Societat

YASSSIN BOUDIBENT

SOMMELIER

“El vi és un gran sinònim de llibertat”

No volia que ningú em digués més quin vi havia o no havia de servir i vaig obrir el meu establiment

Yassin Boudibent va decidir perseguir el somni de ser sommelier. I ho va fer amb la voluntat d’aquells que no es rendeixen. Nascut al Marroc i, en conseqüència, originari d’un país musulmà, no va parar fins a aconseguir-ho, nedant contra corrent.

Què és un bon vi, per a vostè?
Definir un bon vi? És difícil. Cadascú experimentarà una cosa diferent. Però si és bo, t’emocionarà. Cada vi té, a més, una història. I això sempre m’emociona. Per això quan explico un vi a un client sempre miro que la persona també s’emocioni. El bon vi emociona i és sinònim de llibertat.
Anem una mica enrere... Vostè és del Marroc. Què el va portar a venir a Catalunya?
No en sabia res, de Catalunya! Ningú m’havia parlat que existia i que s’hi parlava un altre idioma, que és meravellós. Jo vaig venir a Europa. El meu país fa vint anys no era com és ara. A la universitat no em podia pagar ni la residència.
Calia marxar, doncs.
Sí. Amb un dels meus germans vàrem decidir venir a Europa. I sí, vaig arribar sense papers, i no em fa cap vergonya dir-ho! Palamós va ser el lloc escollit. Hi vivia la meva tieta. Però el seu marit no ens va acollir com esperàvem; de fet, ens va convidar a marxar. Les coses no van sortir com pensava familiarment. Va ser un xoc emocional. Aquest i, també, descobrir la gran mentida que és Europa.
La primera feina?
Deu dies després d’arribar em vaig presentar al restaurant La Gamba amb les úniques paraules que sabia dir: “Chico busca trabajo.” Sempre estaré agraït als responsables del restaurant, la Montserrat Sarrinat i el seu home, Josep Maria Cuadrat. Vaig entrar a la cuina a fregar plats. És un treball com un altre, no?
Un punt d’inflexió?
Sempre penso que hi ha moments que passen per alguna cosa. Un senyor estava buscant el servei. Era francès. Li vaig indicar on era amb el meu francès, que és molt bo. La senyora Montserrat em va sentir i va cridar el seu home, el senyor Josep. Vàrem començar a parlar en francès. Ell el parlava molt bé. De cop em va donar 5.000 pessetes i em va dir que anés a comprar uns pantalons negres, unes sabates i una camisa blanca. Aquell mateix divendres ell em posava la meva primera corbata i jo entrava de cambrer de sala i m’incorporava a un equip que anava fluixet de francès.
Ja ens acostem al vi.
I tornem a allò que dèiem, que les coses passen per alguna cosa. Un dels fills, que era sommelier, em va posar d’ajudant seu. Entrar al celler i veure les ampolles va ser meravellós! Tenia una gran curiositat pel vi. Quin era el procés? Com es feia? Per què il·lusiona la gent? Per què els brillaven els ulls? Passava hores estudiant els vins. No volia fallar a cap client, i tot això amb les limitacions de l’idioma. Lògicament, vaig estudiar català i també informàtica, ja veu! Però el vi era la meva passió. En Josep Maria va marxar per emprendre altres aventures i em vaig quedar un temps com a responsable fins que arribés un nou sommelier.
El pas següent...?
Amb els estalvis que tenia vaig voltar per l’Empordà, visitant cellers, treballant en la verema. Ho volia saber tot. No tenia cotxe, em movia amb bus. Però no aconseguia entrar a fer un màster de sommelier a la UdG, sap? Sergi Bonet, que n’era el rector, era un client i li vaig plantejar el meu problema. Al cap d’una setmana em van trucar de la UdG per dir-me que tenia plaça! Sap què va fer?
L’hi va facilitar, suposo.
Va fer que hi hagués una plaça més! Després em va dir que una plaça no podia de cap de les maneres ser un obstacle perquè una persona no estudiés.
Una sorpresa per als professors...?
Tenir un alumne marroquí d’un país musulmà? I tant. Un dels companys em va preguntar si els meus pares eren adoptius. Jo els responia amb orgull que els meus pares eren del Marroc i que la meva mare era molt religiosa. Li confesso que em plantejava si eren preguntes normals. Un professor em va recomanar que escopís el vi. Li vaig dir que ens trobàvem dins una universitat i aquest lloc era per tenir obertura mental!
Prejudicis?
Totalment! Una de les coses de què no n’estic gens orgullós és que he presentat currículums dient que soc francès. Que és cert, tinc la doble nacionalitat. Per què no podia posar el Marroc? Això m’emprenyava. Jo era més obert que molts europeus!
L’ovella negra?
Una mica, fins i tot per als meus! Un cop vaig tenir els papers, haver treballat a La Gamba m’obria portes a altres restaurants bons. Vins i Licors Jordi Grau també va confiar en mi, vaig treballar-hi de sommelier un any.
I ara?
El vi és llibertat! No volia que ningú em digués quin vi havia o no havia de servir. Uns mesos abans de la pandèmia vaig obrir el meu establiment! Vull que la gent descobreixi i estimi el vi!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Supercomputació i Intel·ligència Artificial aplicades per atendre les malalties rares

Barcelona

La sequera actual, la més greu a l’est de Catalunya en 200 anys

barcelona
Badalona

Els administradors de finques podran alertar el govern de Badalona de noves ocupacions

Badalona
Patrimoni

Comença l’excavació d’una fàbrica tèxtil del XIX sota l’Abaceria de Gràcia

Barcelona

Una llum “màgica” a la nova atracció de caiguda lliure al Tibidabo

Barcelona
Urbanisme

Eliminen quatre aparcaments per a autocars turístics a la Sagrada Família

Barcelona

Territori recupera el túnel d’Horta ferroviari del Vallès a Barcelona

CERDANYOLA
Societat

Crítiques a l’AMB pel traspàs del subministrament d’aigua de Ripollet i Molins de Rei

Ripollet
BANYOLES

El despatx SOM Open Energy dissenyarà la rehabilitació de Can Tarradas

BANYOLES