Jorge de Pallejá, el caçador convers

El viatger. escriptor i antic caçador barceloní Jorge de Pallejá Ricart (Barcelona, 1924) va morir dissabte als 99 anys. Va ser el fundador, al costat del divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, de l’associació Adena, la secció espanyola del Fons Mundial per a la Natura (WWF), el 1968. De fet, va ser ell qui va moure tots els fils, gràcies als seus contactes, perquè aquesta influent associació internacional de protecció d’espècies protegides arribés a l’Estat espanyol.

De Pallejá, provinent d’una família aristòcrata, va ser un afamat caçador que de jove voltava per tot el món arriscant-se i perseguint els animals considerats més perillosos de continents com l’Àfrica o Sud-amèrica. Amb el temps, però, va esdevenir un ferm conservacionista i va acompanyar Rodríguez de la Fuentes en algunes de les seves grans expedicions per als seus recordats programes de televisió.

L’aventurer va donar a conèixer la seva visió del món en un dels seus llibres més influents, No matar, la opción de un cazador, en el qual explicava el procés que el va portar a canviar el rifle per una càmera fotogràfica. En l’obra, l’antic caçador relatava les seves estades no només a l’Àfrica sinó en països com l’Índia, Colòmbia o Veneçuela. En el llibre confirmava que a partir dels anys cinquanta en lloc de caçar es va passar a practicar una pura matança i destrucció d’animals protegits, cosa que va causar la desaparició de comunitats senceres de fauna, també a Europa. Les solucions que proposava eren els santuaris o les moratòries d’anys i territoris, també a Catalunya.

Altres llibres clàssics dels seus viatges a l’Àfrica són Simba (1960), Al sur del lago Chad (1957) i Los búfalos del Okavango (1966). També es va reivindicar com a novel·lista. Va arribar a la final del premi Nadal del 1969 amb El despertar i fins als seus últims anys va anar publicant llibres de ficció, reculls de relats i articles especialitzats.

L’escriptor va ser president de la Fundació Aspace, que dona suport a les persones amb paràlisi cerebral, i va col·laborar amb la fundació Vicente Ferrer a l’Índia.

Per la seva afició primerenca a la caça i pel seu origen aristocràtic va ser amic de Joan Carles I, que el va ajudar en la fundació d’Adena el 1968. L’entrada del príncep i futur rei en un grup conservacionista no va impedir al monarca continuar caçant animals. A petició popular va deixar l’organització el 2012 després de l’incident de Botswana. Els títols nobiliaris que mantenia Jorge de Pallejá eren el d’antic Braç Militar del Principat de Catalunya i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya.