Societat
Quan Girona va engolir tres pobles veïns
La resignació de fa 60 anys
Girona va multiplicar per quatre el seu terme amb l’annexió de Palau-sacosta, Santa Eugènia de Ter i Sant Daniel, el 30 de juny del 1963
L’advocat palauenc Ramon Congost i Horta va referir-se al “genocidi municipalista” de Girona
Joan Corney va néixer a Mas Palahí, a l’antic municipi de Palau-sacosta. Coneix la història del poble, que va ser annexionat per Girona el 30 de juny del 1963, ara fa seixanta anys. El mateix destí van viure Santa Eugènia de Ter i Sant Daniel. Corney tenia 18 anys quan Palau va perdre la seva autonomia i la proximitat amb les figures d’alcalde, secretari i administrativa. “El que recordo és un sentiment de resignació.”
Corney explica que la sala consistorial de Palau va tenir més d’una seu. Abans del 1936 era un edifici annex a la rectoria vella. Amb la Guerra Civil, l’església de Sant Miquel va ser destruïda i la seu municipal va passar per un local a l’actual carrer de la Rutlla, entre altres espais. A Santa Eugènia, per la seva banda, l’ajuntament era al col·legi groc (col·legi Santa Eugènia), que també era un centre escolar i la seu de la parròquia, entre altres serveis.
“Rememoració”
Palau no ha perdut les celebracions autòctones. La festa major és per Sant Miquel, el 29 de setembre, i al gener celebren Sant Antoni, la festa petita. “Girona no ha incorporat com a seves les festes dels barris”, exposa Corney, que va ser qui va llegir una moció de “rememoració i no pas de celebració” dels 50 anys de l’annexió. Va ser en nom dels tres pobles en el ple del 10 de juny del 2013.
A Quatre pobles en un segle (1862-1963). L’annexió a Girona dels municipis de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, editat per l’Ajuntament l’octubre del 2013 amb motiu de les Fires de Sant Narcís, l’autor, Manel Mesquita, parla de les ànsies de Girona per créixer des del segle XIX.
Abans de l’annexió, el 30 de juny del 1963, Girona era la capital de província de l’Estat amb el terme municipal més petit. Tenia 7,18 km², cosa que es va acabar quan va incorporar Palau-sacosta (6 km²), Santa Eugènia (1,25 km²) i, sobretot, Sant Daniel (14,67 km²). Va quadruplicar, doncs, la seva extensió i va passar a 29,1 km².
Els tres ajuntaments van voler rebatre els plans de l’Ajuntament, que presidia Pere Ordis. L’advocat Ramon Congost i Horta va fer l’escrit d’al·legacions de Palau-sacosta. Deia que era una població eminentment “rural” i que quedaria engolida per la ciutat. Explicava que allò era “un genocidi municipalista” i que només s’explicava pels aires de grandesa de la capital. A Palau, hi havia llavors “l’església parroquial, la casa rectoral i unes poques masies, ja que la major part estan disseminades per tot el terme de Palau” (Mesquita, p. 101).
Corney ha col·laborat molts anys amb l’associació de veïns de Palau-sacosta i va formar part de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau, nascuda el 1986. En un escrit de fa deu anys, recordava el juny del 1963 amb resignació, desorientació i com s’havia anat diluint la identitat palauenca. Es queixava de falta de difusió dels rajolers i les bòbiles del poble. Ho veia com una “oportunitat perduda” i que no se sabés que Palau havia tingut “fins a onze forns i bòbiles”, a la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat.
Amb motiu dels cinquanta anys de l’annexió, l’Ajuntament de Girona, amb Carles Puigdemont d’alcalde, es va comprometre a recuperar la memòria dels antics pobles. Així, cada 30 de juny, els domassos dels tres vells pobles s’exhibeixen a la façana de l’ajuntament, a la plaça del Vi, segons un decret signat per Puigdemont.
