Carrils bici que no serveixen
L’augment de vies per a bicicleta no proporciona una ciutat més pedalable
El RACC i Amics de la Bici coincideixen en les crítiques
Dues entitats tan diferents com el RACC i Amics de la Bici es posen d’acord a l’hora d’assenyalar que la xarxa de carrils bici de Barcelona continua sense ser adequada per a una gran ciutat. Tot i l’augment de vies per a bicicletes, la sensació de no disposar d’una xarxa contínua, on es pugui circular de manera segura, continua present en aquest col·lectiu.
El RACC ha fet públic aquests dies el 5è baròmetre RACC de la mobilitat ciclista a Barcelona i als seus accessos. Moltes de les conclusions a les quals arriba donen la raó a les reivindicacions que plataformes com Amics per la Bici fa temps que fan. Segons es desprèn de l’estudi, la xarxa pedalable s’incrementa cada any i ofereix nous recorreguts i connexions, però això no es tradueix en millores per als ciclistes, ja que una gran part dels usuaris dels carrils per a les bicicletes afirmen que no troben infraestructura específica en algun moment del trajecte. Així doncs, l’actual xarxa de carrils no té continuïtat. Ho confirma també el portaveu d’Amics de la Bici, Albert Garcia, a aquest diari: “Això, sovint, obliga els ciclistes a optar per circular per la vorera per no veure’s en perill. El disseny de la mobilitat encara posa traves a la circulació en dues rodes.” Així es corrobora també en el baròmetre: “Segons els ciclistes, no hi ha respecte per part d’altres usuaris dels carrils bici. El 93% dels usuaris es troben situacions on hi ha vehicles parats, aturats o circulant en l’espai reservat per a ells.” L’estudi recull aquesta realitat en xifres: “Tot i que els quilòmetres de la xarxa de carrils bici han augmentat un 22% respecte a l’any passat –actualment hi ha 332 km de carrils a la ciutat–, nou de cada deu ciclistes no troben xarxa pedalable contínua en tot el seu recorregut habitual.” El baròmetre del RACC també es fixa per primer cop en la fluïdesa d’alguns carrils bici en hora punta i identifica punts, com el carril muntanya de la Diagonal, en què es produeixen molts conflictes i hi passen 313 bicis per hora.
Carrils ‘low cost’
Davant aquestes evidències, Garcia remarca que en la construcció dels carrils hauria de ser més important la qualitat que la quantitat. “S’haurien d’haver creat primer els carrils bici i després destinar allò que quedava a carrils bus o per a cotxes”, assegura. Així, segons ell, s’han construït unes vies on la prioritat la continua tenint el cotxe, mentre que la bici queda en un segon pla i sempre s’ha d’adaptar a la circulació dels vehicles de motor.
Garcia qualifica les vies destinades a les bicicletes de carrils low cost: “La manca d’amplada dels carrils, el fet que s’han creat prenent espai a la calçada i la presència de contenidors i aparcaments de cotxes són algunes de les realitats que afecten la bona conducció en bicicleta: quan un conductor aparca i obre la porta que dona al carril, o quan un ciutadà creua la via ciclista per deixar escombraries al contenidor és un moment de perill. A més, hi ha risc en els girs quan els cotxes, per girar cap a un altre carrer, han de creuar el carril.” També el president del RACC, Josep Mateu, va alertar, en la presentació del baròmetre, d’aquesta problemàtica: “Un dels elements que amplifiquen la sensació de risc per als ciclistes és que hi ha molts vehicles aparcats o circulant pels carrils bici, com ara camions o furgonetes de càrrega o descàrrega o bé patinets.”
Seguretat i connexions
Les dues entitats coincideixen, finalment, en algunes de les recomanacions per buscar possibles solucions a les mancances actuals. Mentre que des d’Amics de la Bici s’insisteix que a la xarxa bàsica principal cal fer carrils bici segregats o un altre tipus d’espai específic, el RACC demana “impulsar una xarxa pedalable contínua i segura i crear un manual metropolità d’aquesta infraestructura”. En aquest sentit, es demana, des de les dues bandes, frenar la creació de nous carrils i fer una actuació més global, incloent-hi, reclamen, la molt necessària connectivitat amb l’àrea metropolitana, així com la facilitació del servei públic metropolità.
També hi ha acord a exigir la millora de la senyalització perquè sigui coherent i senzilla per facilitar l’entesa en passar d’un municipi a un altre.
Finalment, reclamen que es posin en marxa campanyes per educar la població sobre com circular, tant amb bici com amb cotxe, i d’altres que destaquin els avantatges de circular amb bicicleta (saludable, menys contaminant, ràpida, etc.) al conjunt de la població metropolitana.
El ciclista encara se sent vulnerable al seu carril
Sis de cada deu ciclistes (un 62%) se senten vulnerables quan circulen per Barcelona, una mica menys que el 2022, en què s’hi sentien el 65%. Els vehicles de mobilitat personal (VMP) són els que els creen més sensació d’inseguretat: el 77% dels ciclistes se senten insegurs amb els patinets. Igual que en l’estudi anterior, els camions, autobusos o furgonetes provoquen també molta inseguretat, mentre que el tramvia i els vianants són els que en generen menys.
Tot i això, l’índex d’accidentalitat greu és relativament baix; un 17% afirmen que han tingut un accident alguna vegada i un 32% un ensurt en l’últim any. Un 61% han tingut un accident amb implicacions de tercers, més que el 2022, en què aquest percentatge era del 46%.
Quan hi ha implicacions de tercers, la majoria d’accidents (26%) són amb vehicles de mobilitat personal com els patinets. I és que el nombre de bicis i patinets que circulen pels carrils bici observats s’ha incrementat un 15% respecte al 2022.
