Ferran Martínez
PATRÓ MAJOR DE LA CONFRARIA DE BLANES
“El projecte Pesca Neta i les jornades ‘La Mar de Net’ són primordials”
La Confraria de Pescadors de Blanes és una de les confraries del litoral gironí que formen part del projecte Pesca Neta, una acció col·lectiva dels pescadors catalans i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), que treballa per reduir els plàstics i la brossa que arriben al mar Mediterrani
Quina és la seva valoració del projecte Pesca Neta com a patró major i pescador?
És un projecte que es va començar a caminar ara fa molts anys, i considero que és la punta de llança per demostrar que el pescador té un valor afegit, no és un depredador del peix sinó un escombriaire del mar, i no precisament perquè el pescador generi residus, sinó perquè recull les escombraries que generem tots. El pescador no és com un agricultor o un ramader que planta una llavor o cria un animal en un espai concret, el pescador depèn del medi marí, i per això hem de mantenir-lo en les millors condicions.
Com ha vist evolucionar la situació dels plàstics i la brossa que arriba a mar al llarg dels anys que fa que navega?
Ha augmentat exponencialment, sobretot a les poblacions que tenen molt de turisme. Com més gent som, més residus generem. A més, la majoria dels ports pesquers estan situats en poblacions turístiques, un fet que incrementa encara més que hi hagi residus al litoral.
Quina mena de deixalles són les que més recolliu i recicleu?
Hi ha deixalles més contaminants que altres, però al número u del rànquing hi destaquen les tovalloletes higièniques, ja que la gent les tira pel vàter, deixa anar l’aigua del dipòsit i desapareixen, però la realitat és que les tovalloletes no desapareixen, acaben al mar, allà on nosaltres treballem. Després de les tovalloletes venen els típics envasos de plàstic com ara ampolles d’aigua, bosses de patates, refrescos, llaunes… I, relacionat amb el turisme, trobem moltes ulleres de sol, xancletes, ulleres de busseig, tubs, forquilles i plats de plàstic... Tot això és el que trobem més a tocar de la costa, on incideix més el fenomen turístic.
La Confraria de Blanes du a terme totes les modalitats de pesca; això vol dir que es pesca a diferents profunditats, un fet que ajuda en la cura del medi marí, oi?
Sí, on trobem més brossa i plàstics és a la franja més propera de la costa. Els d’arts menors poden pescar a 5 o 6 metres, i el que més troben són tovalloletes i residus de poc pes que suren. Però, quan fa temps que les deixalles suren, hi queden incrustacions de mol·luscos i algues, i això fa que el residu comenci a dipositar-se a diferents fondàries, que van des de la línia de la platja als 1.100-1.200 metres de profunditat. Durant la jornada La Mar de Net que hem fet aquesta setmana a Blanes, explicàvem a l’alumnat que una bossa de patates xips triga 100 anys a degradar-se i una ampolla de litre, uns 1.000 anys. Imagina-t’ho! El mar el veiem molt blau i bonic, però si l’aixequéssim com una catifa prendríem consciència de veritat del que estem fent al medi ambient.
Com deia, aquesta setmana s’ha celebrat la jornada educativa ‘La Mar de Net’ amb alumnes de primària de la seva població. Què en pensa, de jornades com aquesta?
Que són totalment primordials, igual que el projecte Pesca Neta. Si no hi hagués difusió la iniciativa quedaria coixa. Si nosaltres recollim, netegem i reciclem, però no fem aquesta divulgació perquè la gent en prengui consciència, el concepte queda coix, i la idea d’aquest projecte és que la mainada, els joves i també els adults, sobretot els adults, prenguin consciència del que estem fent. Avui dia, anem als lineals de supermercat i potser comprem dos quilos de producte com carn o verdura i generem mig quilo d’envasos. Això és el que hem d’evitar. Quan era petit, anava amb la lletera a buscar la llet, a casa teníem una garrafa de vidre per a l’aigua i la reomplíem, i anàvem a buscar el pa amb una bossa de tela. Amb això vull dir que gairebé tot es reutilitzava. Potser els nostres pares i avis no ho feien tan malament.
