l’espiritualitat, la feina i el lleure, l’ensenyament i la sostenibilitat d’avui a Catalunya (i també als Països Catalans). L’organització del seminari se sustentava en una idea: que Catalunya, “un país obert al món i permeable en tots els aspectes (demogràfic, de pensament, de comunicació, tecnològic, socioeconòmic i cultural en general), ha de fer una reflexió profunda sobre els seus valors socioculturals, fruit d’aquesta pluralitat d’aportacions de gent vinguda d’arreu del món”. I per què ara? Doncs els convocants –la Fundació Occitano-Catalana i la Universitat Catalana d’Estiu– creuen que avui, entre altres coses, “la debilitat demogràfica de la base secular, d’una banda, i la reculada en general de molts valors socioculturals que la distingien, així com els efectes imparables de la globalització, compliquen la construcció de l’edifici comú que tots hem de fer”.

“Si la soca es va afeblint, és molt més difícil incorporar-hi ara tota la gent que ha arribat en la darrera onada migratòria, i la realitat quan es diu que el català no es parla és certa: perquè no hi ha catalans per parlar-lo”, diu Joan Amorós, president de la FOC, que recorda: “Som un país acollidor i hem d’estudiar com ho hem de fer perquè tothom s’incorpori a aquest projecte comú i engrescador que és Catalunya.” “Aquest és el repte i la clau de tot”, manté, i lamenta la cantarella de molts que “diuen que el català no té prestigi o que s’ha de fer taula rasa amb el passat. Però què vol dir, tot això? Ni de bon tros!”, diu amb contundència. Confirma: “Catalunya és un país que funciona. L’estudi que estem fent a Ferrmed demostra que Barcelona-Tarragona és el tercer hub logístic industrial d’Europa, també que nosaltres estem integrats a la xarxa europea més important de transports”, i assenyala: “El principal problema que tenim té a veure amb els valors.”

“L’esperit de treballar, d’emprendre, de crear, de tirar endavant i fer la feina ben feta de Catalunya és indiscutible malgrat les enormes dificultats que sempre ens han posat. Ens hem superat constantment al llarg de la història. Això ara sembla que està en qüestió, però per motius irreals, perquè la veritat és que estem en una situació envejable; la gent de tot el món vol venir a casa nostra!”, manté.

“El debat ara és oportú, perquè és un moment clau, no només per al nostre país, sinó per a tot el món occidental, que afronta dificultats importants per mantenir el sistema democràtic i estem en un moment d’individualització de la societat que provoca que els col·lectius s’afebleixin”, puntualitza el catedràtic d’història de la UB Jordi Casassas, rector de l’UCE i expresident de l’Ateneu Barcelonès.

Casasses explica que va ser en aquest seminari que va sorgir la proposta de fer una campanya de país que es dirà La Catalunya que volem. Aquesta campanya vol recuperar l’autoestima dels Països Catalans, reivindicar i recuperar la llengua, tan malmesa, i debatre la nació des de tots els punts de vista que calgui, però amb l’objectiu d’agafar embranzida i recuperar l’orgull i el dinamisme”, que amb el creixement de partits polítics anticatalanistes i la judicialització i la repressió pel procés i l’1 d’octubre han deixat un país aixafat, com si li hagués passat una màquina piconadora per sobre. “Quan s’ha radicalitzat la situació al país, s’ha produït una agressió estatal en tota regla per mitjans legals, extralegals i il·legals de tot tipus. Però si a partir del 39 vam aguantar, ens vam recuperar i vam renéixer, també en la situació actual ho podem tornar a fer. El que no es pot fer és deixar les coses al seu aire; s’han d’estructurar bé, s’han de repensar. Aquest seminari de valors el que posa en evidència és un fet que ja sabíem: que de tant en tant les societats es repensen, i aquesta campanya és una proposta per repensar-nos”, manté el rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Casasses, que matisa: “Aquest repensar-se integra no només les estratègies econòmiques, sinó també aquest intangible que són els valors. I aquests valors no són una construcció que ens fem ara i aquí, sinó que són el reflex de la societat, el reflex de la vivència de la societat, del col·lectiu que posa a la superfície uns aspectes de relació que serveixen i uns altres que potser havien servit i que ja no tenen vigència ni força en aquest món actual, per això cal pensar-los per a un futur proper.” Aquest va ser l’objectiu del seminari i és el de la campanya: repensar, reactualitzar i revisar. “Ens hem de rearmar”, clama Amorós.

Un dels ponents en el seminari que es va fer a Montserrat, l’escriptor Vicenç Villatoro, va recordar, citant Joan Triadú, que “el segle XX és el segle d’or de la cultura catalana” i que ha estat durant el segle XX que Catalunya “ha aconseguit mantenir la identitat i la cohesió social en un període de fortíssim creixement demogràfic, fomentat no pas en la natalitat, sinó en una immigració excepcionalment alta”. Villatoro va dir que l’èxit del segle XX el va vertebrar “l’acció del catalanisme” i es va produir gràcies a l’adopció per part del catalanisme d’uns valors i uns principis enormement eficaços: la confiança en la iniciativa social, l’organització espontània de la societat mateixa en associacions i entitats, el vincle entre el catalanisme i la modernitat (la democràcia, l’europeisme, la cultura urbana), la voluntat social, l’ascensor social flexible i un model identitari obert i inclusiu, en què l’assumpció de la llengua, la cultura i la voluntat de pertinença és més important que l’origen geogràfic o familiar”. I es pregunta ara, ell i els organitzadors del seminari: “Aquests valors que han funcionat durant dècades, es mantenen vius o han estat substituïts per uns altres?” I és aquest el quid de la qüestió i del debat que es vol obrir amb La Catalunya que volem.