Societat

Guissona

L’Ajuntamentde Guissona, desbordat per l’arribada d’immigrants senegalesos sense papers

Fa dos anys, a Guissona van acollir centenars de refugiats que fugien de la guerra d’Ucraïna. Al poble hi tenien compatriotes i possibilitats de treballar. D’un mes i mig ençà, a la població han començat a rebre immigrants senegalesos. I és que una altra de les comunitats importants al poble és la senegalesa. Els nouvinguts van arribar en pasteres a les Canàries i han fet camí fins a Guissona pel seu compte. Es tracta d’una seixantena d’homes –només hi ha una noia–, amb edats que van dels 18 als 40 anys. No hi ha cap entitat al darrere; estan sols. Durant un mes i mig, tot i les dificultats, l’Ajuntament ha callat, mentre reclamava ajut als ens supramunicipals, la Generalitat i el govern de l’Estat espanyol. Fins ara, perquè ahir, en una roda de premsa, van fer pública la tensió a què està sotmesa l’administració local per la falta de suport per atendre els nouvinguts. L’estada, el menjar i la roba estan aconseguint cobrir-los. De moment, els joves s’estan en cases particulars, les d’altres compatriotes que ja estan establerts a Guissona. Així, per a aquestes necessitats bàsiques, a banda de la comunitat senegalesa, que és molt solidària, s’han posat en acció entitats com la Creu Roja i Càritas, i els mateixos serveis socials de l’Ajuntament. A Guissona tots plegats estan avesats a entomar situacions crítiques. Només cal pensar que són poc més de 7.500 vilatans, la meitat dels quals són nouvinguts al territori. Al poble hi conviuen prop d’una cinquantena de nacionalitats.

Ara, els problemes més gruixuts provenen de la situació administrativa d’aquestes persones acabades d’arribar. S’ha de resoldre perquè puguin ser empadronades i ateses per la salut pública si ho necessiten. I han de tenir papers per poder treballar.

Documentació simbòlica

L’Ajuntament de Guissona, van dir ahir, està “tensionat”. Tot i que asseguren que tenen la situació sota control, demanen l’acompanyament de les institucions per no dependre només de la bona voluntat dels veïns i dels tècnics municipals. La majoria dels arribats, el 60%, estan indocumentats i, per tant, no se’ls pot empadronar. Davant d’això, el consistori els ha lliurat un document simbòlic que assegura que el municipi els acull. Els immigrants van arribar a les costes de les Canàries i, com dèiem abans, d’allí van anar a Guissona, on tenen amics i familiars. L’Ajuntament, segons van explicar, ja ha demanat a la comunitat senegalesa que freni l’efecte crida i digui als seus compatriotes que no es pot acollir més gent. “Hem demanat que des d’origen els diguin que Guissona no pot acollir més gent perquè tampoc podem donar resposta a tot”, va dir l’alcalde, Jaume Ars. Ars, d’altra banda, va agrair ahir el treball dels tècnics municipals i la “bona resposta de la ciutadania”, a més a més del suport de la Creu Roja i de Càritas de Guissona, que són les entitats que donaran targetes als immigrants perquè puguin comprar menjar. També seran ells els que els facilitaran roba d’abric.

Fonts municipals comentaven que la situació es desborda. Fer-ho públic ha estat una manera d’evidenciar les necessitats i reclamar atenció amb més força. “És trist haver de fer-ho així, però...”

La seixantena de ciutadans senegalesos van arribar fa un mes i mig i en aquest temps han fet un curs per conèixer el municipi, els seus costums i una mica de català. L’Ajuntament els va lliurar ahir un certificat que assegura que han rebut aquesta formació. És un document simbòlic que no acredita que puguin accedir a una feina o tenir la targeta sanitària, sinó que busca demostrar l’acollida de Guissona.

Originaris de Dakar

La majoria dels nouvinguts són de la zona de Dakar, d’on procedeixen molts dels més de cinc-cents veïns del Senegal que viuen a Guissona. Van arribar a les costes de les illes Canàries després de navegar a bord de pasteres durant vuit dies. Un d’ells, Matar Ngom, va explicar ahir que a la seva embarcació hi viatjaven 300 persones, i que van sortir juntament amb dues embarcacions més que van desaparèixer al mar. Duien a bord 500 persones en total. “Ha sigut molt dur i hem vingut per sobreviure i tenir alguna cosa”, explicava un altre dels immigrants, Daouda Gueye, mentre que un altre afegia que, a més de buscar un futur millor, també volen ajudar econòmicament els seus familiars que han quedat al Senegal.

Tècnics de l’Ajuntament que s’ocupen de l’acollida explicaven ahir que no han tingut resposta de l’administració espanyola. “La gran diferència amb la situació dels ucraïnesos és que ells van arribar a Guissona ja amb la condició de refugiats. No és el cas del grup de senegalesos. Majoritàriament, no tenen documentació, no es pot regularitzar la seva situació a curt termini. Estan al limbe, desemparats. És molt trist.” La solució és burocràtica i està en mans del govern espanyol. Cal tramitar la condició de refugiats i que el consolat els faciliti passaports o qualsevol documentació que els serveixi per poder acreditar-se d’alguna manera.

LA XIFRA

60
homes
–i una dona–, la majoria sense documentació. Tenen entre 18 i 40 anys. Han arribat sense cap entitat, sols.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Nou episodi en la guerra per les terrasses

Barcelona
El millor camp per on córrer
crònica

El millor camp per on córrer

Memorial sota els pantans

Barcelona
Societat

L’Ajuntament de Badalona no paga i l’únic centre públic d’acollida tancarà

Badalona
SOCIETAT

Creen la comissió del Pacte per la Ronda de Dalt que decidirà els usos en el tram cobert

barcelona
Societat

Mor el periodista José Antonio Sorolla

Renovaran sis depuradores i col·lectors a tres urbanitzacions

TERRASSA
MEDI AMBIENT

Comencen les actuacions prèvies per a la restauració ambiental del meandre de Flix

FLIX
trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

Ciutadilla