societat
Mor Jaume Serrats, director de l’AVUI entre 1982 i 1986
El periodista és recordat com un dels primers impulsors de la modernització del diari
Jaume Serrats i Ollé, director del diari AVUI entre els anys 1982 i 1986, ha mort a Barcelona víctima d’un càncer contra el qual va lluitar els últims anys de la seva vida. Format en el dret però periodista de vocació i ofici, Serrats va arribar a l’antiga redacció de l’AVUI del carrer Consell de Cent substituint Jordi Maluquer i amb la voluntat d’introduir elements de modernització en el rotatiu.
Nascut a Barcelona el 1944 va exercir de professor de dret i de periodisme, primer formant els futurs lletrats a la facultat de la UB del campus de Pedralbes, entre 1967 i 1972, i posteriorment a a Bellaterra, a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, entre els anys 1983 i 1989.
El bateig en el periodisme el va tenir a la redacció del Correu Català i la primera responsabilitat de pes va ser com a director del Catalunya Exprés, diari molt ambiciós creat per l’empresari Sebastià Auger, el 1976, que va veure la llum amb una tirada de 90.000 exemplars.
Serrats Oller va dirigir aquell rotatiu des del seu llençament fins el 1979. Va ser un diari atrevit i valent i el mateix Serrats en parlava afirmant que “va ser una bona escola, un assaig de com fer un diari en base a la creativitat i la imaginació, donant la volt a totes les notícies”.
El 1980 Serrats ja no dirigi Catalunya Exprés sinó que va passar a ser el màxim responsable d’un altre rotatiu del grup Auger, el Mundo Diario. Hi va ser un any, només, i el 1982 es comprometia com a nou director de l’AVUI.
Se’l recorda com una persona molt treballadora que va introduir canvis a la redacció del diari que després van tenir continuïtat amb l’home que el va rellevar en la direcció, Josep Faulí. Els equilibris de Serrats amb el poder polític el van portar a viure situacions de tensió amb una part de la redacció.
Per la seva tasca al front de l’AVUI, Jaume Serrats va tenir problemes amb l’Audiència Nacional que el va processar, juntament amb l’aleshores director del diari Segre, Ramon Perelló. El motiu de la persecució judicial va ser la publicació de les esqueles de Miquel Zabala i Quim Sánchez, el primer víctima de les tortures de la Guàrdia Civil i el segon mort en manipular explosius. Els dos periodistes van ser processats per apologia del terrorisme i el cas va acabar amb una multa.
Serrats també va treballar en el sector audiovisual. En deixar la premsa escrita va ser el màxim responsable dels informatius de Catalunya Ràdio, els anys 1986 i 1987. Després va presentar el programes d’entrevistes, Tal com són, a TVE, i Catalans, a TV3. Del primer destaca la llarga conversa que va tenir amb el poeta Salvador Espriu i en el segon va entrevistar a noms del moment com Josep Maria Flotats, Joan Oró o Ernest Lluch, entre altres.
Va dirigir la revista Cultura, editada pel govern de la Generalitat, i el 1987 va rebre el Premi Gaziel. A la dècada dels noranta va començar una trajectòria directament vinculada a la gestió política amb el càrrec de director general de Promoció Cultural, entre el 1990 i el 1996. Des d’aleshores i fins el 1998 va ser directiu del centre territorial de TVE a Catalunya. Després van venir dos any com a director per a la Indústria de l’Audiovisual del Comissionat per a la Societat de la Informació i, finalment, entre el 2000 i el 2008 va ser conseller i vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
