SOCIETAT
Lluís Llongueras, el perruquer que es considerava un artista
Mor als 87 anys l’empresari català que va revolucionar el sector als anys cinquanta i seixanta, que es va fer amic i va col·laborar amb Dalí i que va ser un comunicador innat
Lluís Llongueras Batlle (Esparreguera, 1936) va morir de càncer ahir als 87 anys. Ha estat el perruquer català i l’empresari d’aquest sector més influent i mediàtic dels últims cinquanta anys, però la seva faceta artística anava molt més enllà, ja que també va cultivar l’escultura, la fotografia, l’escriptura i la pintura. Una de les seves obres més conegudes és la col·laboració amb Salvador Dalí, l’home que més va influir en la seva pròpia trajectòria, en la creació d’una perruca gegant per al Teatre-Museu Dalí de Figueres, on continua exposada. Entre els seus múltiples reconeixements hi ha la Creu de Sant Jordi del 2000 i la Medalla al Treball President Macià del 2008.
Llongueras es va iniciar en el món de la perruqueria als 14 anys fent d’aprenent a la prestigiosa perruqueria Can Dalmau. “El primer any –recordava ell mateix– no vaig tocar ni un cabell. Només escombrava i portava els cafès, però l’amo em va ensenyar els secrets més importants.” El 1958 va obrir la seva primera perruqueria a Barcelona. Va acabar tenint la seva pròpia cadena de salons i productes propis amb 120 locals a tot el món. Una altra de les seves fites va ser trencar les barreres que separaven els homes de les dones en l’estètica dels cabells. Així, va obrir la primera perruqueria unisex a Catalunya el 1972.
El seu secret, segons explicaria més endavant, va ser introduir, ja en els anys cinquanta, talls molt pràctics i oferir serveis de maquillatge i manicura quan cap altra perruqueria ho feia. “Les dones volien anar arreglades en poc temps.” També va ser el primer perruquer que va publicar fotografies dels seus pentinats, a l’estil de com ho feien els grans creadors de París, per fer-ne promoció, un fet que el va enfrontar al gremi. El seu primer producte de gran èxit el va anomenar Plis Llongueras. Barrejava cinc parts de cervesa i dos de colònia, per donar-li bon olor, amb l’objectiu de marcar el cabell abans d’anar a l’assecador.
Les seves aparicions públiques, sobretot a la televisió, el van convertir en un personatge conegudíssim, ja que el seu estil de comunicar era inconfusible i imbatible davant de grans audiències. Va maldar sobretot perquè es reconeguessin els aspectes més creatius i artístics de la seva professió, que molts sectors veien com un ofici molt més simple. Entre els seus llibres destaca una biografia del seu bon amic Dalí: Tot Dalí (2003). Als 47 anys va estudiar escultura a l’Escola Massana de Barcelona. Considerava, segons va explicar ell mateix en una entrevista, que aquest era l’art de “volums, proporcions i formes més semblant al de la perruqueria.” De fet, va ser reconegut en aquesta faceta amb alguns premis internacionals i va fer diferents exhibicions.
Llongueras també va ser una de les grans estrelles de la premsa rosa en els anys d’esplendor d’aquest negoci. Així, es va permetre el luxe de pentinar, i fer-ne la difusió adequada, la reina Sofia, i Isabel Preysler, quan aquesta era tota una icona a l’Estat espanyol pel casament amb Julio Iglesias. A banda de tractar Salvador Dalí també va passar per les seves mans l’actriu Bianca Jagger, casada el 1971 amb Mick Jagger (Rolling Stones). També va impulsar franquícies d’instituts i acadèmies amb el seu nom i la seva pròpia marca de productes.
Amb els seus salons de perruqueria va crear un petit imperi, que va mirar de deixar com a herència als seus diferents fills, tot i que la relació no va acabar bé. El 2010 va ser acomiadat d’una part del negoci –ell mateix l’havia dividit– per la seva pròpia filla després d’un llarg conflicte legal, que el va deixar tocat personalment. “Els meus fills m’han demostrat que no m’estimen i sento que els he perdut, com abans vaig perdre la meva filla Cristina en un accident”, va lamentar el 2010 en una entrevista a Catalunya Ràdio. Llongueras es va casar dues vegades.
Mai va deixar l’oportunitat de mostrar el seu vessant més artístic i d’obrir nous camins en el seu ofici. Així, el 2012, després de la crisi familiar, va iniciar un nou projecte obrint la primera perruqueria “ecològica” a Barcelona en què tots els productes per tractar el cabell havien de ser biològics i basats en essències orgàniques, sense amoníac ni derivats artificials, una de les crítiques que es fan a les grans marques. n