Societat
El jutge envia a judici tres expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per malversació de fons
El titular del jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona ha acordat l'obertura de judici per als expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Albert Vilalta, Enric Roig i Antoni Herce pels presumptes delictes continuats de prevaricació i malversació.
El jutge Juan Emilio Vila inclou en la interlocutòria que ordena l'obertura de judici a 13 alts càrrecs més de FGC com a presumptes responsables civils de la malversació en aquesta empresa pública dependent de la Generalitat.
La decisió judicial es produeix un mes després que el fiscal demanés en les seves conclusions provisionals penes de 6 anys de presó per a Enric Roig i Antoni Herce, i de 4 anys i 10 mesos per al també expresident i exconseller Albert Vilalta, que van ocupar els seus càrrecs entre 1991 i 2000, durant els governs de CiU.
El fiscal sol·licita a més fins a 18 anys d'inhabilitació per als inculpats i demanda igualment que restitueixin a l'empresa, de forma conjunta i solidària, la quantitat de 2.757.341 euros, més de 458 milions de les antigues pessetes.
Segons que indica el fiscal al seu escrit d'acusació, els tres acusats "valent-se i abusant dels càrrecs" van decidir "augmentar injustificada i il·legalment les retribucions dineràries" que percebien ells i 13 directius més "a càrrec de l'explotació de l'empresa i, en definitiva, a costa dels fons públics que aquesta gestionava".
Per a això, segons el fiscal, van contractar un fons amb una asseguradora que tenia "la forma i aparença d'un fons complementari de les pensions de la Seguretat Social" amb la finalitat d'"intentar ocultar la veritable naturalesa del fons, que no era una altra que la retribució dinerària per la seva condició de treballadors de FGC".
El fiscal estima que aquesta intencionalitat queda confirmada amb les clàusules pactades per al fons i per la pròpia liquidació del mateix l'any 2000, quan tots els directius, a excepció de Vilalta, "van percebre de forma il·legal i improcedent quantitats milionàries en detriment del patrimoni i el compte deficitari de FGC".
Malgrat que el fiscal especificava que Albert Vilalta no va cobrar quantitat irregular alguna, assevera que "va participar en la ideació dels fets" i en la subscripció del contracte amb l'asseguradora Winterthur, sabedor "de la seva improcedència i il·legalitat", per la qual cosa li imputa els mateixos delictes que Roig i Herce, amb una lleu rebaixa en les penes per la presumpta malversació de fons públics.
Segons el fiscal, Enric Roig va cobrar un total de 178 milions de les antigues pessetes l'any 1999 en causar baixa a l'empresa, mentre Antoni Herce va percebre 46 milions de pessetes en el moment de la liquidació del fons, el 27 de juliol de 2000.
El fiscal també demanda en el seu escrit que els altres 13 directius restitueixin a FGC els 1.873.780 euros que van cobrar conjuntament, amb quantitats individuals que oscil·len entre els 457.124 i els 18.863 euros.
El jutge Juan Emilio Vila inclou en la interlocutòria que ordena l'obertura de judici a 13 alts càrrecs més de FGC com a presumptes responsables civils de la malversació en aquesta empresa pública dependent de la Generalitat.
La decisió judicial es produeix un mes després que el fiscal demanés en les seves conclusions provisionals penes de 6 anys de presó per a Enric Roig i Antoni Herce, i de 4 anys i 10 mesos per al també expresident i exconseller Albert Vilalta, que van ocupar els seus càrrecs entre 1991 i 2000, durant els governs de CiU.
El fiscal sol·licita a més fins a 18 anys d'inhabilitació per als inculpats i demanda igualment que restitueixin a l'empresa, de forma conjunta i solidària, la quantitat de 2.757.341 euros, més de 458 milions de les antigues pessetes.
Segons que indica el fiscal al seu escrit d'acusació, els tres acusats "valent-se i abusant dels càrrecs" van decidir "augmentar injustificada i il·legalment les retribucions dineràries" que percebien ells i 13 directius més "a càrrec de l'explotació de l'empresa i, en definitiva, a costa dels fons públics que aquesta gestionava".
Per a això, segons el fiscal, van contractar un fons amb una asseguradora que tenia "la forma i aparença d'un fons complementari de les pensions de la Seguretat Social" amb la finalitat d'"intentar ocultar la veritable naturalesa del fons, que no era una altra que la retribució dinerària per la seva condició de treballadors de FGC".
El fiscal estima que aquesta intencionalitat queda confirmada amb les clàusules pactades per al fons i per la pròpia liquidació del mateix l'any 2000, quan tots els directius, a excepció de Vilalta, "van percebre de forma il·legal i improcedent quantitats milionàries en detriment del patrimoni i el compte deficitari de FGC".
Malgrat que el fiscal especificava que Albert Vilalta no va cobrar quantitat irregular alguna, assevera que "va participar en la ideació dels fets" i en la subscripció del contracte amb l'asseguradora Winterthur, sabedor "de la seva improcedència i il·legalitat", per la qual cosa li imputa els mateixos delictes que Roig i Herce, amb una lleu rebaixa en les penes per la presumpta malversació de fons públics.
Segons el fiscal, Enric Roig va cobrar un total de 178 milions de les antigues pessetes l'any 1999 en causar baixa a l'empresa, mentre Antoni Herce va percebre 46 milions de pessetes en el moment de la liquidació del fons, el 27 de juliol de 2000.
El fiscal també demanda en el seu escrit que els altres 13 directius restitueixin a FGC els 1.873.780 euros que van cobrar conjuntament, amb quantitats individuals que oscil·len entre els 457.124 i els 18.863 euros.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
