Urbanisme
Arquitectura per foragitar els sensellar
L’arquitectura hostil o defensiva està pensada per evitar usos indeguts dels espais urbans
Al llarg dels anys s’ha fet evident que la major part de les actuacions són per evitar que persones sense llar puguin ocupar els espais
Arrels Fundació demana consultar amb les entitats abans d’instal·lar-ho
-
Les noves portes del Liceu, de Jaume Plensa, tanquen les voltes on solien dormis rodamons. C.R.. -
Exemples d’arquitectura hostil o defensiva recollits per Arrels Fundació. A dalt, un banc a Urquinaona; al centre, un caixer al carrer Muntaner; a baix, un sensellar dorm malgrat els pilons instal·lats per evitar que ho faci Joan Lemus. -
Exemples d’arquitectura hostil o defensiva recollits per Arrels Fundació. A dalt, un banc a Urquinaona; al centre, un caixer al carrer Muntaner; a baix, un sensellar dorm malgrat els pilons instal·lats per evitar que ho faci Joan Lemus. -
Exemples d’arquitectura hostil o defensiva recollits per Arrels Fundació. A dalt, un banc a Urquinaona; al centre, un caixer al carrer Muntaner; a baix, un sensellar dorm malgrat els pilons instal·lats per evitar que ho faci Les portes del Liceu, dissenyades per Jaume Plensa, eviten que persones sense llar s’instal·lin a les voltes a la nit Joan Lemus.
Al sensellar, les barreres li fan créixer la sensació que la societat el rebutja
Arrels Fundació ha detectat 334 elements hostils a Barcelona i l’Hospitalet
La crua realitat de les persones sense llar és palesa als carrers de Barcelona i cada vegada es fa més evident. Portals, entrades o racons amb una mica de llar són aprofitats pels rodamons per descansar-hi durant la nit o també durant el dia. En molts casos la presència acaba sent permanent i sol provocar les queixes de veïns o de comerços que els tenen a prop.
Ja fa temps que particulars i negocis han optat per instal·lar objectes, pilons, punxes o grans reixes per evitar que algú hi passi la nit o s’hi instal·li. És el que es coneix com a arquitectura hostil, una tendència urbanística que també rep el malnom de “defensiva”. En el seu origen, aquest tipus d’arquitectura estava pensada per impedir usos incívics de places, bancs o altres punts de l’escenari urbà, però la seva funció principal és ara evitar o dificultar la presència o estada de persones sense llar.
El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, lamenta que en una gran part dels casos en què s’instal·la algun impediment físic la motivació sigui, sobretot, estètica: “No hi ha gaires ocasions en què les queixes siguin motivades per molèsties de tipus violent o per altres consideracions. Normalment, la persona que entra a casa, al garatge o va al caixer se sol molestar per l’aparença d’aquestes persones i per la seva presència”, explica Busquets.
L’ordenança de civisme de Barcelona prohibeix utilitzar els bancs i els seients públics per a usos diferents dels usos a què estan destinats. Aquestes normes, sumades a la presència d’obstacles en llocs on es podria passar la nit, incrementen l’estrès i l’ansietat de les persones sense llar. Aquestes barreres augmenten la sensació que la societat les rebutja i les obliguen a haver de trobar altres racons. El representant d’Arrels Fundació demana a particulars o comerços que, abans de denunciar la presència d’un sensellar, o d’optar per fer-lo fora impedint-li instal·lar-se a la zona, s’entri en contacte amb la fundació o amb altres entitats especialitzades en l’atenció a les persones sense llar: “Es pot arribar a un acord amb aquella persona perquè marxi i intentar arreglar la seva situació.” Segons adverteix Busquets, optar per expulsar-la només fa que enviar el problema al veí del cantó, que segurament acabarà instal·lant algun altre objecte per impedir la presència d’aquella persona i no s’haurà atacat el problema real, que és el fet de poder ajudar el qui ho necessita. “Abans d’escollir l’opció de fer-lo fora, és bo recordar que ningú és al carrer voluntàriament i que hi ha gent que treballa per ajudar-los. Es pot intentar facilitar una solució”, conclou Busquets.
La fundació proposa, doncs, apostar per la mediació. “Parlar amb la persona, no jutjar-la, preguntar-li què necessita, pactar relacions de convivència, contactar amb les organitzacions i serveis municipals d’atenció, o orientar-la cap als recursos que pot utilitzar”, explica Busquets. Recomana també no esperar a l’hivern perquè viure al carrer és dur durant tot l’any i cal preveure les situacions d’emergència.
D’altra banda, la fundació demana a la ciutadania sensibilitzar-se per trencar prejudicis i entendre que les persones no dormen en bancs i portals perquè volen sinó perquè els seus vincles s’han trencat i no tenen cap lloc on anar. A més, convida a visibilitzar exemples de l’entorn fent servir l’etiqueta #FemCiutatsInclusives a les xarxes socials o publicant la fotografia i ubicació concreta en un mapa col·laboratiu que es pot trobar a la seva pàgina web.
Mapa de punts hostils
Aquest mapa es va presentar el mes passat per visibilitzar la proliferació d’elements que pertanyen a aquest tipus d’arquitectura. Organitzat per Arrels, en el recompte de casos en què s’ha foragitat una persona sense llar impossibilitant que es pugui quedar al lloc on descansava a la nit o s’instal·lava durant el dia, es van detectar 334 elements arquitectònics a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que dificulten la vida al carrer de les persones sense llar. L’acció es va dur a terme entre el 6 i el 19 de febrer gràcies al suport de 500 estudiants que van localitzar i fotografiar aquestes barreres per visibilitzar-les en un mapa digital. El mapa continua obert per a tothom que hi vulgui contribuir. Els nois i noies participants, d’entre 14 i 25 anys, provinents de 14 centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, es van encarregar de recórrer les zones on estan situats els seus instituts després d’un treball previ a l’aula. Això va permetre a Arrels Fundació pentinar gran part de Barcelona, i arribar a zones noves com els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó o Sant Andreu, així com als barris d’Hostafrancs i la Vila de Gràcia. I també els ha permès arribar, per primera vegada, als barris Centre i Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat.
Portals blindats amb reixes, boles de formigó a l’entrada per a vianants dels pàrquings, esglaons amb punxes a l’aparador dels comerços, o bancs individuals en places i carrers, són alguns exemples del que es van anar trobant els alumnes.
Els elements localitzats es poden consultar en aquest mapa digital que Arrels va crear el 2018 i en què ja hi havia alguns exemples. En total, el mapa mostra actualment 540 punts en diferents ciutats catalanes. Qualsevol persona pot identificar un element hostil al seu poble o ciutat, fer-li una foto i publicar-la, geolocalitzant el punt concret al mapa col·laboratiu. L’acció també ha estat oberta a la ciutadania, que ha pogut col·laborar-hi fotografiant els elements hostils presents als seus barris. Des d’Arrels es convida a continuar ampliant el mapa digital per visibilitzar una pràctica creixent.
Visibilitzar i sensibilitzar
Amb la creació del mapa, Arrels Fundació intenta, d’una banda, tenir un recompte dels llocs on fins ara trobaven algú a qui atenien, i de l’altra, visibilitzar amb números la tendència creixent a utilitzar aquests tipus d’element dissuasius per a les persones sense llar.
Davant aquesta realitat, la fundació apel·la a la implicació de la ciutadania per visibilitzar al màxim aquesta realitat i reclamar solucions a les administracions. En aquest sentit, esmenten la possibilitat d’oferir lloguers a preus assequibles a entitats socials, sensibilitzar l’entorn i col·laborar per fer possible que ningú dormi al carrer (#ningúdormintalcarrer). L’entitat reclama l’accés a un habitatge digne i estable amb suport social perquè les persones que dormen al carrer puguin recuperar els seus drets. Mentre s’avança en aquest sentit, proposen obrir espais petits, segurs i acollidors per tota la ciutat perquè ningú hagi de dormir al carrer.
Durant l’any 2022, la fundació va atendre un total de 3.062 persones sense llar a la ciutat de Barcelona, una xifra que representa un 22% més que l’any anterior. Segons les dades provisionals de l’entitat, el 87% de les persones ateses eren homes i el 13% dones. La xifra es refereix a totes les persones sense llar que durant l’any passat van ser ateses per la fundació, en visites fetes directament al carrer, en atenció al centre obert on solen anar a demanar orientació, quan han fet ús dels serveis bàsics o bé perquè viuen en algun dels allotjaments que gestiona l’entitat. El 45% de les persones ateses es posaven en contacte amb l’entitat per primer cop.
En total, la fundació va visitar 955 persones al carrer. Al centre obert hi van passar 2.400 persones que necessitaven un lloc per resguardar-se durant el dia, fer ús de serveis bàsics o bé rebre assessorament. Aquesta xifra representa un 29% més de persones que durant l’any anterior.
588 persones van fer ús del servei de dutxa, 995 persones van utilitzar el rober i 484 han pogut guardar de manera estable a la consigna les seves pertinences i documentació. Una consigna que és l’única gratuïta que existeix a tot Barcelona. 1.177 persones han demanat orientació i assessorament sobre els recursos que existeixen a Barcelona per a persones sense llar. Finalment, es va poder garantir allotjament estable, sobretot en pisos, a un total de 268 persones.
