Societat
L’últim tramvia
El Tramvia Blau, inaugurat l’any 1901 i que recorria l’avinguda Tibidabo, va deixar de funcionar l’any 2018
S’està redactant el projecte, però es descarta recuperar-lo a curt termini
Les primeres estimacions del que podria costar parlen d’uns 19 milions d’euros
El van inaugurar l’any 1901 i la seva principal funció era unir la part alta de Barcelona amb la muntanya del Tibidabo. Se’l coneixia com el Tramvia Blau, per l’estrident color blau de França que lluïen els vagons. El recorregut era de 1.276 metres, salvant un desnivell de 93 metres amb un pendent mitjà del 8%, i anava des de la plaça John F. Kennedy, al final de l’avinguda del Tibidabo, fins al peu del funicular, a la plaça del Doctor Andreu. El viatge recorria aquesta gran via on s’alineen construccions modernistes i noucentistes que, al final del carrer, donen pas a la muntanya del Tibidabo.
Precisament, va ser el creador del popular parc d’atraccions, Salvador Andreu, qui va impulsar el funcionament del tramvia, alhora que va activar la urbanització de l’avinguda Tibidabo, que començava a rebre les grans cases senyorials que ara la caracteritzen. La societat anònima El Tibidabo era la responsable d’explotar-lo, juntament amb el funicular que pujava a la muntanya, i que solia fer servir gran part de la burgesia barcelonina per acostar-se a la natura. Fa cinc anys, va deixar de funcionar.
Des del 1981, TMB n’és l’operador, per cessió de l’Ajuntament de Barcelona, i el va mantenir en funcionament des del 1985 fins al 28 de febrer del 2018, amb un altre parèntesi a principis dels anys noranta motivat per la construcció de la ronda de Dalt. L’última suspensió del servei va estar motivada per la necessitat d’abordar l’actualització a fons del sistema, més enllà del manteniment ordinari, abans que es degradessin les condicions de seguretat.
La història del Tramvia Blau no està exempta d’ensurts, ja que l’agost de l’any 2012 un vagó es va encastar en un camió i va causar 15 ferits lleus. Segons la investigació, el conductor, amb 13 anys d’experiència, i l’auxiliar van haver de prendre decisions en 80 segons, el temps que va passar des que, baixant del Tibidabo, el tramvia va lliscar descontrolat fins a la topada. Segons l’expedient, una estona abans s’havien vessat aigües residuals sobre els rails, fet que va fer que el tramvia perdés adherència. En lloc d’activar el llançament de sorra –com se sol fer, i havia fet l’anterior comboi–, el conductor va activar dos comandaments que van bloquejar els frens, i això va resultar pitjor. Arran de l’accident, es van fer diverses millores als combois, que van seguir funcionant. Va estar en actiu sis anys més, fins que es va acordar aturar-ne el funcionament.
Patrimoni i turisme
“El Tramvia Blau forma part d’un patrimoni que no s’hauria de deixar perdre.” Així s’expressa Daniel Pi, coordinador de l’oficina tècnica de la Plataforma pel Transport Públic (PTP), una de les entitats que ha insistit més en la necessitat de recuperar la circulació del vell tramvia.
Tot i que adverteix que la PTP se centra a promocionar l’ús i la facilitat del transport públic, Pi recorda que encara es conserven els vehicles d’origen i que recuperar-lo donaria idea de com funcionava el transport ara fa més d’un segle. “Si no existissin els vagons i no hi hagués les vies, no el reclamaríem. Però, ja que hi és, potser caldria replantejar-se si es pot tornar a posar en funcionament, donant-hi una funció patrimonial però també turística”, explica Pi.
A més de la funció de preservació d’un patrimoni urbà, des de la PTP defensen l’efectivitat de la línia: “La seva funció, abans de tancar-lo, era molt eficient, perquè sí que el feia servir com a mitjà de transport de barri molta gent de la zona que havia de pujar tota l’avinguda del Tibidabo.”
D’altra banda, Pi assenyala que recuperar el funcionament del tramvia permetria completar la línia més directa entre la plaça Catalunya i el Tibidabo: “Així, a l’ús estrictament museístic, de conservació i promoció del patrimoni, s’hi podria afegir una funció lúdica i també d’interès turístic.”
En aquest sentit, un estudi sobre el Tramvia Blau elaborat el febrer del 2019 apuntava que el Tramvia Blau podia veure’s com una oportunitat per al parc d’atraccions del Tibidabo i el parc de Collserola, ja que permet enllaçar ràpidament el centre de la ciutat, a través de la línia L7 de FGC, amb final a la plaça Kennedy, amb el parc d’atraccions i el parc de Collserola, mitjançant el funicular del Tibidabo, des de la plaça del Doctor Andreu. Des de la PTP es considera essencial plantejar-se la integració tarifària d’aquests tres modes de transport (competència de l’ATM), oferint un sol bitllet per a tot el trajecte.
El representant de la PTP recorda, d’altra banda, que l’antic traçat, que encara és perfectament visible, passa a prop del Cosmocaixa, un altre pol d’atracció turística, i sobretot ciutadana, ja que és visitat per escoles i residents de la ciutat, que podrien trobar un sistema més accessible per arribar-hi. Si es decidís apostar per aquesta funció, caldria crear una nova parada del tramvia que quedaria situada a la cruïlla de l’avinguda Tibidabo amb la ronda de Dalt o bé s’hauria d’optar per dissenyar una segona línia amb terminal a la plaça Central.
Un altre dels factors que fan difícil imaginar el retorn del tramvia és que el seu recorregut ara es pot fer amb tres línies d’autobús. En concret, des de la plaça de John F.Kennedy i fins a la falda de la muntanya, ja superada la ronda de Dalt, es pot optar per la línia de barri del 196 (Plaça Kennedy-Bellesguard), que puja i baixa tota l’avinguda Tibidabo, tal com feia el tramvia. Una altra opció molt semblant l’ofereix la línia V13 (Pla de Palau-Avinguda Tibidabo), que puja i també baixa l’avinguda. I també es pot utilitzar la línia V15 (Barceloneta-Avinguda Tibidabo), que recorre el carrer de baixada, mentre que la pujada la fa pel passeig de Sant Gervasi.
Preguntat pel fet que ja faci cinc anys que no hi ha hagut una resolució sobre la recuperació del tramvia, Pi considera que és un tema en què no s’ha actuat amb prou diligència: “Van ser molt ràpids a l’hora de tancar-lo, però, una vegada executada l’aturada, es veu que no saben ben bé què en volen fer. S’han publicat diversos estudis, però no s’ha arribat a cap decisió.”
El representant de la PTP reconeix que, a més del simple funcionament del tramvia, cal tenir en compte altres aspectes, com ara la seguretat dels vehicles i la possible necessitat de plantejar-se la remodelació de les vies: “Els vehicles més antics no es poden fer funcionar perquè no complirien el requisits de seguretat. Sí que hi ha complicacions a l’hora de recuperar-lo perquè, entre altres coses, potser s’haurien de canviar les vies, ja que hi ha algun tram en què aquestes envaeixen el carril contrari, pel que circulen cotxes. Cal una actuació global, i això ho alenteix més”, conclou Pi.
Projecte en redacció
El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a desencallar les decisions sobre el Tramvia Blau durant el tercer trimestre d’aquest any 2023, moment en què es preveu que es coneguin els projectes constructius que està elaborant l’empresa Meta Engineering, i poder treure així a licitació el projecte d’obres i, posteriorment, executar-lo. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet va recordar que l’endarreriment en una resolució sobre el vell tramvia es va deure al fet que els projectes constructius van quedar aturats quan la primera empresa adjudicatària “va fer fallida” i es van haver d’encarregar de nou a l’empresa que havia quedat en segona posició en el concurs, que va demanar una pròrroga en la seva presentació. Així, en base a aquestes previsions, és clar que la recuperació del tramvia no podrà arribar durant aquest mandat municipal.
A part dels diversos endarreriments administratius, el projecte presenta una gran complexitat, ja que, en un mateix encàrrec, s’inclouen tres aspectes que cal resoldre de manera detallada: “la reurbanització i el nou traçat ferroviari, la rehabilitació de la cotxera taller i l’actualització del material mòbil perquè pugui donar servei amb passatgers”, subratllen des de TMB.
Un cop fet el projecte constructiu, es podran anar definint els pressupostos de cada una de les fases i àmbits i fixar el calendari de les diferents contractacions. De moment, les primeres estimacions de finançament han passat dels primers 11 milions d’euros que s’havien calculat a uns 19 milions d’euros. Aquestes previsions inclourien, però, la renovació i actualització de les instal·lacions del Tramvia Blau, la reurbanització de l’avinguda del Tibidabo –amb la construcció d’un carril bici–, així com de les places John F. Kennedy i Doctor Andreu i el carrer de Bosch i Alsina, que connecta amb les cotxeres i el taller, que també es posaran al dia.
Es preveu, a més, que la reforma impliqui construir una nova plataforma ferroviària, però amb l’inici situat davant la porta dels jardins de la Tamarita, el canvi de totes les vies (més de 2.600 metres lineals), els aparells de les vies, les catenàries i els 139 pals de subjecció. L’obra també comportarà la restauració dels vehicles, amb l’excepció d’un cotxe històric del 1901, l’any en què es va posar en marxa el transport.
