En marxa la tramitació de l’Estatut del Municipi Rural

La Generalitat ha posat a exposició pública l’Estatut del Municipi Rural, una iniciativa legislativa que pretén crear una discriminació positiva transversal en la normativa per adaptar-la a la realitat del món rural i agilitar tramitacions als ajuntaments més petits, que ara no tenen capacitat ni recursos per afrontar segons quines feixugues obligacions administratives. I és que, com recorda el mateix text, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15% del territori, mentre que l’altre quart ocupa el 85% restant. Així, la meitat de la població de Catalunya es concentra sobretot a la costa, amb una mitjana d’habitants per quilòmetre quadrat per sobre dels 242,8, mentre que a l’interior està per sota. La feina que han de fer els ajuntaments d’aquesta Catalunya despoblada és la mateixa que la que fan els grans municipis, amb més personal i recursos. Això fa que, en el cas dels pobles petits, les tramitacions s’allarguin molt més, que es puguin perdre recursos pel camí i que els ciutadans ho pateixin directament.

Una de les funcions bàsiques que ha de tenir l’Estatut del Municipi Rural és revertir aquesta situació, entre moltes d’altres, i que aquests nuclis quedin afectats per una mena de discriminació positiva. Per exemple, amb l’agilitació dels tràmits o amb incentius fiscals. Amb l’exposició pública del text s’obre la possibilitat de presentar al·legacions, tot i que s’espera que, si n’hi ha, siguin de particulars, han admès fonts properes. El motiu? El text s’ha treballat ja molt amb entitats del territori, com l’Associació de Micropobles de Catalunya. En tot cas, quan acabi el període d’al·legacions, el text passarà al consell tècnic de govern, que s’espera que el pugui aprovar cap a la primavera, possiblement al març. Després s’iniciarà la tramitació parlamentària per a la seva aprovació, segons han explicat les mateixes fonts. De fet, el text que ara s’exposa fa molt temps que es treballa tant des dels partits com des de les entitats municipalistes i locals.

El text estableix que l’objectiu primordial de la llei és establir un estatut específic per als municipis rurals per tal d’aconseguir “l’equilibri territorial i la igualtat material dels seus habitants, garantint l’adequada prestació dels serveis en condicions d’igualtat respecte a la resta de municipis catalans, i la igualtat d’oportunitats per a la seva població, així com prendre mesures per evitar-ne el despoblament”. S’hi fan diverses propostes, com la intercol·laboració administrativa, la cooperació o la delegació de competències. A més, la Generalitat reconeixerà la diferenciació dels municipis rurals de Catalunya amb una assignació complementària concreta de lliure disposició dins del fons de cooperació local. Aquesta serà disponible tant per als municipis rurals com per als municipis rurals d’especial atenció. Per als municipis rurals, aquesta assignació complementària serà del 10% i per als municipis rurals d’especial atenció, del 15%. També preveu la fusió de municipis rurals, i aquests rebran la suma de l’import atorgat en el darrer exercici a cada municipi. Aquest increment es mantindrà durant vuit anys, independentment de si durant aquest període el nou municipi supera el llindar marcat dels 2.000 habitants.