Creix l’interès per les granges d’insectes a Catalunya
Actualment, hi ha cinc explotacions en funcionament i tres més en tràmit, segons dades del Govern
El nou interès per les “proteïnes alternatives” ha obert la porta de l’agroindústria catalana al món dels insectes, un sector encara en fase de consolidació, però que els darrers anys ha viscut un cert auge. Segons dades del departament d’Acció Climàtica, explica l’ACN, Catalunya compta des del 2020 amb cinc explotacions registrades per produir insectes i tres projectes més en tràmit. Tot i aquest creixement, el negoci se centra avui en els de pinsos, sobretot per piscifactories. Malgrat això, institucions com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja parlen dels insectes com els “candidats ideals” per complementar les fonts tradicionals de proteïnes i empreses com la tarragonina Iberinsect treballen per anticipar-se a l’auge del seu consum.
Fa cosa de vint anys menjar sushi era una cosa especial i si ho parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui és quelcom que tothom fa. El futur és pels valents, per tant, Déu dirà”, relata a l’ACN Jordi Calbet des de les oficines d’Iberinsect a Valls. A parer seu, aquest negoci pot ser molt important els anys vinents, primer per alimentació animal i, més endavant, en l’alimentació humana.
Ibertinsect va néixer fa tres anys pensant en la necessitat de trobar proteïnes més enllà de la ramaderia tradicional. De fet, Calbet alera que Europa és avui un continent “deficitari en proteïnes” i que depèn molt de la importació. Això, sumat a l’increment de la població i el canvi climàtic, fa que cregui que l’explotació d’aliments innovadors com els insectes podran ser rendibles i “estratègics” per la sostenibilitat del sistema alimentari a curt termini. “La sobirania alimentària és part de l’ADN del sector dels insectes”, ressalta.
Des del sector també es busca realçar que criar insectes té un impacte mediambiental molt reduït en comparació a la ramaderia tradicional. En aquest sentit, Calbet afirma que la petjada hídrica i de carboni del seu negoci és molt reduït. A més, explica que els cucs o els grills no generen gas de metà ni consumeixen aigua, de manera que resulten una forma “molt eficient” de generar proteïnes. A més, recorda que la dieta natural dels peixos o els porcs incorpora insectes de manera que és positiu que aquests tornin a formar part de l’alimentació a les granges modernes.
Sense normativa pròpia
Tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, la regulació encara va un pas per enrere. “Tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d’explotació ramadera, el que passa és que no hi ha una normativa específica sectorial com sí que existeix pel porcí, l’aviram o el boví”, explica a l’ACN el cap d’ordenació sectorial ramadera del departament d’Acció Climàtica, Gumersindo Villa. Per solucionar-ho, des del 2020 les granges d’insectes poden registrar-se a Catalunya, un pas que fins ara ho han fet cinc explotacions, dues a les terres de l’Ebre i Tarragona, dues a Lleida i una Girona.
Una pràctica habitual a Europa durant segles
Des de la UOC detallen també que l’entomofàgia -aquest nom rep la ingestió d’insectes com a aliment per part dels humans i els animals- era una pràctica comuna a Europa fins i tot en temps de l’imperi romà. A més, recorden que la ingesta d’insectes de tota mena s’ha mantingut viva fins als nostres dies en països com la Xina, Tailàndia, el Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú i el Brasil de manera més o menys estesa.
