Els catalans, els que més sou destinen a pagar el lloguer

Catalunya és el territori de l’Estat on els ciutadans han de destinar més diners del seu salari a pagar el lloguer del seu habitatge. Segons un estudi basat en les dades dels sous mitjans de les ofertes d’ocupació d’Infojobs i dels preus del portal immobiliari Fotocasa, el percentatge mitjà del salari brut que els catalans destinen al lloguer és del 58%, quatre punts més dels que hi havien d’esmerçar el 2021. El percentatge, el mateix que el de les Balears, és el més alt de tot l’Estat, on la mitjana de l’esforç salarial per cobrir l’arrendament de la llar és del 43%, tres punts més que fa dos anys.

Per demarcacions, l’estudi d’Infojobs i Fotocasa revela que Barcelona també lidera el rànquing estatal. Concretament, el percentatge mitjà que abona un barceloní pel lloguer d’un habitatge de 80 metres quadrats és del 62% del seu salari. A certa distància hi ha el que els costa als habitants de Girona, amb un 46% del sou, i més enllà, als de Tarragona (37%) i de Lleida (31%).

L’any passat, el preu del lloguer a Catalunya es va tancar amb un increment anual del 6,1%, de manera que al desembre el metre quadrat es pagava de mitjana a 14,92 euros. La conclusió que cal gastar el 58% dels ingressos sorgeix d’encreuar la dada amb el fet que el salari brut mitjà dels catalans es va quedar en 24.590 euros anuals (2.049 al mes si es divideix en 12 pagaments). María Matos, directora d’estudis i portaveu de Fotocasa, admet que els salaris no estan creixent al mateix ritme que el preu de l’habitatge, que al seu torn està al seu màxim històric, pels increments més intensos dels últims 17 anys. “Aquest esforç salarial –sentencia– queda molt per sobre del que recomanen els organismes de control europeus, que estableixen que no s’hauria de destinar més del 30% dels ingressos al pagament de l’habitatge.” Mònica Pérez, directora d’estudis d’Infojobs, hi afegeix que la mitjana salarial de les seves ofertes el 2022 va retrocedir un 0,7% respecte a l’any anterior. Això representa una pèrdua total del 5,9% del poder adquisitiu, atès que a Catalunya la inflació va tancar l’exercici en un 5,2%.